Rita Roig

Conocemos la Sagrada Família, la catedral de Santa Eulàlia y la basílica de Santa Maria del Mar, pero aparte de estos iconos arquitectónicos, hay casi 200 iglesias distribuidas por la ciudad. Y aunque no seamos de misa, hay que admitir que si uno quiere admirar la belleza de la ciudad, comete un gran error ignorando las iglesias de Barcelona. Templos románicos, góticos o neoclásicos, antiguos y más recientes, cristianos y dedicados a otras creencias. Algunos guardan en su interior magníficas obras de arte, otros presiden plazas con encanto e incluso algunas tienen claustros llenos de paz. Si os hemos convencido, id preparando la nuca, que os dolerá de tanto mirar hacia arriba. Quizás os estéis preguntando: ¿Cuáles son las iglesias más bonitas de Barcelona? Y aunque sabemos que la belleza es subjetiva, hemos elegido una quincena que destacan por hermosas, históricas y particulares.  NO TE LO PIERDAS: Más joyas arquitectónicas de la ciudad

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños.

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona

Si piensas en una exposición, seguro que te imaginas una sala llena de obras de arte o una muestra curiosa sobre ciencia o historia. Y sí, no te equivocas, ¡Barcelona está llena de cultura y hay exposiciones de todo tipo! Por eso tenemos salas, galerías y museos que exponen fotografía: desde el fotoperiodismo a la fotografía histórica, pasando por la práctica más artística y experimental. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de fotografía que se pueden ver en Barcelona ahora mismo? En las muestras que listamos a continuación encontrarás grandes nombres de la disciplina, locales e internacionales, ya sea en centros que se dedican exclusivamente o en espacios que apuestan por el octavo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores exposiciones de Barcelona

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Hemos visto el póster del 'Desnudo azul' de Matisse en las paredes de cafeterías, habitaciones y salas de espera. Por la ciudad, 'Dona i ocell' nos hace de brújula: si la escultura se asoma entre los edificios, sabemos que nos acercamos a la frontera entre Hostafrancs y el Eixample. Miró y Matisse trascendieron su contexto y se convirtieron en iconos del arte. Por eso, a veces, las imágenes les hacen sombra. La Fundació Joan Miró estrena una exposición que lleva el nombre de “MiróMatisse. Más allá de las imágenes’ porque precisamente quiere cuestionar los clichés sobre estos dos creadores. La muestra expone las relaciones profundas y constructivas entre Miró y Matisse, que quedaron plasmadas en sus concepciones del arte y sus obras. Partiendo de una base biográfica (podremos saber cómo se descubrieron, quién les puso en contacto y qué opinaban sobre las obras del otro) la exposición agrupa bajo el mismo techo obras de arte a estos dos artistas aparentemente opuestos. Las diferencias son innegables: pertenecen a dos generaciones distintas, se les asocia a diferentes estilos artísticos (el fauvismo en el caso de Matisse y el surrealismo en el de Miró) y, sobre todo, se les atribuyen distintas concepciones estéticas. Si bien Matisse defendía un arte que velara por “la armonía decorativa”, que debía confortar y acompañar al espectador, Miró proclamó el asesinato de la pintura. Sin embargo, en las salas de la Miró se hace evidente que los dos artistas basaron su creación en una cr

