Rita Roig

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a Barcelona

Gairebé no ens n'hem adonat i el gener ja ha passat. Què fer a Barcelona al febrer? Ara toca encetar el febrer, el mes més curtet de l'any però no pas el menys interessant. L'encarem amb una gran il·lusió, perquè se celebren grans esdeveniments com el Llum BCN i els actes i les portes obertes per Santa Eulàlia, així com noves exposicions, obres de teatre, estrenes de cinema i concerts. Els esdeveniments i les activitats de Barcelona per aquest febrer 2025 són espectaculars. Som-hi!  NO T'HO PERDIS: Plans genials i gratis per fer a Barcelona

¿Qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis? Muchas cosas. El dinero no es excusa para quedarse en el sillón de casa sin hacer nada. En Barcelona (todavía) hay un montón de propuestas culturales muy interesantes por las que no hay que desembolsar ni un euro prácticamente todos los días de la semana. Desde mercados y museos o exposiciones a conciertos y talleres. En esta lista encontraréis un montón de actividades para hacer en Barcelona totalmente gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona

Apenas nos hemos dado cuenta y enero ya ha pasado. ¿Qué hacer en Barcelona en febrero? Es el mes más cortito del año, pero no el menos interesante. Lo encaramos con una gran ilusión, porque se celebran grandes eventos como Llum BCN y los actos y las puertas abiertas de Santa Eulàlia, así como nuevas exposiciones, obras de teatro, estrenos de cine y conciertos. Las actividades y eventos de Barcelona en febrero 2025 son espectaculares. ¡Vamos allá!  NO TE LO PIERDAS: Planes geniales y gratis para hacer en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡De tantos planes tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Santa Eulàlia és la festa major d’hivern de Barcelona i un dels millors moments per gaudir de la cultura popular a la ciutat: la gegantona Laia, altres gegants i gegantes, els dracs, els diables... Ara bé, per Santa Eulàlia també tenim la sort que molts jardins, centres d'art, edificis històrics, museus i altres institucions obren les portes totalment gratis perquè puguis descobrir tot el que amaguen al seu interior. NO T'HO PERDIS: Quan visitar gratis els museus de Barcelona?

Santa Eulàlia es la fiesta mayor de invierno de Barcelona y uno de los mejores momentos para disfrutar de la cultura popular en la ciudad: la 'gegantona' Laia, otros gigantes y las gigantes, los dragones, los diablos... Ahora bien, por Santa Eulàlia también tenemos la suerte de que muchos jardines, centros de arte, edificios históricos, museos y otras instituciones abren sus puertas totalmente gratis para que puedas descubrir todo lo que esconden en su interior. NO TE LO PIERDAS: ¿Cuándo puedo visitar gratis los museos de Barcelona?

¿Quins són els pobles més bonics de Catalunya? Al nostre país podem trobar llogarets que semblen trets de contes de fades i pobles costaners que farien les delícies de Patricia Highsmith a 'El talent de Mr. Ripley'. Vivim en un país ideal per planejar una escapada inoblidable, imaginar excursions en tren, proposar-li a la parella un cap de setmana romàntic perfecte o fer una capbussada a una platja espectacular. Sí, els boscos irlandesos estan molt bé i la costa Amalfitana és preciosa, però a Catalunya també hi ha de tot! Què fer a prop de Barcelona? Aquests són, per a nosaltres, els pobles catalans més bonics. NO T'HO PERDIS: Els pobles més bonics d'Espanya

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! De tants plans tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

