Time Out Barcelona ACN

Des de fa mig segle, cada 8 de març els carrers s’omplen d’activitats reivindicatives per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La lluita feminista ha anat canviant, igual que la societat, però encara hi ha moltes formes de discriminació que afecten les dones i per les quals milers de persones surten al carrer amb crits de “la revolució serà feminista o no serà!”. Una d’aquestes formes de discriminació cap a les dones és la bretxa salarial, una problemàtica que, malgrat que s’ha reduït amb el pas dels anys –almenys a la Unió Europea (UE)–, encara és molt present en la nostra societat.  Segons les darreres dades de l’oficina estadística europea Eurostat del 2023, les dones cobren un 12% menys que els homes a la Unió Europea, una xifra que es troba 0,7 punts per sota de la del 2022. Si ens fixem en el cas d’Espanya, però, els resultats no són positius, ja que, entre el 2022 i el 2023, l’estadística ha empitjorat. Segons l’Eurostat, la bretxa salarial el 2022 era d’un 8,7%, una xifra que ha augmentat mig punt, fins al 9,2% del 2023. Malgrat aquestes dades preocupants, Espanya és un dels països amb una bretxa salarial més baixa de la UE i continua per sota de la mitjana de la UE, que és del 12%. Pel que fa a Unió Europea, els ingressos bruts per hora de les dones van ser un 12% inferiors de mitjana que els dels homes durant el 2023, un percentatge que augmenta fins al 12,3% si tenim en compte tota la zona euro. Això, doncs, representa una reducció de la bretxa salarial de

Desde hace medio siglo, cada 8 de marzo las calles se llenan de actividades reivindicativas para conmemorar el Día Internacional de las Mujeres. La lucha feminista ha ido cambiando, al igual que la sociedad, pero todavía existen muchas formas de discriminación que afectan a las mujeres y por las que miles de personas salen a la calle con gritos de “¡la revolución será feminista o no será!”. Una de estas formas de discriminación es la brecha salarial, un problema que, aunque se ha reducido con el paso de los años —al menos en la Unión Europea (UE)—, sigue muy presente en nuestra sociedad. Según los últimos datos de la oficina estadística europea Eurostat de 2023, las mujeres ganan un 12% menos que los hombres en la Unión Europea, una cifra que está 0,7 puntos por debajo de la de 2022. Sin embargo, si nos fijamos en el caso de España, los resultados no son positivos, ya que la estadística ha empeorado entre 2022 y 2023. Según Eurostat, la brecha salarial en 2022 era del 8,7%, una cifra que ha aumentado medio punto, hasta el 9,2% en 2023. A pesar de estos datos preocupantes, España es uno de los países con una brecha salarial más baja de la UE y sigue por debajo de la media europea, que es del 12%. En cuanto a la Unión Europea, los ingresos brutos por hora de las mujeres fueron, de media, un 12% inferiores a los de los hombres en 2023, un porcentaje que sube al 12,3% si consideramos toda la zona euro. Esto supone una reducción de la brecha salarial de casi un punto respecto a 20

Por primera vez desde 1990, volvemos a ser 1,7 millones de empadronados en Barcelona. Según los datos de la Oficina Municipal de Datos, en cuanto a los nuevos barceloneses y barcelonesas, un 85 % son de nacionalidad extranjera, un porcentaje que ha hecho que, por primera vez en la historia, las personas extranjeras ya conformen más de una cuarta parte de la población barcelonesa. La población extranjera, sin embargo, no solo se concentra en Barcelona, sino también en toda Cataluña, donde representan más del 20 % de la población en doce comarcas y en más de un centenar de municipios. Si analizamos los datos de Idescat por comarcas, el Barcelonès no es la que más población extranjera concentra, sino que la primera posición es para la Segarra, donde un 29,5% de la población total es de origen extranjero. Dentro de la comarca también se encuentra el municipio de Guissona, el único de Cataluña donde más de la mitad de sus habitantes han nacido fuera de España. A la Segarra le sigue el Empordà, con un 25,9% de población extranjera, y el Barcelonés, con un 23,9 %. Si observamos qué comarcas superan la ratio de una de cada cinco personas de nacionalidad extranjera, también encontramos el Pla d’Urgell, la Selva, el Baix Empordà, el Segrià, el Urgell, el Gironès, la Garrotxa, el Montsià y el Baix Ebre. Los municipios con más personas de origen extranjero Guissona es el único municipio catalán donde más de la mitad de su población es extranjera, con un 51,6% de sus habitantes, un porc