Hem vist el pòster ‘Nu blau’ de Matisse a les parets de cafeteries, habitacions i sales d’espera. Per la ciutat, ‘La dona i l’ocell’ ens fa de brúixola: si l’escultura treu el cap entre els terrats, sabem que ens acostem a la frontera entre Hostafrancs i l’Eixample. Miró i Matisse van transcendir el seu context i van esdevenir icones de l’art. Per això, a vegades, les imatges els fan ombra.  La Fundació Joan Miró estrena una exposició que porta el nom de “MiróMatisse. Més enllà de les imatges’ perquè precisament vol qüestionar els clixés sobre aquests dos creadors. La mostra exposa les relacions profundes i constructives entre Miró i Matisse, que van quedar plasmades en les seves concepcions de l'art i les seves obres. Partint d’una base biogràfica (podrem saber com van descobrir-se, qui els va posar en contacte i què opinaven sobre les obres de l’altre) l’exposició agrupa sota el mateix sostre obres d’art aquests dos artistes aparentment oposats.  Les diferències són innegables: pertanyen a dues generacions diferents, se’ls associa a diferents estils artístics (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i, sobretot, se’ls atribueixen diferents concepcions estètiques. Si bé Matisse defensava un art que vetllés per “l’harmonia decorativa”, que havia de confortar i acompanyar l’espectador, Miró va proclamar l’assassinat de la pintura. A les sales de la Miró, però, es fa evident que els dos van basar la seva creació en una crítica profunda de la tradició de

“Si hi ha un edifici de Barcelona fet a mida per acollir les escultures de pedra dels millors artistes contemporanis, aquest ha de ser La Pedrera”. Penelope Curtis, comissària d’aquesta nova exposició i exdirectora de la Tate Britain de Londres, ho tenia claríssim. Per això, quan li van demanar que preparés una exposició sobre l’escultora Barbara Hepworth a la Casa Milà, ella va fer una contraproposta que consistia a agrupar els grans creadors que van treballar la pedra després de la Segona Guerra Mundial sota el mateix sostre, cortesia d’Antoni Gaudí.  El resultat és una mostra on la llum que ve del Passeig de Gràcia s’escola primer pels balcons i els finestrals de La Pedrera i, després, per les corbes, els forats i les transparències de les escultures del seu interior. Peces de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza ens ensenyen com, a mitjan segle XX, la pedra va deixar de ser un material associat al classicisme i els valors occidentals per a ser un camp d’experimentació artística.  Aquests artistes, a la dècada de 1960 van concebre la pedra com un espai de llibertat. A mesura que coneixien el material i recorrien als tallistes professionals, el portaven al límit les seves possibilitats. La mostra ressalta la transparència i brillantor de la pedra que demostren les obres d'art orgàniques i cristal·lines, arquitectòniques i biomòrfiques. Hi ha peces que evoquen la roca, i d’altres, la muntanya; n’

Cincuenta años después de su muerte, la Fundación Vila Casas recupera la figura de Francesc Domingo i Segura con una exposición que reúne obras de todas sus etapas artísticas. Originario de Sant Just Desvern, desarrolló su carrera artística junto a Josep Llorens Artigas hasta convertirse en un referente del arte proletario. También formó parte de la Agrupación Courbet, junto con Enric C. Ricart, Rafael Sala y Joan Miró, quienes conoció en el Cercle Artístic de Sant Lluc ya los que se añadieron Josep Francesc Ràfols, Marian Espinal, Rafael Benet , Josep Obiols y Joaquim Torres-García. La trayectoria de Domingo culmina con una auténtica traducción cultural en su etapa de Brasil, donde sublimará el tema de la maternidad, que bebe de las vírgenes del arte románico y gótico catalanes. En São Paulo, el artista explorará la presencia que la montaña de Montserrat y la Moreneta tienen en el imaginario de los emigrantes, símbolo de la añoranza por la tierra.

