Martí Sales

Tardor del 2024: Al número u hi trobem Sips, un dels millors bars del món, sense discussió! Una entitat creativa i revolucionària indiscutible. Però ja sabeu que ens encanten els bars 'indie', o sigui que entra de pet a la llista el Bar Moebius, un homenatge casolà a la ciència-ficció, on podreu mamar sentint-vos com Harrison Ford a 'Blade Runner'. I com que us esteu aburgesant, doncs us recomanem Garage 442 i M7, dos selectes clubs d'electrònica per remenar el cul. Que sou melòmans dels tranquil·lets? Seieu als bars d'audiòfils Oblicuo Hi-Fi i Curtis Audiophile Cafe, amb una bona copa i un so embolcallador. I pels nostàlgics de les cocteleries vintage, recomanem visitar el Bar Universal, elegant i austera capsa d'artesania amb tragos dedicats a les sèries dels anys vuitanta. I per als no nostàlgics: Club Sauvage, el renaixement de l'estimat Sidecar com a cocteleria moderna i electrònica.      Benvinguts a la llista d'Els 100 millors bars de Barcelona, un curós recull –fet en viu i en primera persona, amb l'alcohol tacant-nos la camisa!– del millor del mam barceloní. Hi trobareu els abeuradors més creatius (o també els memorables, sovint les dues coses no van juntes) seleccionats pels nostres experts locals. Pentinem la ciutat cada nit de la setmana cercant begudes acollonants, valor afegit i informació concreta (que pot anar des d'un lavabo inenarrable fins a una 'happy hour'). Quin és el teu verí? Cervesa, còctel o vermut? Aquí només hi trobaràs el bo i millor. NO T'HO PERD

Otoño de 2024: En el número uno encontramos a Sips, uno de los mejores bares del mundo, ¡sin discusión! Una entidad creativa y revolucionaria indiscutible. Pero ya sabéis que nos encantan los bares 'indie', o sea que entra de golpe en la lista el Bar Moebius, un homenaje casero a la ciencia ficción, donde podrás privar sintiéndote como Harrison Ford en 'Blade Runner'. Y como sabemos que os estáis aburguesando, pues os recomendamos Garage 442 y M7, dos selectos clubes de electrónica para menear el pandero. ¿Que sois melómanos tranquilitos? Sentaos en los bares de audiófilos Oblicuo Hi-Fi y Curtis Audiophile Cafe, con una buena copa y un sonido envolvente. Y para los nostálgicos de las coctelerías vintage, visitad el Bar Universal, elegante y austera caja de artesanía con tragos dedicados a las series de los años ochenta. Y para los no nostálgicos: Club Sauvage, el renacimiento del entrañable bar del Sidecar como coctelería moderna y electrónica. Bienvenido a la lista de los 100 mejores bares de Barcelona, una cuidada selección –hecha en vivo y en primera persona, con el alcohol manchándonos la camisa– de las mejores direcciones en las que empinar el codo. Encontraréis los abrevaderos más creativos (o también los más memorables, a menudo las dos cosas no van juntas) seleccionados por nuestros expertos locales. Peinamos la ciudad cada noche de la semana buscando bebidas brutales, valor añadido e información concreta (que puede ir desde un lavabo inenarrable hasta una 'happy hour

Els bars de tapes són una religió laica i una excusa perfecta per reunir-se amb amics i passar una bona estona. Poden ser un aperitiu perfecte abans d'un àpat potent, o un festival variat que es justifica per si mateix. Les tapes són les reines dels bars i del bon menjar i beure (amb especial volença per patates braves i croquetes). On menjar les millors tapes de Barcelona? Us recomanem que us deixeu guiar per aquesta llista de bars amb tapes infal·libles. Visca la tapa! NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants de Barcelona 