Hemos visto el póster del 'Desnudo azul' de Matisse en las paredes de cafeterías, habitaciones y salas de espera. Por la ciudad, 'Dona i ocell' nos hace de brújula: si la escultura se asoma entre los edificios, sabemos que nos acercamos a la frontera entre Hostafrancs y el Eixample. Miró y Matisse trascendieron su contexto y se convirtieron en iconos del arte. Por eso, a veces, las imágenes les hacen sombra. La Fundació Joan Miró estrena una exposición que lleva el nombre de “MiróMatisse. Más allá de las imágenes’ porque precisamente quiere cuestionar los clichés sobre estos dos creadores. La muestra expone las relaciones profundas y constructivas entre Miró y Matisse, que quedaron plasmadas en sus concepciones del arte y sus obras. Partiendo de una base biográfica (podremos saber cómo se descubrieron, quién les puso en contacto y qué opinaban sobre las obras del otro) la exposición agrupa bajo el mismo techo obras de arte a estos dos artistas aparentemente opuestos. Las diferencias son innegables: pertenecen a dos generaciones distintas, se les asocia a diferentes estilos artísticos (el fauvismo en el caso de Matisse y el surrealismo en el de Miró) y, sobre todo, se les atribuyen distintas concepciones estéticas. Si bien Matisse defendía un arte que velara por “la armonía decorativa”, que debía confortar y acompañar al espectador, Miró proclamó el asesinato de la pintura. Sin embargo, en las salas de la Miró se hace evidente que los dos artistas basaron su creación en una cr

Hem vist el pòster ‘Nu blau’ de Matisse a les parets de cafeteries, habitacions i sales d’espera. Per la ciutat, ‘La dona i l’ocell’ ens fa de brúixola: si l’escultura treu el cap entre els terrats, sabem que ens acostem a la frontera entre Hostafrancs i l’Eixample. Miró i Matisse van transcendir el seu context i van esdevenir icones de l’art. Per això, a vegades, les imatges els fan ombra.  La Fundació Joan Miró estrena una exposició que porta el nom de “MiróMatisse. Més enllà de les imatges’ perquè precisament vol qüestionar els clixés sobre aquests dos creadors. La mostra exposa les relacions profundes i constructives entre Miró i Matisse, que van quedar plasmades en les seves concepcions de l'art i les seves obres. Partint d’una base biogràfica (podrem saber com van descobrir-se, qui els va posar en contacte i què opinaven sobre les obres de l’altre) l’exposició agrupa sota el mateix sostre obres d’art aquests dos artistes aparentment oposats.  Les diferències són innegables: pertanyen a dues generacions diferents, se’ls associa a diferents estils artístics (el fauvisme en el cas de Matisse i el surrealisme en el de Miró) i, sobretot, se’ls atribueixen diferents concepcions estètiques. Si bé Matisse defensava un art que vetllés per “l’harmonia decorativa”, que havia de confortar i acompanyar l’espectador, Miró va proclamar l’assassinat de la pintura. A les sales de la Miró, però, es fa evident que els dos van basar la seva creació en una crítica profunda de la tradició de

“Si hi ha un edifici de Barcelona fet a mida per acollir les escultures de pedra dels millors artistes contemporanis, aquest ha de ser La Pedrera”. Penelope Curtis, comissària d’aquesta nova exposició i exdirectora de la Tate Britain de Londres, ho tenia claríssim. Per això, quan li van demanar que preparés una exposició sobre l’escultora Barbara Hepworth a la Casa Milà, ella va fer una contraproposta que consistia a agrupar els grans creadors que van treballar la pedra després de la Segona Guerra Mundial sota el mateix sostre, cortesia d’Antoni Gaudí.  El resultat és una mostra on la llum que ve del Passeig de Gràcia s’escola primer pels balcons i els finestrals de La Pedrera i, després, per les corbes, els forats i les transparències de les escultures del seu interior. Peces de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza ens ensenyen com, a mitjan segle XX, la pedra va deixar de ser un material associat al classicisme i els valors occidentals per a ser un camp d’experimentació artística.  Aquests artistes, a la dècada de 1960 van concebre la pedra com un espai de llibertat. A mesura que coneixien el material i recorrien als tallistes professionals, el portaven al límit les seves possibilitats. La mostra ressalta la transparència i brillantor de la pedra que demostren les obres d'art orgàniques i cristal·lines, arquitectòniques i biomòrfiques. Hi ha peces que evoquen la roca, i d’altres, la muntanya; n’

Cincuenta años después de su muerte, la Fundación Vila Casas recupera la figura de Francesc Domingo i Segura con una exposición que reúne obras de todas sus etapas artísticas. Originario de Sant Just Desvern, desarrolló su carrera artística junto a Josep Llorens Artigas hasta convertirse en un referente del arte proletario. También formó parte de la Agrupación Courbet, junto con Enric C. Ricart, Rafael Sala y Joan Miró, quienes conoció en el Cercle Artístic de Sant Lluc ya los que se añadieron Josep Francesc Ràfols, Marian Espinal, Rafael Benet , Josep Obiols y Joaquim Torres-García. La trayectoria de Domingo culmina con una auténtica traducción cultural en su etapa de Brasil, donde sublimará el tema de la maternidad, que bebe de las vírgenes del arte románico y gótico catalanes. En São Paulo, el artista explorará la presencia que la montaña de Montserrat y la Moreneta tienen en el imaginario de los emigrantes, símbolo de la añoranza por la tierra.