Cinquanta anys després de la seva mort, la Fundació Vila Casas recupera la figura de  Francesc Domingo i Segura amb una exposició que reuneix obres de totes les seves etapes artístiques. Originari de Sant Just Desvern, va desenvolupar la seva carrera artística costat de Josep Llorens Artigas fins a esdevenir un referent de l’art proletari. També va formar part de l’Agrupació Courbet, juntament amb Enric C. Ricart, Rafael Sala i Joan Miró, els quals va conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc i als quals s’hi van afegir Josep Francesc Ràfols, Marian Espinal, Rafael Benet, Josep Obiols i Joaquim Torres-García. La trajectòria de Domingo culmina amb una autèntica traducció cultural en la seva etapa del Brasil, on sublimarà el tema de la maternitat, que beu de les marededeus de l’art romànic i gòtic catalans. A São Paulo, l’artista explorarà la presència que la muntanya de Montserrat i la Moreneta tenen en l’imaginari dels emigrants, símbol de l’enyorança per la terra.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada.  La nova mostra ja es pot visitar: es diu ‘IMPERIVM. Històries romanes’ i treu a la llum tresors d’època romana i tardoantiga que, fins ara, acumulaven pols a les reserves del museu. Comissariada per Mario Cervera i Arturo de la Oliva, conservadors del MAC, l’exposició reuneix més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m²,  on també hi ha lloc per a les noves tecnologies com els sis videomapatges i el vídeo immersiu 360 graus que ens apropen a les peces des d’una altra perspectiva.  L’exposició s’aproxima a l’Imperi Romà amb la idea que va ser la primera societat globalitzada d'Occident i n’explica els principals grans trets a través d'11 seccions temàtiques que duen el títol d’una paraula en llatí: Orbis (que vol dir “món”) relata la història de l’Imperi des de la fundació de Roma fins a l’últim emperador romà d’Occident, Verbum (“paraula”) una secció dedicada al llatí com a llengua comuna), Civitas (“ciutat”) dedicada a l’urbanisme i la xarxa de ciutats romana, Potestas (“poder”)

Por primera vez, las cajitas, joyeros y cofres de Adolf Fargnoli se exponen en Barcelona. La exposición reúne la obra de este ebanista y orfebre de origen italiano, que formó parte del círculo de artistas y artesanos que se dieron a conocer en Girona en torno a la figura del arquitecto Rafael Masó. Se dice de Fargnoli que fue un gran mito de la Gerona 'noucentista', que dedicó su vida a perfeccionar la técnica de la talla de madera. Sus arquetas de madera tallada con aplicaciones metálicas e interiores forrados de seda generaron la admiración de críticos, artistas e intelectuales y le llevaron a participar en cincuenta exposiciones nacionales e internacionales entre 1918 y 1933. Pilar Vélez, la comisaria de la muestra, se ha dedicado a sacar a la luz numerosas piezas desconocidas del artista y algunos de sus imitadores, hasta el punto de recopilar 90 (especialmente cajitas y cruces de madera tallada con aplicaciones cerámicas ) que ahora lucen en las salas del MNAC. La exposición descubre también la vida y la trayectoria del artista gracias al legado de su familia y otros testimonios, así como su otra faceta, la de grafista.

Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó.  Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933.  Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. Les obres d'art de Chordà són plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat, i són fruit d'una personalitat enèrgica i combativa que va dur a aquesta creadora avançada al seu temps a participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial de dones i va obrir un bar feminista en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants de les peces hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

El CCCB homenajea a una de las figuras más importantes de la historia del cine. Agnès Varda, fotógrafa, artista, cineasta y pionera de la Nouvelle Vague es amada y reconocida en toda Francia como una figura maternal e inspiradora. ¿Pero la conocemos los catalanes? La exposición recorre la vida, la obra y las historias fascinantes de esta creadora libre, moderna y comprometida con su entorno político y social para que nosotros nos familiaricemos con sus fundamentos estéticos y aprendamos "el deseo de ver". De hecho, este fue el motor detrás de su obra, que va desde la fotografía a la instalación contemporánea, pasando por lo que la hizo famosa en todas partes: el cine. Incluso antes que Truffaut o Godard, Varda abrió el camino del movimiento cinematográfico de la Nouvelle Vague, rompiendo normas y clichés en las más de cuarenta películas que filmó, entre largometrajes, cortometrajes, ficciones y documentales. A través de objetos personales, carteles, obras de arte o de los retratos y reportajes de fotos que hizo, la exposición quiere acercarnos al espíritu de Varda. Algunas de las imágenes expuestas son desconocidas o inéditas, como la serie fotográfica del viaje que hizo a Cataluña en 1955, de donde salió la famosa fotografía a Salvador Dalí.