Botas de vino, grifos, anchoas y alegría. Patrimonio material y líquido de una ciudad con exceso de culto a la novedad y a los bares recién abiertos. Si sois más de la vieja escuela y os gustan los clásicos que sobreviven conservando las esencias en madera y trato familiar, esta es vuestra lista. Aquí podréis practicar la sana religión de las mejores tapas, el culto a la buena croqueta y la liturgia del vermut en las bodegas más carismáticas de la ciudad. NO TE LO PIERDAS: Los 50 mejores restaurantes de Barcelona

Botes, aixetes, anxoves i alegria. Patrimoni material i líquid d'una ciutat amb excés de culte a la novetat i als restaurants acabats d'obrir. Si sou més de la vella escola i us agraden els clàssics a granel que sobreviuen conservant les essències en fusta i tracte familiar, aquesta és la vostra llista. Aquí podreu practicar la sana religió de les millors tapes, la religió de la bona croqueta i la litúrgia del vermut a les bodegues més carismàtiques de la ciutat. Prepareu-vos per viure la vida a doll.NO T'HO PERDIS: Els 50 millors restaurants de Barcelona

Cuando hablamos de cerveza fuera del país y nos preguntan de dónde somos, el sentimiento generalizado cuando respondemos “Barcelona” siempre es el mismo: envidia, sana envidia. Incluso en Madrid, los amantes de la buena cerveza lo tienen claro: Barcelona ahora mismo es 'the place to be'. Una ciudad con una militancia fiel, que no duda en hacer del agua, la malta, el lúpulo y la cebada su causa. Hasta el punto de improvisar rutas por toda la ciudad, sirviéndose de redes sociales, aplicaciones como Untappd y webs como RateBeer o BeerAdvocate, a fin de perseguir las últimas novedades en barril o botella, tanto de los productores locales como de importación. NO TE LO PIERDAS: Y si no eres de cerveza, a tomar un buen vermut.

Quan parlem de birra fora del país i ens pregunten d’on venim, el sentiment generalitzat quan responem “Barcelona” sempre és el mateix: enveja, sana enveja. Fins i tot a Madrid, els amants de la bona cervesa ho tenen clar: Barcelona ara mateix is 'the place to be'. La capital d’un estat amb una militància fidel, que no ha dubtat a fer de l’aigua, la malta, el llúpol i l’ordi la seva causa. Fins al punt d’improvisar rutes per tota la ciutat, servint-se de xarxes socials, aplicacions com Untappd i webs com RateBeer o BeerAdvocate, a fi de perseguir les últimes novetats en barril o ampolla, tant dels productors locals com d’importació. NO T'HO PERDIS: I si no sou de cervesa, aneu a fer el vermut!  

Aquell bar heavy llardós amb neons de prostíbul ("¡pide tu disco!") on vas anestesiar la teva joventut a base de litrones... Sento dir-te que ja no existeix. Però això no vol dir que els bars de rock hagin desaparegut. A Barcelona resisteix una selecta escena de bars musicals dedicats en cos i ànima a totes les variants del rock and roll guitarrer: heavy metal, post punk, grunge, punk'77,  so Manchester, pop i rock clàssic, power-pop, garage-punk, a on pots anar després de veure un gran concert. En lloc de somicar i dir fàstics com un tita vella sobre el trap i el reggaeton, ves a passar la nit a qualsevol d'aquests antres i arrebossa't en la teva música favorita i alcohol a plaer. Nostàlgia? No pas. Una cosa bona d'internet és que ha fet irrellevants les línies temporals.  NO T'HO PERDIS: Les millors discos i clubs de Barcelona 

Barcelona is getting a reputation as one of the top cities in Spain (and, dare we say, beyond) for craft beer. Even some in beer-proud Madrid will tell you that Barcelona is the place to be for great brew. This is a city with such huge aficionados of craft beer that they make that special combo of water, malt, hops and barley their cause – to the extent that there are tours of breweries, social networks devoted to craft beer, and you can even use apps like Untappd and websites such as BeerAdvocate, and RateBeer to seek out the latest barrel or bottle, including both local and imported products. Come along as we show you around the city’s top spots for the craft beer you crave. RECOMMENDED: Full guide to the best bars in Barcelona 

