Neus Molina

Around Catalonia you'll find beautiful spots that look like something out of a fairy tale and coastal villages that seem to come straight from Patricia Highsmith's novel, 'The Talented Mr. Ripley'. In the Girona region are some of the most impressive of these must-visit places, thanks to its contrasts and magical ambience. Catalonia really has everything and something for everybody! 

Ara toca que pensis en tu i et regalis originalitat. Potser en aquesta llista d'experiències per Catalunya trobes el teu auto-regal singular sense devolucions! O potser un regal per fer a la família, als amics o a la parella... 

Més enllà del Celler de Can Roca i de les anxoves de l'Escala, les comarques gironines destaquen per plats, receptes i productes que combinen el bo i millor del mar, la muntanya, l'obaga i l'embotit. No només del König viu Girona. Aquí teniu el Top 10 de receptes i costums per afegir al nostre costumari de gironins de soca-rel.

Les comarques gironines són una de les terres amb més pobles medievals per metre quadrat. Tenim molts, moltíssims poblets al·lucinants que semblen trets d'una postal i, fins i tot, podrien ser l'escenari d'una pel·lícula o una sèrie de televisió. Poblets que cada any atrauen, i amb raó, centenars de turistes com Pals, Besalú, Beget o Monells. En aquesta guia trobareu les nostres debilitats, els pobles que més ens agraden i mai ens cansem de trepitjar-los i fotografiar-los. Us animem a redescobrir-los! Bon viatge. 

No teniu ni un ral però us heu enamorat? Buscant als motors de cerca "escapada romàntica barateta" heu trobat que només us podeu permetre la Viña del Mar Experience acompanyant a un grup de l'Imserso? No patiu, aquí teniu plans per fer amb la vostra parella per menys de 300 euros! Pels romàntics, pels aventurers, pels conscienciats, pels qui han perdut la passió i volen recuperar-la sense deixar-se un ronyó i pels qui estan tan acaramel·lats que tuitegen frases de Bucay. 

Catalunya està plena de racons al·lucinants i poc coneguts. Pobles de pocs habitants que semblen trets d'un conte de fades. Us els descobrim! 

Girona is home to one of the world's best restaurants, in the shape of El Celler de Can Roca, but it's also got an even longer history of gourmet specialities, recipes and products that combine the best of the sea and the land. Here's our Top 10 of the local gastronomy that you must sample when in the area. 

Seguim amb les grans dicotomies del primer món. Dels creadors de la truita amb ceba o sense i de Nocilla vs Nutella arriba Colacao o Nesquik. A mi ja em perdonaran però jo sóc de Colacao i sense fissures, així que aquí van les raons en defensa del millor invent per "xocolatejar la llet": 1) Procedència: El Colacao és un invent català nascut l'any 1946 de la mà de l'empresa catalana Idilia Food, en canvi el Nesquik és 100% yankee com Michael Jordan o els hot dogs. 2) Naming: com s'escriu (i com es pronuncia) Nesquik? Impossible de saber-ho. Colacao, més clar l'aigua. 3) Jingle (Cançó): tot i que avui en dia la cançó seria titllada de xenòfoba i colonialista (que ho és, i molt) tots els nens i les nenes dels 80 ens sabem allò de "Yo soy aquel negrito del Africa tropical..." 4) Gadgets: La batiacao, la Maracao i l'estrella: la Cocktail Cao... qui no va jugar a fer un Tequila Sunrise versió xocolatea la llet amb ella? 5) Mascota: El Colacao no té mascota, s'adapta als temps. Que ara toca Minions doncs caixa amb Minions, Cars? Doncs cars. En canvi el conill de Nesquik... que hi fa allà? 6) Adaptació: Per grans i petits, per estiu i hivern, amb fibra o sense? El Colacao està sempre present per tots i a tota hora. Que tarda més a dissoldre's que el Nesquik em direu? I què? Els grumolls del Colacao haurien de ser patrimoni de la Humanitat. I si no a remenar!

Àvids exploradors, de vida només en tenim una així que més val farcir-la d'experiències! i tothom sap que per experimentar, conèixer i provar, res com viatjar! Aquests cinc països són els #must dels viatgers. Abans de morir agafeu l'avió, el vaixell, el tren o la bici i... Brasil: el primer de la llista i no és perquè sí, qui hi va hi torna un i mil cops. No sabem si és per la cachaça, per la suor o la música de Gilberto Gil i la Maria Gadú. Potser per aquella dolça manera de parlar, per la llibertat i l'alegria al voltant del cos, del tacte de la pell. Itàlia: sobren les raons. Pasolini, una vespa, Audrey Hepburn, història, passat, present, bellesa. Pasta, pizza i caràcter, l'autèntic caràcter llatí on amb una frase enamoren. Des de Venècia i els seus canals a Sicília i la tarantel·la: a Itàlia hi cap tot. Marroc: els marroquins, els altres mediterranis són una societat propera i desconeguda alhora, per això la sensació d'entrar a un zocco i olorar les espècies, menjar un cuscus i conversar veient com cau l'aigua a Chauen són sensacions inexplicables. Estats Units: la mare dels ous, el país dels contrasts i les contradiccions, no només paisatgístiques si no també ideològiques. Des de l'urbanita Nova York a l'acollidora San Francisco, als deserts de Texas i el Grans Llacs . Estats Units és el bressol de genis i pensadors com Martin Luther King o de persones non-grates com Donald Trump. La polèmica està servida i les french fries i el cafè aigualit també. Japó: els inventors d