El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans? L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social perquè nosaltres ens familiaritzem amb els seus fonaments estètics i aprenguem “el desig de veure”.  De fet, aquest va ser el motor darrere de la seva obra, que va des de la fotografia a la instal·lació contemporània, passant pel qual la va fer famosa arreu: el cinema. Fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals.  A través d’objectes personals, cartells, obres d’art o dels retrats i reportatges de fotos que va fer, l’exposició ens vol acostar a l’esperit de Varda. Algunes de les imatges exposades són desconegudes o inèdites, com la sèrie fotogràfica del viatge que va fer a Catalunya l’any 1955, d’on en va sortir la famosa fotografia a Salvador Dalí.  

Cuando pasamos por delante del escaparate de una galería, solemos contemplarla desde fuera. No pensamos que podamos atravesar el umbral y pasear por su interior, tranquilamente. Tampoco caemos en que las galerías son siempre gratis y que, por dentro, contienen obras de artistas consolidados y piezas de creadores que empiezan a brillar. Por eso, el Barcelona Gallery Weekend celebra cada año un fin de semana largo de actividades, charlas y exposiciones en las galerías de la ciudad, para que las tengamos en el punto de mira y las veamos como lo que realmente son: agentes culturales llenos de energía que quieren ofrecernos lo mejor del arte. Este año, el evento con el que cada septiembre inauguramos la temporada artística de la ciudad celebra su décimo aniversario con exposiciones en 27 galerías de arte de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat y actividades gratis para todos, del 19 al 22 de septiembre. Participan las mejores galerías de nuestro país, así que toca salir de paseo con el mapa de Barcelona en la mano y mariposear de galería en galería para descubrir la obra de los 30 artistas nacionales e internacionales que el Gallery Weekend ha reunido en la ciudad. Todas las exposiciones, gratuitas y de libre acceso, se inauguran de forma simultánea el jueves 19 de septiembre a las 18 h de la tarde. En el barrio Gracia, la galería House of Chappaz mostrará la obra del artista olotense Carles Congost, que juega con los estereotipos fotográficos y cinematográficos para crear imágen

En 2007, los adornos de hierro forjado, que decoraban con líneas sinuosas el rótulo de la parada de metro de Liceu, desaparecieron. ¿El motivo? Cuando se adaptó la estación para el acceso de personas con movilidad reducida, se sustituyeron por barandillas de aluminio y vidrio, y las decoraciones modernistas se llevaron a los almacenes de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Ahora, sin embargo, sabemos que pronto volverán a su esplendor original. Será con motivo de la reforma de la Rambla, que ha servido de impulso para que el área de Patrimonio del Ayuntamiento y TMB hayan iniciado los trámites para recuperar estos ornamentos de hierro forjado, a raíz de una demanda del concejal popular Víctor Martí. Las dos entradas del metro de la estación de Liceu, que se encuentran en la Rambla, tenían unas barandillas de estilo modernista inauguradas en 1925, pero no es la única estación de metro de la ciudad que había lucido estas decoraciones. En el acceso del metro de Passeig de Gràcia también había habido, así como en la estación de Urquinaona. De hecho, esta es la única estación donde todavía se conservan. NO TE LO PIERDAS: Cosas para hacer en Barcelona en noviembre ¿Quieres estar al día de todo lo que se mueve en la ciudad? Inscríbete en nuestra newsletter y tendrás toda la info y los planes que te gustan para disfrutar de Barcelona