No one has ever gone thirsty in this city where vermuterías and cervecerías reign. But sometimes a night (or a day) calls for something a little different. When you hear this cocktail siren song, we’re here to help. From classy interiors swathed in ruby velvet to chic, modern spots, our list of the best cocktail bars in Barcelona will help you indulge any drink-related craving. RECOMMENDED: Full guide to the best bars in Barcelona   

Peret decía que Barcelona es poderosa. Sí, pero nosotros añadimos que tiene un poder 'freak' que hace caer de culos. A veces entrar a tomar una copa en un bar es como caer en una dimensión paralela o un cuento de terror: duendes, bosques, bares ocultistas, confesionarios sadomaso, enjambres gigantes de mariposas ... ¡La Sagrada Família cubierta de lonchas de jamón! Cualquier ayuda en la lucha contra el aburrimiento se agradece, y más aún si podemos flipar en colorines agarrados a un buen lingotazo.  NO TE LO PIERDAS: Y si no quieres sustos, date un garbeo por los bares más bonitos de Barcelona. 

Peret deia que Barcelona és poderosa. Sí, però nosaltres afegim que té un poder 'freak' que fa caure de culs. A vegades entrar a fer una copa en un bar és com caure en una dimensió paral·lela o un conte de terror: follets, boscos, bars ocultistes, confessionaris sadomaso, eixams gegants de papallones... La Sagrada Familia coberta de llenques de pernil! Qualsevol cop de mà en la lluita contra l'avorriment s'agraeix, i més encara si podem flipar en colorins agafats a un bon 'lingotassu'.  NO T'HO PERDIS: I si no voleu ensurts, podeu anar a fer una copa als bars més bonics de Barcelona. 

En els terrenys de l’antiga –1674– masia de Can Baró –avui escola–, s’hi va cultivar blat durant molts anys: un mar d’espigues cobria el vessant sud del Carmel. A partir del 1919 el propietari se’ls va anar venent i es va començar a urbanitzar el barri amb 60 torres promogudes per la Cooperativa de Periodistes. Més o menys a la mateixa època es van obrir les dues cicatrius que solquen Can Baró: les dues pedreres que produïen calç i pedra que el moviment veïnal va aconseguir aturar el 1967. A tocar, fins als 80 hi va haver el nucli dur de les barraques de Francisco Alegre i també fruit d’una important lluita social es van derrocar per donar una qualitat de vida millor als seus habitants. Al cim del Turó de la Rovira, les remodelades bateries antiaèries completen el quadre del barri. Al bell mig de Can Baró hi ha una plaça el·líptica que fa una mica de pendent. Té dos nivells, una mica com una cinta de Moebius, i en una cantonada hi ha la Bodega Montferry. Una altra Montferry?, us preguntareu. Sí, n’hi ha a Sants, a la Barceloneta, a Navas i n’hi havia gairebé a cada barri de la ciutat: era una franquícia que es va treure de la màniga en Pere Virgili, de Montferri de l’Alt Camp, per donar feina a gent del seu poble i distribuir la producció de vi de la seva zona. A inicis del 2024 se'n van fer càrrec la parella formada per la Laura De Muller i en Fabio Lapignola. Ella amb cognom de vermut de Reus, ell un cuiner napolità amb la mà trencada a l'hora de fer guisat català, van deci