Per primera vegada des del 1990, tornem a ser 1,7 milions d'empadronats a Barcelona. Segons les dades de l'Oficina Municipal de Dades, pel que fa als nous barcelonins i barcelonines, un 85% són de nacionalitat estrangera, un percentatge que ha fet que, per primer cop a la història, les persones estrangeres ja conformin més d'una quarta part de la població barcelonina. La població estrangera, però, no només es concentra a Barcelona, sinó que també ho fa arreu de Catalunya, on representen més del 20% de la població de dotze comarques catalanes i en més d’un centenar de municipis.  Si analitzem les dades de l’Idescat per comarques, el Barcelonès no és la que més població estrangera concentra, sinó que la primera posició és per a la Segarra, on un 29,5% de la població total és d’origen estranger. Dins de la comarca també hi ha el municipi de Guissona, l’únic català on més de la meitat dels seus habitants són nascuts fora d’Espanya. A la Segarra la segueix l’Empordà, amb un 25,9% de població estrangera, i el Barcelonès, amb un 23,9%. Si analitzem quines comarques superen la ràtio d’una de cada cinc persones de nacionalitat estrangera, també hi trobem el Pla d’Urgell, la Selva, el Baix Empordà, el Segrià, l’Urgell, el Gironès, la Garrotxa, el Montsià i el Baix Ebre. Els municipis amb més persones d’origen estranger Guissona és l’únic municipi català on més de la meitat de la seva població és estrangera, un 51,6% dels seus habitants, un percentatge que manté des del 2011. Castelló

Els preus del transport públic variaran… Un altre cop. A principis de gener vam anunciar les noves tarifes dels abonaments de Rodalies i de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) després que el govern espanyol comuniqués la retirada de la bonificació del 30% al transport públic; uns dies més tard vam avisar que, finalment, la T-usual i la T-mobilitat mantindrien el preu, i ara tenim noves notícies. El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha confirmat que, com s’havia previst, els abonaments per viatjar amb Rodalies deixaran de ser gratuïts com fins ara. Com a solució, però, els tiquets no tornaran als preus originals, sinó que hi haurà una tarifa estàndard de 20 euros a partir del juliol.  Segons ha avançat Nadal, l’abonament serà nominatiu; és a dir, no es podrà compartir, i només tindrà una vigència d’un mes, no trimestral com fins ara. Cal remarcar, però, que aquesta tarifa de 20 euros es reduirà a la meitat per als joves de 15 a 26 anys, i que per als menors de 15 anys l’abonament serà gratuït i vàlid durant un any. En tots els casos, però, el nou tiquet també servirà per viatjar de manera il·limitada amb els trens de Rodalies i, segons Nadal, també pensen crear un títol propi que funcionarà a partir del 2026 i que es podrà utilitzar en altres sistemes de transport públic d’arreu de l’Estat, tot i que no ha avançat més informació sobre la proposta. Foto: Aina Martí / ACN Un abonament únic per a tot l’estat espanyol? El ministre de Transports del

Los precios del transporte público variarán... Otra vez. A principios de enero, anunciamos las nuevas tarifas de los abonos de Rodalies y de la Autoridad del Transporte Metropolitano (ATM) después de que el gobierno español comunicara la retirada de la bonificación del 30% al transporte público; unos días más tarde, avisamos de que, finalmente, la T-usual y la T-mobilitat mantendrían su precio, y ahora tenemos nuevas noticias. El secretario de Movilidad e Infraestructuras, Manel Nadal, ha confirmado que, como se había previsto, los abonos para viajar con Rodalies dejarán de ser gratuitos como hasta ahora. Sin embargo, como solución, los billetes no volverán a sus precios originales, sino que habrá una tarifa estándar de 20 euros a partir de julio. Según ha adelantado Nadal, el abono será nominativo, es decir, no se podrá compartir, y solo tendrá una vigencia de un mes, no trimestral como hasta ahora. Cabe destacar que esta tarifa de 20 euros se reducirá a la mitad para los jóvenes de 15 a 26 años, y que para los menores de 15 años el abono será gratuito y válido durante un año. En todos los casos, el nuevo billete también permitirá viajar de manera ilimitada en los trenes de Rodalies y, según Nadal, también planean crear un título propio que funcionará a partir de 2026 y que se podrá utilizar en otros sistemas de transporte público de todo el Estado, aunque no ha dado más detalles sobre esta propuesta. Foto: Aina Martí / ACN ¿Un abono único para todo el Estado español? El m