L'any 2007, els ornaments de ferro forjat que decoraven amb línies sinuoses el rètol de la parada de metro de Liceu, van desaparèixer. El motiu? Quan es va adaptar l'estació per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda, es van substituir per baranes d’alumini i vidre, i les decoracions modernistes van anar a parar als magatzems de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Ara, però, sabem que tornaran a la seva esplendor original ben aviat.  Serà amb a motiu de la reforma de la Rambla, que ha servit d'impuls perquè l'àrea de Patrimoni de l'Ajuntament i TMB hagin iniciat els tràmits per poder recuperar aquests ornaments de ferro forjat, arran d'una demanda del regidor popular Víctor Martí.  Les dues entrades del metro de l’estació de Liceu, que són a la Rambla, tenien unes baranes d'estil modernista inaugurades el 1925, però no és l'única estació de metro de la ciutat que havia lluït aquestes decoracions. A l'accés del metro de Passeig de Gràcia també n'hi havia hagut, així com a l'estació d'Urquinaona. De fet, aquesta és l'única estació on encara es conserven.  NO T'HO PERDIS: Coses per fer a Barcelona al novembre Vols estar al dia de tot el que es mou a la ciutat? Inscriu-te a la nostra newsletter i tindràs tota la info i els plans que t'agraden per gaudir de Barcelona      

El públic 'drag-obsessed' va conèixer la Sharonne a Drag Race España i se’n va enamorar ràpidament. Tenia el que Ru Paul en diu C. U. N. T: Carisma, Unicitat, Nervi i Talent. D’aquella temporada, molts recorden la seva imitació de Verónica Forqué (un dels moments més virals de la franquícia espanyola). Potser això la va convertir en guanyadora, però la realitat és que és només un dels grans talents de Sharonne. Sap imitar a la perfecció, però també canta, balla i actua amb la professionalitat d'algú que ha dedicat anys i panys a la formació escènica i musical i que acumula experiències de tota mena, siguin a dalt de l’escenari o al món de la televisió. Darrere d’aquest personatge càlid i lluminós hi ha en Cristóbal Garrido, un sabadellenc que, de jove, baixava a Barcelona per comprar discos i anar al teatre. Ara, la ciutat llueix cartells amb el seu nom. Al novembre i al gener, el Teatre Condal acollirà dues funcions del seu show en solitari ‘All divas’, un espectacle de varietats que homenatja a les grans dives del pop i parla sense embuts de la quotidianitat LGBTIQ+. I al Tívoli, Sharonne interpreta Bernadette al musical de ‘Priscilla. Reina del desierto’. Als dos shows, Sharonne demostra el seu domini de la interpretació i la música i deixa en evidència que, si tens talent i estàs disposada a treballar, hi ha vida més enllà de Drag Race.  Tu vas entrar al món del transformisme a través del teatre. Però, musicalment, quins són els primers artistes que et van interessar? Rec

El público 'drag-obsessed' conoció a Sharonne en Drag Race España y se enamoró de ella rápidamente. Tenía lo que Ru Paul llama C. U. N. T: Carisma, Unicidad, Nervio y Talento. De esa temporada, muchos recuerdan su imitación de Verónica Forqué (uno de los momentos más virales de la franquicia española). Quizás esto la convirtió en ganadora, pero la realidad es que es solamente uno de los grandes talentos de Sharonne. Sabe imitar a la perfección, pero también canta, baila y actúa con la profesionalidad de alguien que ha dedicado años y cerraduras a la formación escénica y musical y que acumula experiencias de todo tipo, estén en el escenario o en el mundo de la televisión. Detrás de este personaje cálido y luminoso se encuentra Cristóbal Garrido, un sabadellense que, de adolescente, bajaba a Barcelona para comprar discos e ir al teatro. Ahora, la ciudad luce carteles con su nombre. En noviembre y enero, el Teatre Condal acogerá dos funciones de su show en solitario 'All divas', un espectáculo de variedades que homenajea a las grandes divas del pop y habla sin tapujos de la cotidianidad LGBTIQ+. Y en el Tívoli, Sharonne interpreta a Bernadette en el musical de ‘Priscilla. Reina del desierto'. En ambos shows, Sharonne demuestra su dominio de la interpretación y la música y deja en evidencia que, si tienes talento y estás dispuesta a trabajar, hay vida más allá de Drag Race. Tú entraste en el mundo del transformismo a través del teatro. Pero, musicalmente, ¿cuáles son los primeros