En los terrenos de la antigua -1674- masía de Can Baró -hoy escuela-, se cultivó trigo durante muchos años: un mar de espigas cubría la ladera sur del Carmel. A partir de 1919, el propietario se fue vendiendo el terreno y se empezó a urbanizar el barrio con 60 torres promovidas por la Cooperativa de Periodistas. Más o menos, en la misma época se abrieron las dos cicatrices que surcan Can Baró: las dos canteras que producían cal y piedra que el movimiento vecinal consiguió detener en 1967. Justo al lado, hasta los 80, estuvo el núcleo duro de las barracas de Francisco Alegre y también fruto de una importante lucha social se derribaron para dar una mejor calidad de vida a sus habitantes. En la cima del Turó de la Rovira, las remodeladas baterías antiaéreas completan el cuadro del barrio. En el centro de Can Baró hay una plaza elíptica con un poco de pendiente. Tiene dos niveles, un poco como una cinta de Moebius, y en una esquina está la Bodega Montferry. Otra Montferry os preguntaréis. Sí, las hay en Sants, en la Barceloneta, en Navas y había casi en cada barrio de la ciudad: era una franquicia que se sacó de la manga Pere Virgili, de Montferri del Alt Camp, para dar trabajo a gente de su pueblo y distribuir la producción de vino de su zona. A inicios de 2024 se hizo cargo la pareja formada por Laura De Muller y Fabio Lapignola. Ella con apellido de vermut de Reus, él un cocinero napolitano con la mano rota a la hora de hacer guisos catalanes, decidieron perpetuar la vida del

A l’extraradi de Gràcia, a dalt de tot del Torrent de les Flors, hi ha una bodega centenària que val la pena visitar. A l’entrada, el sostre vermell amb la barra a mà esquerra i les tines enfosquides del fum de tantes vides, més endavant els menjadors, amb mobles d’època i taules de marbre, i la cuina al fons, com mana la tradició. Als fogons, en Manolo s’empesca combinacions guanyadores com els musclos saltats amb albergínia , les anarkobraves (patates fregides amb allioli de tinta de cefalòpode,) o el pop amb Parmentier de bolets. L’encerta amb el bacallà amb all  i ens quedem amb les ganes de tastar el filet amb sobrassada, brie, albergínia i mel. També fan coques cruixents amb arengada o foie gras. Es poden fer mitges racions i reservar per a grups. Al migdia tenen un menú de 13'50 euros, senzill i bo, amb peix del dia de segon, que sempre és d’agrair i no gaire habitual de trobar pels llocs. El Bodega Manolo és un local dels de tota la vida, i com que està fora del circuit habitual, l’ambient és molt familiar i el ritme més humà –que no vol dir que hi falti la gresca sinó que tot passa de manera diferent que als bars de moda: que aquí hi ha més ritual que neguit, vaja.

En el extrarradio de Gracia, en lo alto del Torrent de les Flors, hay una bodega centenaria que vale la pena visitar. En la entrada, el techo rojo con la barra a mano izquierda y las tinas oscurecidas del humo de tantas vidas, más adelante los comedores, con muebles de época y mesas de mármol, y la cocina al fondo, como manda la tradición. A los fogones, Manolo inventa combinaciones ganadoras como los mejillones salteados con berenjena, las anarkobravas (patatas fritas con alioli de tinta de cefalópodo, 5 euros) o el pulpo con Parmentier de setas. Acierta con el bacalao con ajo y nos quedamos con las ganas de probar el filete con sobrasada, brie, berenjena y miel. También hacen tortas crujientes con arenque o foie gras. Se pueden pedir medias raciones y reservar para grupos. Al mediodía tienen un menú de 13'50 euros, sencillo y bueno, con pescado del día de segundo, que siempre es de agradecer y no muy habitual de encontrar por los sitios. El Bar Bodega Manolo es un local de los de toda la vida, y como que está fuera del circuito habitual, el ambiente es muy familiar y el ritmo más humano; eso no quiere decir que falte la juerga sino que todo pasa de manera diferente que en os bares de moda: que aquí hay más ritual que desazón, vaya.

