5 artistes per explorar la fotografia eròtica
La fotografia eròtica és un art i com a tal, provoca sensacions contradictòries. Hi ha qui el venera mentre d’altres el troben xaró i fora de lloc. Però quin és el llindar que separa una foto eròtica d’una pornogràfica? Quines característiques fan que la balança es decanti cap a l’art o cap la vulgaritat?
Per a la fotògrafa i artista visual Sandra Torralba, hi ha diversos punts a tenir en compte: ‘El primer aspecte és la intenció. L’erotisme busca disparar la imaginació, despertar sentits i desig. En canvi la pornografia busca la masturbació, la fantasia de ser-hi en aquell moment fent allò que es mostra’. Sense segones lectures.
Per saber si una fotografia és artística o no, Torralba destaca l’aspecte tècnic i el missatge. Segons Torralba, tot artista ha d’aspirar a l’excel·lència tècnica. Independentment del seu nivell, hi ha d’haver una intenció que s’ha de reflectir en la foto. També és molt important el missatge. L’erotisme, com l’humor, és un acte d’intel·ligència, amb subtilesa i delicadesa. Si això es converteix en vulgar, llavors sí que s’ha travessat la frontera.
Ceci Fimia fa 20 anys que capta el cantó més sexi de tot el que es posa davant de la seva càmera. Per en Ceci, la diferència entre una fotografia artística i vulgar també va lligada als aspectes tècnics, com l’enquadrament i la llum, però, sobretot, en què hi hagi una història per explicar. L’erotisme senzillament és el vehicle per narrar-la.
La majoria de vegades són els ulls que miren la foto que catalogu