Es un joven soplador de vidrio que tiene el taller en Sant Martí, pero que recibe encargos de diseñadores de todo el mundo. Sus piezas se exponen en galerías y se han hecho un hueco en la escena del arte contemporáneo. Pròsper Riba hace de artista y artesano a partes iguales bajo la marca 'The glass apprentice', un nombre que hace referencia a la técnica ancestral del vidrio soplado. Sus honran la tradición y, a la vez, demuestran que de esta técnica que a menudo asociamos a los mercados medievales pueden salir formas y colores de una contemporaneidad innegable. Pero, ¿cómo un joven de Barcelona acaba estudiando vidrio soplado y dedicándose a él? “Acabé mis estudios de diseño en la Escola Massana con un trabajo final que era una lámpara de cristal”, explica Pròpser. El interés por el vidrio fue ligado a una revelación: había muy poca información sobre cómo trabajarlo. Esto llevó al joven al Glassworks Mateo Gonet de Suiza. "Allí toqué todas las disciplinas relacionadas con el trabajo del cristal y la que más me fascinó fue la del vidrio soplado". Después de esto se marchó hacia Alemania, para continuar formándose únicamente en esta técnica. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Pròsper Riba Vilardell (@theglassapprentice) "Me interesa el vidrio soplado porque, cuando sacas el material del horno, no tienes absolutamente nada", describe el artesano. “Solo tienes una masa que se mueve, que en ese momento está en un estado in

És un jove bufador de vidre que té el taller a Sant Martí, però que rep encàrrecs de dissenyadors d’arreu. Les seves peces s’exposen a galeries i s’han fet un lloc en el món de l’art contemporani. Pròsper Riba fa d’artista i artesà a parts iguals sota la marca ‘The Glass Apprentice’, un nom que fa referència a la tècnica ancestral del vidre bufat. Les seves creacions honoren la tradició i, a la vegada, demostren que d’aquesta tècnica que sovint associem als mercats medievals en poden sortir formes i colors d’una contemporaneïtat innegable. És un dels protagonistes del RADAR BCN, una secció on cada mes trobareu noms que brillen entre la multitud barcelonina i que val la pena seguir. Però, com un jove de Barcelona acaba estudiant vidre bufat i dedicant-s’hi? “Vaig acabar els meus estudis de disseny a l’Escola Massana amb un treball final que era una làmpada de vidre”, explica en Pròsper. L’interès pel vidre va anar lligat a una revelació: hi havia molt poca informació sobre com treballar-lo. Això va dur el jove al Glassworks Mateo Gonet de Suïssa. “Allà vaig tocar totes les disciplines del vidre i la que més em va fascinar va ser la del vidre bufat”. Després d’això va marxar cap a Alemanya, per continuar formant-se només en aquesta tècnica.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Pròsper Riba Vilardell (@theglassapprentice) “M’interessa el vidre bufat perquè quan treus el material del forn no te

El Primavera Sound 2025, que se celebra del 4 al 8 de juny al Parc del Fòrum, ja ha revelat el cartell i està encapçalat per tres noms femenins que han dominat el panorama musical aquest estiu: Chappell Roan, Charli XCX i Sabrina Carpenter. Després d'aquest 'BRAT summer', sembla que la "febre marreca" de l'artista britànica durarà un any més i serà una de les grans protagonistes del Parc del Fòrum. Però potser el nom que generava més expectatives és el de Chappell Roan, que amb el seu ràpid i polèmic ascens a la fama s'ha fet un lloc al cor de la comunitat queer, els adolescents d'arreu del món i els defensors a ultrança del gènere pop. Guanyadora del MTV VMA Award a millor artista revelació, el seu àlbum 'The rise and fall of a midwest princess' l'ha convertit en l'artista que tothom es mor de ganes de veure en directe.  I si parlem de fama, cal parlar també de Sabrina Carpenter, a qui sembla que després d'anys de picar pedra (des dels seus inicis com a noia Disney fins a ser telonera de Taylor Swift) ha arribat a un dolç moment de glòria que per fi pot assaborir amb la publicació de 'Short n' Sweet', el seu sisè àlbum.   Però la llista de noms no s'acaba aquí. El juny del 2025 també podrem veure en directe al Fòrum LCD Soundsystem, FKA twigs, HAIM, Jaime xx, Fontaines D.C, Beach House, IDLES, Clairo, Turnstile, Sturgill Simpson, ANOHNI and the Johnsons, Floating Points, Stereolab, Spiritualized i Parcels, artistes que estaven a la llista de desitjos dels fans del festival.