És divertida la pensada de posar-li al teu restaurant el nom del teu fill a l’inrevés, com des d’un mirall –sobretot quan el nostre reflex, la nostra imatge, és el tema central de la novel·la d’Oscar Wilde, 'El retrat de Dorian Gray'. El Nairod té l’elegància del gran autor anglès: la il·luminació, amb llums puntals zenitals, la vaixella vintage i desaparellada, les cadires precioses i la distribució de les taules donen una sensació de confort i refinament que confirma la carta. El xef David Rustarazo, qui va treballar al Coure, ens fa una vintena de propostes que aconsegueixen que mengem els plats de sempre com el primer cop: els disloca sense capgirar-los, mantenint-ne l’esperit. El fricandó és amb galta de vedella (15 euros), i aquesta carn, més forta, afegeix un punt de gust que li va molt bé. S’atreveix amb una croqueta de porc i cheddar (2,5 euros) espectacular. S’empesca combinacions raonables i reeixides, com la moixama amb endívia rostida i 'crème fraîche' (10 euros) o un arròs amb llet amb taronja amarga i gelat de pistatxo (6,5 euros), fresc, imaginatiu, amb diverses textures. Tenint en compte que en Rusti està sol a la cuina i que, encara que hagi obert fa poc, ja la fa rutllar perfectament, s’ha d’aplaudir una execució que iguala l’encert de la carta i el bon gust del local una sensació de confort i refinament que confirma la carta.

Es divertida la idea de ponerle a tu restaurante el nombre de tu hijo al revés, como desde un espejo –sobre todo cuando nuestro reflejo, nuestra imagen, es el tema central de la novela de Oscar Wilde, 'El retrato de Dorian Gray'. Nairod tiene la elegancia del gran autor inglés: la iluminación, con luces puntales cenitales, la vajilla 'vintage' y despareja, las sillas preciosas y la distribución de las mesas dan una sensación de confort y refinamiento que confirma la carta. El chef David Rustarazo, quien trabajó en Coure, nos hace una veintena de propuestas que consiguen que comamos los platos de siempre como la primera vez: los disloca sin darles la vuelta, manteniendo el espíritu. El fricandó es con carrillera de ternera (15 euros), y esta carne, más fuerte, añade un punto de sabor que le va muy bien. Se atreve con una croqueta de cerdo y cheddar (2,5 euros) espectacular. Inventa combinaciones razonables y exitosas, como la mojama con endibia asada y 'crème fraîche' (10 euros) o un arroz con leche con naranja amarga y helado de pistacho (6,5 euros), fresco, imaginativo, con diversas texturas. Teniendo en cuenta que Rusti está solo en la cocina y que la hace funcionar perfectamente, hay que aplaudir una ejecución que iguala el acierto de la carta y el buen gusto del local una sensación de confort y refinamiento que confirma la carta.

D’un taronja radioactiu, recargolada com un laberint i en forma d’espiral, al Pakistan hi ha una llaminadura que es diu 'jalebi'. De petitona, la Kishwar, la mare d’en Mani i en Majid Alam, es delia pels 'jalebis' i sempre que podia n’endrapava, i d’aquí que tothom li comencés a dir 'baby jalebi'. Els seus fills, després de l’èxit dels quatre Fish and Chips escampats per Barcelona, van voler retre-li homenatge i han engegat el Baby Jalebi a la Gran Via, a tocar del seu primer local, al carrer Rocafort, per tancar el cercle. “Sempre havíem volgut muntar un restaurant de menjar pakistanès, són les nostres arrels, i volíem fer-ho a la nostra manera: que tingués un aspecte diferent, modern, que s’hi pogués beure alcohol, que no tingués una carta llarguíssima...”, diu en Mani, que fa 25 anys que viu a Barcelona i, picant pedra i estimant-se-la a fons, ja és més d’aquí que la font de Canaletes. A partir de les receptes maternes i la unió d'esfroços de sis mans, les del Mani, el Majid y el Bila, al Baby Jalebi s’hi pot menjar una amanida fresca i sorprenent com la 'dahi bale' (amb samosa, patata i iogur), una ocra tendra amb l’arrebossat subtil i fumat de la casa, un pollastre 'tikka masala' espectacular –dels millors que hem tastat!– i un 'palak paneer' (espinacs amb formatge) cremós i deliciós. Les postres, tradicionals, també són un encert: tant el 'jalebi' (cruixent, dolcíssim, addictiu: ara entenem la Kishwar!), com el 'gulab jamun' (boletes de massa emborratxades i especiades)