Ets de Cola Cao o de Nesquik? Mark Lenders o Oliver Aton? Platja o muntanya? Cafè o té? Als grans dilemes del primer món ara hi sumem un clàssic: truita de patata amb o sense ceba. Explica -una de les moltes llegendes- que un general durant les guerres carlistes va entrar afamegat a casa d'una senyora de Bilbao i aquesta, molt pobre ella, li va preparar un remenat d'ous i patates que va entusiasmar al militar. Aquest va interioritzar la recepta i va popularitzar el plat entre les tropes: naixia la truita de patates, un dels grans invents gastronòmics. Ara bé? I la ceba? Els puristes truiters fent servir l'argument etimològic, diuen que la truita de patates només són patates, però servidora de vostés defensa amb ungles, dents i pa amb tomàquet que la cremositat, el gust dolcet i la textura esponjosa que aporta la ceba al plat és imprescindible perquè una truita de patates sigui una GRAN truita de patates. Sigui com sigui hi ha pocs plats tan democràtics com la truita de patates: tots hem portat una truita a un sopar de Sant Joan, o hem fet un pintxo de truita al bar amb un cafè amb llet (ideal per les ressaques abans que s'inventés el brunch) o recordem la nostra primera truita de patates (sí, sí, la que va acabar al terra de la cuina de la teva mare) i tots hem fet aquell Erasmus en un país fred, on els nostres companys de facultat, alemanys o anglesos, aplaudien excitats davant la nostra exquisidesa a base d'ou i patata (la meva amb ceba també!).

La Ginebra encara no ha passat de moda, ho va intentar tímidament el vi rosat l'estiu passat però res a fer. La reina és la reina. Ara resulta que no cal que anar als bars de moda on et posen mitja amanida (el cogombre, les maduixes i un senyor que passava) dins el got (de tub o de baló), ni cal gastar-se una morterada a la licoreria en ampolles de més de 20 euros -per quedar bé quan vas a sopar a casa dels amics-. No cal. Vés a l'Aldi i per 11 euros t'emportes la millor ginebra del món segons prestigiós concurs britànic 'International Wine and Spirits Competition'. Els anglesos, grans coneixedors dels poders de la ginebra ho tenen clar, no cal fer-se el posh quan es tracta d'espirituosos. L'escollida és 'Oliver Cromwell London Dry Gin', de 37,5º, que es va guanyar el favor del jurat en un tast a cegues. Segons l'organització del concurs, va superar amb escreix als seus competidors directes, que costen fins a quatre vegades més. Només una queixa: ara com ara l'assequible ginebra, tan sols es ven al Regne Unit, però és qüestió de temps que comencis a fer els teus gintònics de l'Aldi com si fòssis la reina mare. God save the GIN

No tenim tanta traça amb l’Snaptchat, podem dir números de telèfon de memòria, vam entregar treballs manuscrits, recordem la sensació de despenjar un telèfon amb l’incognita de qui hi havia a l’altre costat. No teníem mòbil, quan es quedava es quedava, no s’enviava un whatssap per dir que arribaves tard. Les fotos es revelaven i es penjaven al suro de l’habitació, no a Instagram. Viatjar era desparèixer i trucar cada tres dies a casa dels teus pares per dir “tot bé”. Aquests són els destins preferits dels nascuts entre el 1977 i el 1983, entre el final de la Generació X i els Milenials. Els últims seran els primers. Cuba: al suro amb les fotos hi teniem el Che. Ens vam enamorar mirant Habana Blues. Cuba al nostre imaginari era Compay Segundo i un altre món es possible. Encara hi anem i no entrem a la Bodeguita del Medio, ens perdem pels carrers de l’Havana i acabem a Trinidad cercant les restes de la revolució. Berlín: Berlín es sempre una bona idea, ho era abans de ser el paradís hipster, i ho segueix sent. Culte, màgica, ociosa i relaxada. La ciutat que no dorm, la ciutat sense complexes partida per la meitat. Califòrnia: Ens encanta. Lliure,  amable, respectuosa, atractiva, calurosa. Ens encanta recollir el llegat de BayWatch i Mamas and the Papas per recórrer els seus carrers, les seves platges i les seves festes. California Dreams. India: Segueix sent el país on descansar, on trobar-se a un mateix, on fer fotos (amb càmara analògica) als colors de les teles i les espècie