Maria Gorgues

En Barcelona tenemos tiendas históricas, algunas centenarias, que son un ejemplo de supervivencia y resistencia. Comercios de toda la vida que se han enfrentado a la finalización de los contratos de renda antigua en 2014, que representó la estocada mortal para muchas de estas tiendas; a alquileres desorbitados y al cambio en la forma de consumo de la clientela. Por suerte, hay establecimientos de toda la vida en Barcelona que siguen abiertos y merecen una visita y, sobre todo, que compremos sus productos. Encontraréis de todo, papelerías, tiendas de complementos, librerías, tiendas de instrumentos musicales, de velas e, incluso, de santos. Una buena opción para hacer regalos originales y apoyar al pequeño comercio. NO TE LO PIERDAS: Más tiendas bonitas de Barcelona que os están esperando.

A Barcelona tenim botigues històriques, algunes centenàries, que són un exemple de supervivència i resistència. Comerços de tota la vida que s'han enfrontat a la finalització dels contractes de renda antiga l'any 2014, que va representar l'estocada mortal per a moltes d'aquestes botigues; lloguers desorbitats i el canvi en les formes de consum de la clientela. Per sort, hi ha establiments de tota la vida a Barcelona que segueixen oberts i mereixen una visita i, sobretot, que apostem pels seus productes. Hi trobareu de tot, papereries, botigues de complements, d'instruments musicals, d'espelmes i fins i tot de sants! Una bona opció per fer regals originals i donar un cop de mà als petits comerços. NO T'HO PERDIS: Més botigues boniques de Barcelona que us estan esperant.  

En la mitología griega hay un castigo recurrente que obliga al enemigo a medir grandes distancias con hilos que sirven para salir de los laberintos. En la vida real, pocas cosas hay tan útiles, lúdicas y, muchas veces imprescindibles, como las cuerdas. Hilados Donado es una tienda de la Barceloneta, un paraíso de hilos, cuerdas y redes a punto de cumplir 80 años. El espacio no es demasiado diferente de cuando Jesús Donado, de Valdepeñas, la montó pensando en una clientela naval y de pescadores de oficio. La oferta no se limita al mundo profesional ya que el deporte (montañismo, puenting, vela...), el mundo del espectáculo y la decoración usan cuerdas. De varios tipos de polímeros y de fibras naturales –jute, lino, sisal, cáñamo o abacà–, se venden a metros, a peso o en rollos. Desde el material técnico y sofisticado hasta la humilde cuerda de persiana. Popular es, también, la cortina de red de algodón propia de los pueblos marineros. Para las manualidades (alfombras, brazaletes, llaveros), se encuentra un buen surtido de hilos. Antoni Donado continúa el negocio familiar y confirma que hay fabricación en toda la costa de Levante; también en Cataluña donde los corderos tenían fama. Pienad que Hemingway cita el "el buen cordel catalán" en la novela 'El viejo y el mar'. Hay que hacer un buen nudo en la agenda y visitar Hilados Donado.

A la mitologia grega hi ha un càstig recurrent que obliga l’enemic a amidar grans distàncies amb fils que serveixen per sortir dels laberints. A la vida real, poques coses hi ha tan útils, lúdiques i, moltes vegades imprescindibles, com les cordes. Hilados Donado és una botiga de la Barceloneta, un paradís de fils, cordes i xarxes a punt de fer 80 anys. L'espai no és massa diferent de quan Jesús Donado, de Valdepeñas, la va muntar pensant en una clientela naval i de pescadors d'ofici. L'oferta no es limita al món professional ja que l’esport (muntanyisme, ponting, vela...), el món de l'espectacle i la decoració fan servir cordes. De diversos tipus de polímers i de fibres naturals –jute, lli, sisal, cànem o abacà–, es venen a metres, a pes o a rulls. Des del material tècnic i sofisticat fins a l'humil corda de persiana. Popular és, també, la cortina de xarxa de cotó pròpia dels pobles de marina. Per a les manualitats (catifes, braçalets, clauers), s'hi troba un bon assortiment de fils. Antoni Donado continua el negoci familiar i confirma que hi ha fabricació a tota la costa de Llevant; també a Catalunya on els corders tenien fama. Penseu que Hemingway cita el "el bon cordill català" a la novel·la 'El vell i la mar'. Cal fer un bon nus a l’agenda i visitar Hilados Donado.