De un naranja radiactivo, retorcida como un laberinto y en forma de espiral, en Pakistán hay una golosina que se llama 'jalebi'. De pequeña, Kishwar, la madre de Mani y Majid Alam, se pirraba por los 'jalebis' y siempre que podía comía, y de ahí que todo el mundo le empezara a decir 'baby jalebi'. Sus hijos, tras el éxito de los cuatro Fish and Chips esparcidos por Barcelona, ​​quisieron rendirle homenaje y han puesto en marcha el Baby Jalebi en Gran Vía, junto su primer local, en la calle Rocafort, para cerrar el círculo. "Siempre habíamos querido montar un restaurante de comida paquistaní, son nuestras raíces, y queríamos hacerlo a nuestra manera: que tuviera un aspecto diferente, moderno, que se pudiera beber alcohol, que no tuviera una carta larguísima .. . ", dice Mani, que hace 25 años que vive en Barcelona, picando piedra y amando la ciudad a fondo, ya es más de aquí que la fuente de Canaletas. A partir de las recetas maternas, en Baby Jalebi se puede comer una ensalada fresca y sorprendente como la 'dahi bale' (con samosa, patata y yogur), una ocra tierna con el revoque sutil y ahumado de la casa, un pollo 'tikka masala' espectacular -de mejores que hemos probado! - y un 'palak paneer' (espinacas con queso) cremoso y delicioso. Los postres, tradicionales, también son un acierto: tanto el 'jalebi' (crujiente, dulcísimo, adictivo: ahora entendemos a Kishwar!), Como el 'gulab jamun' (bolitas de masa emborrachada y especiadas) o el raso malayo (tres insólitas texturas de

Des de finals dels 80 que a Barcelona ens pot agafar la rauxa i dir, amb els ulls encesos i la butxaca foradada diem: fem unes tapes a Cal Pep? L’alegria és instantània. Quan el vaivé de locals que obren i tanquen és el pa de cada dia, és un gust poder tornar a aquells restaurants que ens han fet feliços, com aquest, que des de l'any 1989 que ens ofereix la seva barra allargada, la seva cuina franca i exquisida, els seus clàssics que mai no fallen. Que no hi heu anat, que no el coneixeu? Hi fan les millors truites de Barcelona Poseu-hi remei! No podeu anar a l’altre barri –ni fotre-us un altre bao, curri, cebiche o pizza– sense haver tastat abans, per exemple, la seva truita trempera, al punt i feta al moment, amb aquell gustet fumat del pebre vermell de la Vera que li dona el xoriço Tia Felipa i per acabar de fer-la inoblidable, l’allioli per damunt. O si voleu una truita de patates ortodoxa, la seva és un deliri de melositat fondant. Però aquí tot és una delícia de cuina tradicional catalana, directa i amb tapes d'alta volada (recordeu que Woody Allen marxava cap a l'aeroport amb un tupper de les seves croquetes).  Carxofes arrebossades? Te’n fotries un quilo pim-pam. I les cloïsses amb pernil duen un suquet que demanaràs tot el pa que faci falta per no deixar-ne gota. Els segons piquen, però la qualitat és indiscutible: el corball a la donostiarra és sensacional, el filet també. Ara, que sereu igual de feliços, si en comptes d’això, demaneu peixet fregit, sèpia amb cigrons