Barcelona acaba de inaugurar cuatro edificios con 238 viviendas protegidas que comenzarán a acoger a los primeros vecinos este verano. Después de una inversión de 44 millones de euros, el conjunto residencial ya está acabado y listo para empezar a recibir a los primeros inquilinos de los 800 que vivirán allí. Los pisos se encuentran en la Illa Glòries, que se ubica en la Gran Via de les Corts Catalanes y la calle dels Encants Vells con la calle de Los Castillejos y la misma plaza de las Glòries. Pero, ¿cómo son estos pisos? Pues, según ha adelantado la teniente de alcaldía de urbanismo, Laia Bonet, hay diferentes viviendas que se dividen entre las que tienen una, dos o tres habitaciones, y hay once que están adaptadas para personas con movilidad reducida. Los cuatro edificios están divididos en dos volúmenes unidos en las tres primeras plantas, dos volúmenes entre los cuales se abre un paso peatonal que permite prolongar el recorrido entre la avenida Diagonal y el mercado de los Encants. En cuanto a los equipamientos, los edificios tienen cubiertas verdes, placas fotovoltaicas y dos grandes patios interiores destinados al uso de los vecinos y vecinas y por los cuales se puede acceder a los pisos. Además, también ha adelantado que se ha construido un aparcamiento con 112 plazas para vehículos y 282 para bicicletas, de las cuales también podrá hacer uso el vecindario. Foto: Gerard Ullastre / ACN Foto: Gerard Ullastre / ACN Entonces, ¿ya se sabe quién vivirá allí? Pues aún n

Barcelona acaba d’inaugurar quatre edificis amb 238 habitatges protegits que començaran a acollir els primers veïns aquest estiu. Després d’una inversió de 44 milions d’euros, el conjunt residencial ja està acabat i llest per començar a rebre els primers inquilins dels 800 que hi viuran. Els pisos es troben a l’Illa Glòries, que s’ubica a la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer dels Encants Vells amb el carrer de Los Castillejos i la mateixa plaça de les Glòries. Però, com són aquests pisos? Doncs, segons ha avançat la tinenta d’alcaldia d’urbanisme, Laia Bonet, hi ha diferents habitatges que es divideixen entre els que tenen una, dues o tres habitacions, i n’hi ha onze que estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.  Els quatre edificis estan dividits en dos volums units en les tres primeres plantes, dos volums entre els quals s’obre un pas de vianants que permet prolongar el recorregut entre l’avinguda Diagonal i el mercat dels Encants. Pel que fa als equipaments, els edificis tenen cobertes verdes, plaques fotovoltaiques i dos grans patis interiors destinats a l’ús dels veïns i veïnes i pels quals es pot accedir als pisos. A més, també ha avançat que s’ha construït un aparcament amb 112 places per a vehicles i 282 per a bicicletes, de les quals també podrà fer-ne ús el veïnat.  Foto: Gerard Ullastre / ACN Foto: Gerard Ullastre / ACN Llavors, ja se sap qui hi viurà? Doncs encara no. Segons ha explicat Bonet, les bases de la convocatòria per a l’adjudicac

La música existeix des de fa milers d’anys, el que significa que els instruments també. Hi ha constància de tallers de Barcelona on feien instruments artesanals meravellosos per poder tocar tota mena de composicions, i ara el Museu de la Música n’ha recuperat un de molt valuós. L’equipament ha anunciat la recuperació d’un violí del lutier francès Nicolas Duclos que es va construir a Barcelona a mitjans del segle XVIII i que actualment es troba en perfectes condicions, es pot tocar i disposa d’un certificat d’autenticitat acreditat pel lutier John Dilworth. Si us esteu preguntant per què Duclos tenia un violí fet a Barcelona, és perquè el lutier es va establir a la ciutat des del 1740 fins al 1775. Cal remarcar que va ser deixeble d’Antonio Stradivari.  Segons ha explicat l’entitat, el Museu de la Música va comprar el violí abans que entrés en una subhasta i fos venut a algú privat. Malgrat que finalment va adquirir-lo, la negociació amb la venedora, una propietària d’un taller i botiga de violins al Regne Unit, va durar més d’un any. Va ser ella qui va contactar amb els responsables del Museu per preguntar-los si estaven interessats a adquirir la peça després d’assabentar-se que l’entitat ja tenia exposats tres instruments del mateix constructor en una col·lecció de més de 2.500 instruments. Les altres tres peces que custodia el Museu són una viola d’amor, un violí i un violoncel, que, tot i poder-se admirar a les vitrines de l’exposició permanent, són impracticables.  Precis