Entre amantes de la arquitectura, cotillas y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen abrirse al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido alguna vez siempre repite, porque ya se sabe que el Open House es el plan otoñal perfecto: primero te infiltras en casa de un desconocido y, luego, a tomar algo.  Este año, el Open House será el fin de semana del 26 y 27 de octubre. La programación incluirá más de 200 espacios visitables distribuidos en 6 ciudades (Barcelona, ​​Badalona, ​​Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt y Sitges), más de 200 actividades y 7 itinerarios que no requerirán inscripción previa. Si el año pasado el festival se centraba en la arquitectura como arte total, esta edición del Open House quiere promover una reflexión sobre lo importante en la arquitectura y el valor que le damos los ciudadanos y usuarios, bajo el lema "¿Cómo quieres vivir?". Open HouseAntic Convent de la Mercè En la 15ª edición del Festival de Arquitectura 48h Open House BCN, ¡casi todos los edificios se podrán visitar sin reserva previa! Únicamente tienes que desplazarte, dirigirte a los voluntarios del Open House y disfrutar de tu visita. Para evitar las colas, te recomendamos ut

Entre amants de l’arquitectura, xafarders i estetes, el 48H Open House BCN aconsegueix mobilitzar unes 60.000 persones pels carrers de la ciutat a la cerca de descobertes arquitectòniques. Cada any, aquest festival obre les portes d'espais que no acostumen a obrir al públic i ofereix l’oportunitat única de descobrir l’interior de molts edificis icònics de Barcelona de la mà de professionals de l’arquitectura. Qui hi ha anat sempre repeteix, perquè ja se sap que l'Open House fa tardor: primer t'infiltres a casa d'un desconegut i, després, a fer el vermut.  Aquest any, l’Open House serà el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre.  La programació inclourà més de 200 espais visitables distribuïts en 6 ciutats (Barcelona, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt i Sitges), més de 200 activitats i 7 itineraris que no requeriran inscripció prèvia. Si l’any passat el festival se centrava en l’arquitectura com a art total, aquesta edició de l'Open House vol promoure una reflexió al voltant de què és important en l’arquitectura i al valor que li donem els ciutadans i usuaris, sota el lema "Com vols viure?".  Open HouseAntic Convent de la Mercè En la 15a edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN, gairebé tots els edificis es podran visitar sense reserva prèvia! Només t’has de desplaçar, adreçar-te als voluntaris de l’Open House i gaudir de la teva visita. Per evitar les cues, us recomanem fer servir el mapa de l'Open House que mostrarà, en temps