Cinquanta anys després de la seva mort, la Fundació Vila Casas recupera la figura de  Francesc Domingo i Segura amb una exposició que reuneix obres de totes les seves etapes artístiques. Originari de Sant Just Desvern, va desenvolupar la seva carrera artística costat de Josep Llorens Artigas fins a esdevenir un referent de l’art proletari. També va formar part de l’Agrupació Courbet, juntament amb Enric C. Ricart, Rafael Sala i Joan Miró, els quals va conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc i als quals s’hi van afegir Josep Francesc Ràfols, Marian Espinal, Rafael Benet, Josep Obiols i Joaquim Torres-García. La trajectòria de Domingo culmina amb una autèntica traducció cultural en la seva etapa del Brasil, on sublimarà el tema de la maternitat, que beu de les marededeus de l’art romànic i gòtic catalans. A São Paulo, l’artista explorarà la presència que la muntanya de Montserrat i la Moreneta tenen en l’imaginari dels emigrants, símbol de l’enyorança per la terra.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada.  La nova mostra ja es pot visitar: es diu ‘IMPERIVM. Històries romanes’ i treu a la llum tresors d’època romana i tardoantiga que, fins ara, acumulaven pols a les reserves del museu. Comissariada per Mario Cervera i Arturo de la Oliva, conservadors del MAC, l’exposició reuneix més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m²,  on també hi ha lloc per a les noves tecnologies com els sis videomapatges i el vídeo immersiu 360 graus que ens apropen a les peces des d’una altra perspectiva.  L’exposició s’aproxima a l’Imperi Romà amb la idea que va ser la primera societat globalitzada d'Occident i n’explica els principals grans trets a través d'11 seccions temàtiques que duen el títol d’una paraula en llatí: Orbis (que vol dir “món”) relata la història de l’Imperi des de la fundació de Roma fins a l’últim emperador romà d’Occident, Verbum (“paraula”) una secció dedicada al llatí com a llengua comuna), Civitas (“ciutat”) dedicada a l’urbanisme i la xarxa de ciutats romana, Potestas (“poder”)

Por primera vez, las cajitas, joyeros y cofres de Adolf Fargnoli se exponen en Barcelona. La exposición reúne la obra de este ebanista y orfebre de origen italiano, que formó parte del círculo de artistas y artesanos que se dieron a conocer en Girona en torno a la figura del arquitecto Rafael Masó. Se dice de Fargnoli que fue un gran mito de la Gerona 'noucentista', que dedicó su vida a perfeccionar la técnica de la talla de madera. Sus arquetas de madera tallada con aplicaciones metálicas e interiores forrados de seda generaron la admiración de críticos, artistas e intelectuales y le llevaron a participar en cincuenta exposiciones nacionales e internacionales entre 1918 y 1933. Pilar Vélez, la comisaria de la muestra, se ha dedicado a sacar a la luz numerosas piezas desconocidas del artista y algunos de sus imitadores, hasta el punto de recopilar 90 (especialmente cajitas y cruces de madera tallada con aplicaciones cerámicas ) que ahora lucen en las salas del MNAC. La exposición descubre también la vida y la trayectoria del artista gracias al legado de su familia y otros testimonios, así como su otra faceta, la de grafista.

Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó.  Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933.  Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. Les obres d'art de Chordà són plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat, i són fruit d'una personalitat enèrgica i combativa que va dur a aquesta creadora avançada al seu temps a participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial de dones i va obrir un bar feminista en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants de les peces hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

El CCCB homenajea a una de las figuras más importantes de la historia del cine. Agnès Varda, fotógrafa, artista, cineasta y pionera de la Nouvelle Vague es amada y reconocida en toda Francia como una figura maternal e inspiradora. ¿Pero la conocemos los catalanes? La exposición recorre la vida, la obra y las historias fascinantes de esta creadora libre, moderna y comprometida con su entorno político y social para que nosotros nos familiaricemos con sus fundamentos estéticos y aprendamos "el deseo de ver". De hecho, este fue el motor detrás de su obra, que va desde la fotografía a la instalación contemporánea, pasando por lo que la hizo famosa en todas partes: el cine. Incluso antes que Truffaut o Godard, Varda abrió el camino del movimiento cinematográfico de la Nouvelle Vague, rompiendo normas y clichés en las más de cuarenta películas que filmó, entre largometrajes, cortometrajes, ficciones y documentales. A través de objetos personales, carteles, obras de arte o de los retratos y reportajes de fotos que hizo, la exposición quiere acercarnos al espíritu de Varda. Algunas de las imágenes expuestas son desconocidas o inéditas, como la serie fotográfica del viaje que hizo a Cataluña en 1955, de donde salió la famosa fotografía a Salvador Dalí.

El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans? L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social perquè nosaltres ens familiaritzem amb els seus fonaments estètics i aprenguem “el desig de veure”.  De fet, aquest va ser el motor darrere de la seva obra, que va des de la fotografia a la instal·lació contemporània, passant pel qual la va fer famosa arreu: el cinema. Fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals.  A través d’objectes personals, cartells, obres d’art o dels retrats i reportatges de fotos que va fer, l’exposició ens vol acostar a l’esperit de Varda. Algunes de les imatges exposades són desconegudes o inèdites, com la sèrie fotogràfica del viatge que va fer a Catalunya l’any 1955, d’on en va sortir la famosa fotografia a Salvador Dalí.  

Cuando pasamos por delante del escaparate de una galería, solemos contemplarla desde fuera. No pensamos que podamos atravesar el umbral y pasear por su interior, tranquilamente. Tampoco caemos en que las galerías son siempre gratis y que, por dentro, contienen obras de artistas consolidados y piezas de creadores que empiezan a brillar. Por eso, el Barcelona Gallery Weekend celebra cada año un fin de semana largo de actividades, charlas y exposiciones en las galerías de la ciudad, para que las tengamos en el punto de mira y las veamos como lo que realmente son: agentes culturales llenos de energía que quieren ofrecernos lo mejor del arte. Este año, el evento con el que cada septiembre inauguramos la temporada artística de la ciudad celebra su décimo aniversario con exposiciones en 27 galerías de arte de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat y actividades gratis para todos, del 19 al 22 de septiembre. Participan las mejores galerías de nuestro país, así que toca salir de paseo con el mapa de Barcelona en la mano y mariposear de galería en galería para descubrir la obra de los 30 artistas nacionales e internacionales que el Gallery Weekend ha reunido en la ciudad. Todas las exposiciones, gratuitas y de libre acceso, se inauguran de forma simultánea el jueves 19 de septiembre a las 18 h de la tarde. En el barrio Gracia, la galería House of Chappaz mostrará la obra del artista olotense Carles Congost, que juega con los estereotipos fotográficos y cinematográficos para crear imágen

El transbordo de Passeig de Gràcia del metro de Barcelona es el peor transbordo de la ciudad. O, al menos, el más odiado por los barceloneses, que lo hemos convertido en el blanco de nuestras burlas, en carne de memes, e inventado mil y una combinaciones de transporte posibles con el objetivo de evitarlo a toda costa. La verdad es que, con sus 237 metros de longitud, es uno de los transbordos más largos de la red de metro de la ciudad. Pero, ¿y si el odio que sentimos hacia este pasillo interminable tuviera los días contados? Por eso, el Ayuntamiento, en colaboración con BIT Habitat, TMB y la Fundación Barcelona Music Lab, ha lanzado una convocatoria para encontrar soluciones innovadoras que, mediante la música, mejoren la experiencia de los usuarios en este largo trayecto que conecta la línea verde y la línea amarilla por debajo de una de las calles más emblemáticas de Barcelona. La iniciativa forma parte de la celebración del centenario del metro de Barcelona, que cuenta con 8 líneas y 165 estaciones. Se buscan propuestas que tengan la música como eje central y puedan abordarse desde diferentes perspectivas, como enfoques conductuales, innovaciones culturales y/o tecnológicas, y diversas formas y lenguajes artísticos. Además, se valorará positivamente la incorporación de criterios de sostenibilidad ambiental, interacción con el usuario y el uso de tecnologías digitales. El plazo para presentar proyectos comienza el 23 de enero y finaliza el 24 de febrero de 2025. La mejor p