La música existe desde hace miles de años, lo que significa que los instrumentos también. Hay constancia de talleres en Barcelona donde se fabricaban maravillosos instrumentos artesanales para interpretar todo tipo de composiciones, y ahora el Museo de la Música ha recuperado uno muy valioso. El museo ha anunciado la recuperación de un violín del lutier francés Nicolas Duclos, construido en Barcelona a mediados del siglo XVIII, que actualmente se encuentra en perfectas condiciones, es completamente funcional y cuenta con un certificado de autenticidad acreditado por el lutier John Dilworth. Si os preguntáis por qué Duclos tenía un violín hecho en Barcelona, es porque el lutier se estableció en la ciudad desde 1740 hasta 1775. Cabe destacar que fue discípulo de Antonio Stradivari. Según ha informado la entidad, el Museo de la Música compró el violín antes de que saliera a subasta y fuera adquirido por un comprador privado. Aunque finalmente logró hacerse con él, la negociación con la vendedora, propietaria de un taller y tienda de violines en el Reino Unido, duró más de un año. Fue ella quien contactó con los responsables del museo para preguntarles si estaban interesados en adquirir la pieza tras enterarse de que la institución ya tenía expuestos tres instrumentos del mismo constructor dentro de una colección de más de 2.500 piezas. Las otras tres piezas que custodia el museo son una viola de amor, un violín y un violonchelo, que, aunque pueden admirarse en las vitrinas de la

Cataluña tiene montañas magníficas donde disfrutar de la naturaleza, hacer senderismo y, por qué no, darse un buen homenaje en uno de los restaurantes con una extensa carta de platos para reponer fuerzas después de una buena excursión. El que había en la cima de la Mola, en el parque natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, se convirtió en una parada casi obligatoria para todos los que conseguían subir hasta los más de 1.000 metros de altitud donde se encontraba. A pesar de su popularidad, la Diputación de Barcelona, que era la propietaria, no renovó la concesión y el local tuvo que cerrar a finales de enero de 2024. Ahora, un año después, la Diputación de Barcelona asegura que, desde que el restaurante cerró, la afluencia de visitantes a la Mola se ha reducido un 21%. A pesar de los datos negativos, el diputado del Área de Espacios Naturales, Xesco Gomar, ha negado la posibilidad de reabrir el restaurante porque se ha demostrado que una actividad así es "insostenible". En su lugar, se habilitará un espacio de refugio para los visitantes y la recuperación de la emblemática sala mirador, donde se exhibirá una exposición permanente sobre la cima y el conjunto histórico del monasterio de Sant Llorenç del Munt. Para fomentar las visitas a la Mola, la Diputación ha puesto en marcha un plan de acciones valorado en 700.000 euros que incluye una "mejora" de los accesos a Matadepera, la principal puerta de entrada a la cima, e intervenciones para evitar problemas de circulación, ent

Catalunya té muntanyes magnífiques on gaudir de la natura, fer senderisme i, per què no, fer-se un bon homenatge en un dels restaurants amb una extensa carta de plats per agafar forces després d’una bona excursió. El que hi havia al cim de la Mola, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, es va convertir en una parada quasi obligatòria de tots els que aconseguien pujar fins als més de 1.000 metres d’altitud on es trobava. Malgrat la seva popularitat, la Diputació de Barcelona, que n’era la propietària, no va renovar-ne la concessió i el local va haver de tancar a finals del gener del 2024. Ara, un any després, la Diputació de Barcelona assegura que, des que el restaurant va tancar, l’afluència de visitants a la Mola s’ha reduït un 21%.  Malgrat les dades negatives, el diputat de l'Àrea d'Espais Naturals, Xesco Gomar, ha negat la possibilitat de reobrir el restaurant perquè s'ha vist que una activitat així és “insostenible”. En el seu lloc, però, s’habilitarà un espai d'aixopluc per als visitants i la recuperació de l'emblemàtica sala mirador, on s'exposarà una exposició permanent sobre el cim i el conjunt històric del monestir de Sant Llorenç del Munt. Per fomentar les visites a la Mola, la Diputació ha posat en marxa un pla d'accions valorat en 700.000 euros que inclou una “endreça” dels accessos a Matadepera, la principal porta d'entrada al cim, i intervencions per evitar problemes de circulació, entre altres accions.  Foto: Àlex Recolons / ACN Un tancament amb