Tuan Andrew Nguyen es el ganador de la octava edición del Premio Joan Miró, un reconocimiento que destaca a artistas que mantienen el legado de Joan Miró y sus ideales. El galardón va acompañado de 50.000 euros y de la posibilidad de exponer en la Fundació Joan Miró en una muestra monográfica. Así, de entrada, puede parecer sorprendente que un artista vietnamita haga arte que se asemeje al que Miró cultivó a lo largo de su trayectoria. Pero puerta de entrada a la muestra nos invita a dejar atrás el escepticismo y entramos en una sala llena de móviles metálicos (grandes o pequeños, algunos dorados y otros plateados) que tienen una esencia mironiana innegable.  Pep HerreroTuan Andrew Nguyen Sin embargo, Nguyen no se inspiró en Miró, sino en las creaciones de Alexander Calder para hacer sus esculturas colgantes. Él les añadió su toque particular: los móviles de Nguyen están hechos con fragmentos de bombas y proyectiles que se utilizaron durante la Guerra de Vietnam, un conflicto largo y mortífero que Calder había criticado activamente.  Pep HerreroTuan Andrew Nguyen Ante la placidez que puede sugerirnos un móvil (por eso los colgamos sobre las cunas de los bebés), las esculturas de Nguyen nos hablan de la violencia y podrían recordarnos a una explosión. Ahora bien, también tienen su lado sanador: son piezas sonoras, afinadas para emitir frecuencias con propiedades sanadoras, similares a las de un gong. Así, la obra de Nguyen nos invita a hacer un camino del trauma bélico a l

En la entrada de la sala, una gran alfombra te da la bienvenida "a la república independiente de tu casa". Si levantas la cabeza, ves al gran neón rojo que encabezaba la tienda Vinçon del Passeig de Gràcia. Esta elección es toda una declaración de intenciones: según el arquitecto Juli Capella, comisario de esta exposición en el DHub, “Vinçon está en el cielo y Ikea siempre ha estado con los pies en el suelo”. '100 objetos de IKEA que nos hubiera gustado tener en VINÇON' es el nombre de la muestra, que tiene su origen en una idea de Fernando Amat, alma mater de la emblemática tienda barcelonesa. Lejos de confrontar a dos marcas icónicas, la exposición se centra en sus puntos de encuentro: la belleza, la funcionalidad y la democratización del diseño, son los manjares que han sostenido los dos proyectos, que son símbolos del diseño mediterráneo y el escandinavo. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Disseny Hub Barcelona (@dissenyhub) El recorrido tiene forma de donut. El anillo exterior te hace circular por este juego de espejos entre Vinçon e Ikea para descubrir, por ejemplo, que el diseño y el humor pueden ir de la mano -Ikea ironizó con un anuncio sobre el bolso de Balenciaga inspirado en sus conocidísimas bolsas azules y Vinçon vendía un perro que servía para “aguantar libros, puertas y conversaciones”- o que la inclusividad, más que un reto, podía ser una puerta abierta a la creatividad. “Tanto Vinçon como IKEA querían equiparte

A l’entrada de la sala, una gran catifa et dona la benvinguda “a la república independent de casa teva”. Si aixeques el cap, veus el gran neó vermell que encapçalava la botiga Vinçon del passeig de Gràcia. Aquesta tria és tota una declaració d’intencions: segons l’arquitecte Juli Capella, comissari d’aquesta exposició al DHub, “Vinçon és al cel, i l’Ikea sempre ha tocat de peus a terra”.  '100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON' és el nom de la mostra, que té l’origen en una idea de Fernando Amat, alma mater de l’emblemàtica botiga barcelonina. Lluny de confrontar dues marques icòniques, l’exposició se centra en els seus punts de trobada: la bellesa, la funcionalitat i la democratització del disseny són els pals de paller que han sostingut els dos projectes, que són símbols del disseny mediterrani i l’escandinau.   Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Disseny Hub Barcelona (@dissenyhub) El recorregut té forma de dònut. L’anella et fa circular per aquest joc de miralls entre Vinçon i Ikea per descobrir, per exemple, que el disseny i l’humor van de bracet -Ikea va ironitzar amb un anunci sobre la bossa de Balenciaga inspirada en les seves conegudíssimes bosses blaves i Vinçon venia un gos que servia per “aguantar llibres, portes i converses!”- o que la inclusivitat, més que un repte, podia ser una porta oberta a la creativitat. “Tant Vinçon com IKEA volien equipar-te la casa sencera, i fer-ho per tothom que hi vi