El transbord de Passeig de Gràcia del metro de Barcelona és el pitjor transbord de la ciutat. O, com a mínim, el més odiat pels Barcelonins, que l'hem convertit en la diana de les nostres burles, en carn de mems i hem inventat mil i una combinacions de transport possibles amb l'objectiu d'evitar-lo, sigui com sigui. La veritat és que, amb la seva longitud de 237 meters, és un dels transbords més llargs de la xarxa de metro de la ciutat. Però, i si l'odi que tenim a aquest passadís infinit tingués els dies comptats? I per això l'Ajuntament, en col·laboració amb BIT Habitat, TMB i la Fundació Barcelona Music Lab, ha llançat una convocatòria per trobar solucions innovadores que, mitjançant la música, millorin l'experiència dels usuaris en aquest llarg camí que uneix línia verda i la línia groga per sota d'un dels carrers més emblemàtics de Barcelona.  La iniciativa s'emmarca en la celebració del centenari del metro de Barcelona, que compta amb 8 línies i 165 estacions. Es busquen propostes que tinguin la música com a eix central i puguin abordar-se des de diferents perspectives, com enfocaments conductuals, innovacions culturals i/o tecnològiques, i diverses formes i llenguatges artístics. A més, es valorarà positivament la incorporació de criteris de sostenibilitat ambiental, interacció amb l'usuari i l'ús de tecnologies digitals. El termini per presentar projectes s'inicia el 23 de gener i finalitza el 24 de febrer de 2025. La millor proposta rebrà una subvenció de fins a 50.0

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat la compra de la Casa Gomis. Molts barcelonins i barcelonines respiraran alleugerits: aquest singular habitatge que dialoga amb la naturalesa de la Ricarda estava amenaçat per l'ampliació de l'Aeroport del Prat. Amb la compra, el Ministeri de Cultura es compromet a convertir l'emblemàtica joia arquitectònica en un centre cultural obert a la ciutadania, després d'un 2024 en què, gràcies a la Biennal Nòmada Manifesta, el públic ha pogut visitar-la, descobrir-la i enamorar-se'n.  La compra d'aquesta casa per part de l'Estat Espanyol ha sigut pel valor de 7.249.077,26 euros, segons ha anunciat el ministre de Cultura. L'Estat l'ha comprada a la mateixa família Gomis que, fins ara, encara n'era la propietària, tot i que feia anys que ningú hi vivia a causa del soroll dels avions de l'aeroport que sobrevolen l'edifici de manera gairebé ininterrompuda.  Photo: Nomad StudioCasa Gomis Fins ara, el futur de la casa i de l'entorn de la Ricaarda era motiu de debat, ja que diverses entitats veïnals i ecologistes s'oposen a l'ampliació de la pista de l'aeroport del Prat a sobre d'aquesta llacuna, un ecosistema catalogat i protegit per la xarxa europea Natura 2000. El patrimoni natural de la Ricarda continua amenaçat, però de moment la notícia del Ministeri de Cultura ens confirma que la Casa Gomis no desapareixerà: Urtasun ha explicat que, en un futur, s'hi podran fer trobades i visites guiades, i que l'habitatge tindrà un paper destacat