23 d’abril del 1983. Al plató de TVE, quatre noies apareixen cantant una cançó que trasbalsaria tot Espanya. Eren les Vulpes i el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 anys després, amb el mateix esperit combatiu, va obrir La Raposa, que vol dir guilla, o zorra en castellà. Sota el rètol de bar vegà i una llibreria feminista trobareu un local lluminós i viu. El projecte és potent: fruit de l’amistat i l’entusiasme activista de tres veïnes del barri, l’arquitecta Alba, la cuinera Momo i la dissenyadora Natalia, La Raposa neix com a espai polivalent de trobada i cooperativa de treball per fomentar una altra cultura de barri, perquè el Poble-sec està sent arrasat per la moda de la tapa ràpida del turista de pas. Els puntals del projecte són el bar vegetarià (croquetes, braves, amanides, cremes, curris i pastes a preus populars), amb aliments de km 0 i ecològics abastits per cooperatives agroalimentàries; la llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme, literatura infantil, fanzins, cuina vegetariana i antiespecista; i els tallers de pa, conserves d’aliments, d’hort urbà o d’autoedició bàsica, sempre impartits o coordinats per dones, lesbianes o trans.

La plaça del Pedró és molt especial: s’hi ha documentat un dels menhirs preromans del pla de Barcelona, sempre ha estat la cruïlla de vies importants i s’hi feia el mercat predecessor del de Sant Antoni, a banda de l’antiga font i el monument a Santa Eulàlia que s’hi va erigir el 1673. En una cantonada hi ha un bar que es diu Zelig. El primer que us ve al cap és la pel·lícula de Woody Allen? Doncs no: 'zelig', en holandès, vol dir ‘collonut’. Aquest 13 de juliol farà tretze anys que Michell Koopman es va enamorar tant de la ciutat que va decidir quedar-s’hi i obrir un local amb tot el qui li agradava: hi pots fer un menú a base de pasta feta a casa –com les postres– per només 9 euros. A la carta hi ha una bona mostra d’especialitats holandeses, com la 'kwekkeboom kroket' (una croqueta gegant, 3 €), la 'frikandel' (salsitxa, 2,50 €) o la 'bitterballen' (una croqueta de carn i beixamel, 4 €). De còctels destaca el Zelig Horitzontal, amb vodka, suc de nabius, gingebre i sucre (6,50 €). Fan festes eurovisives, celebren el Dia de la Reina i del Rei vestits de taronja –en homenatge al color de la casa reial dels Països Baixos– i tenen exposicions de fotografies (l’actual és de Martin Kámen, un desplegament de retrats homoeròtics amb influència fruital i de Caravaggio).

23 de abril de 1983. En el plató de TVE, cuatro chicas aparecen cantando una canción que trastornó toda España. Eran las Vulpes y el tema, 'Me gusta ser una zorra'. 34 años después, con el mismo espíritu combativo, abrió La Raposa, que significa zorro, o zorra en castellano. Bajo el rótulo de bar vegano y una librería feminista encontrará un local luminoso y vivo.El proyecto es potente: fruto de la amistad y el entusiasmo activista de tres vecinas del barrio, la arquitecta Alba, la cocinera Momo y la diseñadora Natalia, La Raposa nace como espacio polivalente de encuentro y cooperativa de trabajo para fomentar otra cultura de barrio, porque el Poble-sec está siendo arrasado porla moda de la tapa rápida del turista de paso.Los pilares del proyecto son el bar vegetariano (croquetas, bravas, ensaladas, cremas, currys y pastas a precios populares), con alimentos de km 0 y ecológicos abastecidos por cooperativas agroalimentarias; la librería especializada en feminismo y transfeminismo, literatura infantil, fanzines, cocina vegetariana y antiespecista; y los talleres de pan, conservas de alimentos, de huerto urbano o de autoedición básica, siempre impartidos o coordinados por mujeres, lesbianas o trans.