Pol Pareja

¿Qué queda de la Barcelona de principios de los 2000, aquella ciudad que se convirtió en la capital mundial del muralismo? El poso de aquellos años es diverso, generoso y traspasa nuestras fronteras, pero corre el riesgo de evaporarse. Son muchos los artistas urbanos de primer nivel que tienen su base en la ciudad gracias a la influencia de aquellos años. La mayor parte de su obra, sin embargo, se ha ido de nuestras calles hacia festivales de arte de otras capitales, donde acaban pintando las grandes fachadas por las que estos creadores son reconocidos internacionalmente. "Tenemos una escena riquísima y nos sobra creatividad", opina Aryz, uno de los muralistas catalanes más prestigiosos en el mundo, con cientos de miles de seguidores en las redes sociales. "El problema es que aquí prácticamente no hay recursos para apoyar lo que hacemos", concluye. Aviso para navegantes: no hablamos de grafiti. La confusión entre este término y el 'street art' es habitual y casi todo el mundo los pone en el mismo saco cuando tienen poco que ver. Mientras el grafiti tiene un componente intrínsecamente ilegal y normalmente se basa en letras, el muralismo de hoy en día se suele hacer con permiso y apuesta por dibujos, composiciones y formas abstractas. De hecho, muchos de estos creadores reniegan de la etiqueta de artista urbano. Para ellos, lo único que tienen en común es que pintan en la calle y poco más. "Estamos definiendo un movimiento sólo por el soporte escogido donde realizamos nuestra o

Què queda de la Barcelona de principis dels 2000, aquella ciutat que es va convertir en la capital mundial del muralisme? El pòsit d’aquells anys és divers, generós i traspassa les nostres fronteres, però corre el risc d’evaporar-se. Són molts els artistes urbans de primer nivell que tenen la seva base a la ciutat gràcies a la influència d’aquells anys. La majoria de la seva obra, no obstant això, ha marxat dels nostres carrers cap a festivals d’art d’altres capitals, on acaben pintant les grans façanes per les quals aquests creadors són reconeguts internacionalment. “Tenim una escena riquíssima i ens sobra creativitat”, opina Aryz, un dels muralistes catalans més prestigiosos arreu del món, amb centenars de milers de seguidors a les xarxes socials. “El problema és que aquí pràcticament no hi ha recursos per donar suport al que fem”, conclou. Avís per a navegants: no parlem de grafiti. La confusió entre aquest terme i l’'street art' és habitual i gairebé tothom els posa al mateix sac quan hi tenen poc a veure. Mentre el grafiti té un component intrínsecament il·legal i normalment es basa en lletres, el muralisme d’avui dia s’acostuma a fer amb permís i aposta per dibuixos, composicions i formes abstractes. De fet, molts d’aquests creadors reneguen de l’etiqueta d’artista urbà. Per ells, l’únic que tenen en comú és que pinten al carrer i poc més. “Estem definint un moviment només pel suport escollit on realitzem la nostra obra”, opina Kenor, reconegut muralista barceloní amb m