La mescla de clàssic i modern defineix Casa Gallofré, que serveix el gènere de punt seguint l’evolució del mercat. Especialitzat en fibres naturals (bàsicament llana i cotó), aquest establiment ha vist com desapareixien bona part dels productes "històrics", tot i que encara serveixen un conjunt de tota la vida: gorra i peücs de dormir de cotó. Ja no venen samarretes de pelfa i costa molt trobar articles de llana. "Ja només fan llana els italians", afirma Rosa M. Gallofré, que recorda quan els emigrants s’emportaven al seu poble enormes paquets de roba per regalar. Ella és la tercera generació d'una botiga amb parròquia fidel, i alguns són descendents de la clientela d’en Miquel i en Josep Gallofré, que van obrir l’establiment el 1914. Els dos germans venien del Tarragonès, de Salomó, preveient un gran futur per al gènere de punt. No sabien encara que dos anys després, el 1916, una jove i agosarada Coco Chanel s’inventaria una col·lecció de carrer amb el teixit de punt de la roba interior d'aleshores.

Des que la bijuteria no és (només) imitació, no és just dir-ne quincalla. La revolució de la joieria contemporània, amb nous materials i dissenys, impulsa la bijuteria 'de creació' on mana la qualitat, i Fills de M. Sala en fa bandera. Cristina de la Riva "prioritza els materials bons i de proximitat" al negoci que porta al costat del seu pare, en Josep.Fills M. Sala ja venia a la menuda, a finals del segle XIX, gènere com ara granets de vidre, lluentons o passamaneria. Quan el "fes-ho tu mateix" va explotar a la bijuteria –i desapareguts tallers i modistes–, particulars i botigues d’accessoris se’n van fer clients. Tenen milers de referències i botiga online. La Cristina observa les tendències i "toreja" les influencers. Defensa "l'adaptació amb identitat i més qualitat" de les modes que dicta la xarxa. Peces molt grans o bé producte petit de zirconita multicolor són tendència. En matèria de color triomfa el groc.

El escaparate de Papirum es como un gabinete de curiosidades. Vitrina abigarrada, con desorden planificado, cuarto de maravillas para los amantes del papel y la escritura. Un establecimiento arraigado al pasado glorioso de Barcelona, ​​ciudad de libreros e impresores. El rótulo de la Antigua Casa Rubió (fachada Dagueria) liga Papirum a un impresor y librero de comienzo del siglo XIX, Josep Rubió i Lluch, origen de una estirpe de intelectuales y profesionales del libro y la edición. Maria Dolors Crespo y su hijo Flavio, continuador del negocio, viven el espíritu de un oficio que ama el papel. Maria Dolors, en 1981, dio la vuelta las clásicas guardas del libro antiguo llevándolas al exterior haciendo a mano este papel (marmoleado, jaspeado, de aguas), y vistiendo libretas y complementos de escritorio. Papirum es sinónimo de estilográficas y libretas de escritura. Forradas con piel, de estilo rústico, victoriano o medieval, con papel artesanal, son para hacer diana con letras. En blanco, como el papiro más antiguo (unos 3000 años aC) encontrado hasta ahora.

L'aparador de Papirum és com un gabinet de curiositats. Vitrina bigarrada, amb desordre planificat, cambra de meravelles per als amants del paper i l'escriptura. Un establiment arrelat al passat gloriós de Barcelona, ciutat de llibreters i impressors. El rètol de l’Antiga Casa Rubió (façana Dagueria) lliga Papirum a un impressor i llibreter de començament del segle XIX, Josep Rubió i Lluch, origen d'una nissaga d'intel·lectuals i professionals del llibre i l'edició. Maria Dolors Crespo i el seu fill Flavio, continuador del negoci, viuen l'esperit d’un ofici que estima el paper. La Maria Dolors, el 1981, va capgirar les clàssiques guardes del llibre antic portant-les a l'exterior fent a mà aquest paper (marbrejat, jaspiat, d’aigües), i vestint llibretes i complements d’escriptori. Papirum és sinònim d’estilogràfiques i llibretes d'escriptura. Folrades amb pell, d'estil rústic, victorià o medieval, amb paper artesanal, són per fer-hi diana amb lletres. En blanc, com el papir més antic (uns 3000 anys aC) trobat fins ara.

En la tienda Alonso, Hugo Peralta –hijo de la propietaria, Victoria Alonso– explica que los abanicos con más ropa en las varillas generan más viento y son ligeros. Los de señor no llegan al palmo, con poca madera para disminuir el ruido. Los de plástico o de papel, están vetados. Una clienta indecisa encuentra "demasiada" variedad de abanicos. Es la gracia del establecimiento modernista abierto a principios del siglo XX y que los abuelos del Hugo, fabricantes de guantes, convirtieron en lo que es ahora. Guantes (de verano y de invierno) y abanicos son su fuerte. Los tienen de todos los tamaños, de colección y de novia. Los hacen 28 fabricantes de l'Horta, en Valencia.