El ministro de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciado la compra de la Casa Gomis. Muchos barceloneses y barcelonesas respirarán aliviados: esta singular vivienda, que dialoga con la naturaleza de La Ricarda, estaba amenazada por la ampliación del Aeropuerto del Prat. Con la compra, el Ministerio de Cultura se compromete a convertir esta emblemática joya arquitectónica en un centro cultural abierto a la ciudadanía, después de un 2024 en el que, gracias a la Bienal Nómada Manifesta, la ciudadanía ha podido visitarla, descubrirla y enamorarse de ella.  Photo: Nomad StudioCasa Gomis La adquisición ha sido por un valor de 7.249.077,26 euros, según ha anunciado el ministro de Cultura. El Estado la ha comprado a la misma familia Gomis, que hasta ahora seguía siendo la propietaria, aunque hacía años que nadie vivía en ella debido al ruido de los aviones del aeropuerto que sobrevuelan el edificio casi de manera ininterrumpida. Hasta ahora, el futuro de la casa y del entorno de La Ricarda era motivo de debate, ya que diversas entidades vecinales y ecologistas se oponen a la ampliación de la pista del Aeropuerto del Prat sobre esta laguna, un ecosistema catalogado y protegido por la red europea Natura 2000.  Foto: Eugènia SendraLa Ricarda. Casa Gomis El patrimonio natural de La Ricarda sigue amenazado, pero por el momento la noticia del Ministerio de Cultura confirma que la Casa Gomis no desaparecerá: Urtasun ha explicado que, en un futuro, podrán realizarse encuentros y v

Actualment, en una nau de la Verneda s’està fent història del cinema. S’hi grava el primer llargmetratge català d'animació en stop-motion, dirigit per la guionista, directora i animadora Irene Iborra. Sota el títol ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ el film explica com la vida d’una nena de dotze anys i la seva família canvia per culpa d’un desnonament. La directora ens obre les portes del rodatge i ens acompanya per 1.600 metres quadrats de platós i tallers on els ninots cobren vida fotograma a fotograma.  Irene IborraOlívia i el terratrèmol invisible “Utilitzar titelles per explicar aquesta història ens permet tractar temes durs i explicar-los als nens. Els infants s’identifiquen amb aquests personatges, que tenen la seva edat, però al mateix temps són ninots i això genera una distància que permet pots explicar-los moltes coses del món”, explica la directora. Irene Iborra sempre ha dirigit curtmetratges fent servir aquesta tècnica i, de fet, és una de les fundadores de Citoplasmas, una productora dedicada exclusivament a la gravació en stop-motion.  Eugènia GüellRodatge Davant dels efectes especials hiperrealistes i les possibilitats que ofereix la tecnologia, Irene Iborra es va apassionar per aquesta tècnica meticulosa i lenta que, com ella explica, “és el cinema fet artesania”. “El que més m’agrada del stop-motion és poder treballar amb les mans i amb la capacitat d’expressió dels materials. No només animem els ninots, sinó que animem la sorra, la plastilina, la ro

Actualmente, en una nave de La Verneda se está haciendo historia del cine. Se está grabando el primer largometraje catalán de animación en stop-motion, dirigido por la guionista, directora y animadora Irene Iborra. Bajo el título ‘Olivia y el terremoto invisible’, la película narra cómo la vida de una niña de doce años y su familia cambia debido a un desahucio. La directora nos abre las puertas del rodaje y nos acompaña por 1.600 metros cuadrados de platós y talleres donde los muñecos cobran vida fotograma a fotograma.  Irene IborraOlívia i el terratrèmol invisible “Utilizar marionetas para contar esta historia nos permite tratar temas duros y explicárselos a los niños. Los niños se identifican con estos personajes, que tienen su edad, pero al mismo tiempo son muñecos, lo que genera una distancia que permite explicarles muchas cosas del mundo”, explica la directora. Irene Iborra siempre ha dirigido cortometrajes usando esta técnica y, de hecho, es una de las fundadoras de Citoplasmas, una productora dedicada exclusivamente a la grabación en stop-motion.  Eugènia GüellRodatge Frente a los efectos especiales hiperrealistas y las posibilidades que ofrece la tecnología, Irene Iborra se apasionó por esta técnica meticulosa y lenta que, como ella misma dice, “es el cine hecho artesanía”. “Lo que más me gusta del stop-motion es poder trabajar con las manos y con la capacidad de expresión de los materiales. No solo animamos los muñecos, sino también la arena, la plastilina, la ro

"Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors". Así lo escribía Miquel Martí i Pol en su poema 'Desembre', y la tradición continúa año tras año. Ahora que se acercan las fiestas navideñas, debemos deciros que en Barcelona hay más belenes visitables de los que parece. Uno de ellos es una verdadera joya de la artesanía y está abierto al público. Un belén napolitano, de grandes dimensiones, adornado con figuras hechas a mano por el artista, figurinista y escenógrafo Josep Massagué, se ha instalado en un edificio del centro de la ciudad y permanecerá allí hasta el 8 de enero. Rita RoigPessebre Napolità El impresionante belén destaca por la infinidad de detalles extremadamente cuidados: podréis ver la escena del nacimiento de Jesús, los ángeles y los tres Reyes Magos, pero también escenas de tradición napolitana como vendedoras ambulantes de pan y queso, maestros pizzeros, puestos de frutas y verduras, cesteros y figurinistas, entre otros. Es uno de esos belenes en los que se descubre una pequeña maravilla en cada esquina. Pero quizá el aspecto más interesante de todos son las ropas de los más de 80 personajes del belén, que demuestran un trabajo excelente en indumentaria y las grandes habilidades textiles de Massagué. El artista ha rendido homenaje a las formas, la estética y los acabados de los tradicionales belenes napolitanos. Rita RoigPessebre Napolità Ahora bien, el artista ha querido marcar l

"Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors". Ho escrivia Miquel Martí i Pol al seu poema 'Desembre' i la tradició segueix any rere any. Ara que s'acosten les festes de Nadal, us hem de dir que a Barcelona hi ha més pessebres visitables dels que sembla. Un d'ells és una veritable joia de l'artesania i està obert al públic. Un pessebre napolità, de dimensions considerables, adornat amb figures fetes a mà per l'artista, figurinista i escenògraf, Josep Massagué, s'ha instal·lat en un edifici del centre de la ciutat i s'hi quedarà fins al 8 de gener.  Rita RoigPessebre Napolità L'impressionant pessebre destaca per la infinitud de detalls extremament cuidats: hi veureu l'escena del naixement de Jesús, els àngels i els tres Reis d'Orient, però també escenes de tradició napolitana com venedores ambulants de pans i formatges, mestres pizzers, parades de fruita i verdura, cistellers i ninotaires, entre d'altres. És d'aquests pessebres on descobrir-hi una petita meravella a cada cantonada. Però potser l'aspecte més interessant de tots són les robes que porten els més de 80 personatges del pessebre, que són una demostració d'un treball excel·lent d'indumentària i de les grans habilitats tèxtils de Massagué, que ha fet un homenatge a les formes, l’estètica i els acabats dels tradicionals pessebres napolitans. Rita RoigPessebre Napolità Ara bé, l’artista ha volgut marcar la diferència entre els tradiciona

Hace diez años, Barcelona vio nacer un nuevo museo. En un edificio completamente nuevo, se reunieron colecciones que hasta entonces estaban dispersas en diversos museos de la ciudad. Artes decorativas, artes textiles, artes gráficas e indumentaria, todas bajo un mismo techo y un mismo concepto: el diseño. Durante estos diez años, el DHub ha recibido más de 2,5 millones de visitantes, ha acogido 58 exposiciones y se ha consolidado como el epicentro del diseño y de las industrias creativas de la ciudad. Ahora quiere celebrar su aniversario con una jornada de puertas abiertas durante los días 14 y 15 de diciembre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Disseny Hub Barcelona (@dissenyhub) Durante este fin de semana, el público podrá visitar las exposiciones temporales y permanentes que alberga el museo, además de una nueva instalación lumínica que se ha instalado esta semana en el interior del edificio. Las tres exposiciones permanentes que abrirán sus puertas son: 'Objetos comunes. Historias locales, debates globales', 'El cuerpo vestido. Siluetas y moda (1550-2015)' y '¿Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual (1980-2003)'. También podrán visitarse cuatro exposiciones temporales: 'El océano habla. Nuevas ecologías y nuevas economías del mar', '100 objetos de IKEA que nos hubiera gustado tener en VINÇON', 'La producción de la otredad' e 'Inspired in Barcelona: Terra Rossa'.  DHubConstel·lacions   ‘Constelaciones’, inaugurada

Fa deu anys, Barcelona veia néixer un nou museu. En un edifici nou de trinca, s'hi aplegaven col·leccions que fins aleshores estaven escampades en diversos museus de la ciutat. Les arts decoratives, arts tèxtils, arts gràfiques i d’indumentària, totes sota un mateix sostre i un mateix concepte: el disseny. Durant aquests deu anys, el DHub ha rebut més de 2,5 milions de visitants, ha acollit 58 exposicions i s’ha consolidat com l’epicentre del disseny i de les indústries creatives de la ciutat. Ara vol celebrar l'aniversari amb una jornada de portes obertes durant els dies 14 i 15 de desembre.  Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Disseny Hub Barcelona (@dissenyhub) Durant aquest cap de setmana, el públic podrà visitar les exposicions temporals i permanents que acull el museu, a més d'una nova instal·lació lumínica que s'ha instal·lat aquesta setmana a l'interior de l'edifici. Les 3 exposicions permanents que faran portes obertes son 'Objectes comuns. Històries locals, debats globals', 'El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)', i 'Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. (1980-2003)'. També s'hi poden visitar quatre exposicions temporals: 'L'Oceà parla. Noves ecologies i noves economies del mar', '100 objectes d'IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON', 'La producció de l'alteritat' i 'Inspired in Barcelona: Terra Rossa'.  DHubConstel·lacions 'Constel·lacions', inaugurada aquesta setmana Durant el cap de setmana,

En los museos siempre pasan cosas, y en Navidad también se visten de gala y estarán llenos de actividades especiales para los niños. Además, las fiestas coinciden con un período de vacaciones escolares que se convierten en la oportunidad perfecta para acercar los niños a su museo más cercano. Podrán conocer a los grandes artistas de nuestra cultura, pero también utilizar la mente y las manos para convertirse en creadores. Y no hablamos únicamente de pintura: los museos de Barcelona tienen actividades familiares navideñas para todos los gustos, desde la astronomía a la ciencia natural, pasando por el grabado, las manualidades o (¡por qué no!) el chocolate. Fundació Miró La Miró dedica un día entero a celebrar Navidad. La jornada será el 14 de diciembre y consistirá en un día completo que incluye talleres para familias, una chocolatada y la presentación del nuevo cuento de Òscar Dalmau. De 10 a 18 h, el Pati del Garrofer acogerá un tenderete de productos artísticos (ilustraciones, productos de diseño y publicaciones vinculadas a Joan Miró y al mundo del arte) que pueden servir de inspiración para los regalos de estas fiestas. A las 10.30 h, el Espai Taller ofrecerá una actividad (que es necesario reservar previamente) para explorar las propiedades creativas del cemento inspirándose en la innovación técnica de Miró y de Matisse. A las 11.30 h tendrá lugar la presentación del libro 'Un llibre ple de lletres', escrito por Òscar Dalmau e ilustrado por Jesús Morentin, con firma de l

Als museus sempre hi passen coses, i per Nadal també es vesteixen de gala i estaran plens d'activitats especials per la canalla.. A més, les festes coincideixen amb un període de vacances escolars que es converteixen en l'oportunitat perfecta per acostar els infants al seu museu més pròxim. Podran conèixer els grans artistes de la nostra cultura però també fer servir la ment i les mans per a convertir-se en creadors. I no parlem només de pintura: els museus de Barcelona tenen activitats familiars nadalenques per a tots els gustos, des de l'astronomia a la ciència natural, passant pel gravat, les manualitats o (per què no!) la xocolata.  Fundació Miró La Miró dedica un dia sencer a celebrar Nadal. La jornada serà el 14 de desembre i consistirà en un dia complet que inclou tallers per a famílies, una xocolatada i la presentació del nou conte de l'Òscar Dalmau. De 10 a 18 h, el Pati del Garrofer acollirà una parada de productes artístics (il·lustracions, productes de disseny i publicacions vinculades a Joan Miró i al món de l'art) que poden servir d’inspiració pels regals d’aquestes festes. A les 10.30 h, l’Espai Taller oferirà una activitat (que cal reservar prèviament) per explorar les propietats creatives del ciment tot inspirant-se en la innovació tècnica de Miró i de Matisse. A les 11.30 h tindrà lloc la presentació del llibre ‘Un llibre ple de lletres’, escrit per Òscar Dalmau i il·lustrat per Jesús Morentin, amb signatura de llibres. La tarda començarà amb un taller de g