Mantequeria Lasierra is a grocer's owned by the Lasierra family for more than 60 years, providing high quality and customer service that nowadays isn't always easy to find in the big city. The shop has its origins in the late 20th century, when these types of establishments (called 'colmados', what we might refer to in English as 'corner shops' or 'general stores') were the one place you could go to get everything you needed. In 1917, the space was called La Nueva Maravilla and was already stocking select items. When he took over the trade in 1953, Ramón Lasierra (the father of the current owner) looked toward specialization. His background was in quality charcuterie, which Mantequeria Lasierra has cultivated. For example, you'll find cold cuts from Vallbona de Anoia or 'fuet' and 'salchichón' sausages from Puig-reig. A marble countertop, and wooden shelves and drawers make up the personality of a shop that needs no decoration other than its wares. You'll find an abundance of ingredients to make a meal or picnic, or grab a delicious snack, from the Comtesse du Barry French tinned delicacies to pasta from Sanmartí, the oldest factory in Catalonia.

Mantequeria Lasierra cumple con los estándares de toda la vida, empezando por el trato personal, actualmente difícil de encontrar. Es un colmado del Eixample de la familia Lasierra desde hace más de 60 años, pero que nació a finales del siglo XX, cuando estos establecimientos (llamados colmados) debían tener de todo. En 1917 se llamaba La Nueva Maravilla y ya tenían artículos seleccionados. Cuando cogió el comercio, en 1953, Ramón Lasierra (padre del propietario actual) fue hacia la especialización. Venía del ramo de la charcutería de calidad, un camino que la Mantequeria Lasierra ha cultivado. Para muestra, los embutidos de Vallbona de Anoia o el fuet y el salchichón de Puig-reig. Encimera de mármol, y estanterías y cajones de madera son la personalidad de una tienda que no necesita ninguna otra decoración que el género que tiene a la venta. Abundancia de artículos para poder hacer una comida de pies a cabeza. Desde las conservas francesas Comtesse du Barry hasta la pasta de la fábrica más antigua de Cataluña, la Sanmartí.

La Mantegueria Lasierra compleix amb els estàndards de tota la vida, començant pel tracte personal, actualment difícil de trobar. És un colmado de l’Eixample de la família Lasierra des de fa més de 60 anys, però que va néixer al tombant del segle XX, quan aquests establiments (anomenats adrogueries) havien de tenir de tot. El 1917 es deia La Nueva Maravilla i ja tenien articles seleccionats. Quan va agafar el comerç, el 1953, Ramón Lasierra (pare del propietari actual) va anar cap a l’especialització. Venia del ram de la xarcuteria de qualitat, un camí que la Mantegueria Lasierra ha cultivat. Una mostra: els embotits de Vallbona de l’Anoia o el fuet i la llonganissa de Puig-reig. Taulell de marbre, i prestatgeries i calaixos de fusta són la personalitat d’una botiga que no necessita cap altra decoració que el gènere que té a la venda. Abundància d’articles per poder fer un àpat de cap a peus. Des de les conserves franceses Comtesse du Barry fins a la pasta de la fàbrica més antiga de Catalunya, la Sanmartí.

La de Toni Lama es una auténtica tienda de barrio con escaparate apretado e interior sin reformar al servicio del oficio: afilar y vender herramientas de corte. El apellido de Toni designa -en castellano- una lámina de acero pero no cree en las coincidencias apellido / oficio. Ha cogido el testigo del bisabuelo Joaquín, el afilador de cuchillos que emigró desde Galicia, en el siglo XX, a Cuba. En Santiago y La Habana abrió tiendas La Perla con los mismos servicios que en la calle Mercaderes. Abuelo y padre, a partir del 1934, continúan con Casa Lama. Con filosofía de cuarta generación, Toni asume la otra especialidad de los ascendientes: reparación de paraguas. El sello de identidad, sin embargo, son las herramientas de corte para sastrería, peluquería, carnicería, chefs... Porque uno de los platos fuertes son los cuchillos. Desde los autóctonos Pallarès de Solsona hasta los Kai japoneses. Y, siguiendo con tendencias, pinzas para cocineros o cucharas agujereadas para hacer esferificaciones.

La d’en Toni Lama és una autèntica botiga de barri amb aparador atapeït i interior sense reformar al servei de l’ofici: esmolar i vendre eines de tall. El cognom d’en Toni designa –en castellà– una làmina d’acer però no creu en les coincidències cognom/ofici. Ha agafat el testimoni del besavi Joaquín, l’esmolador de ganivets que des de Galícia va emigrar, a tocar el segle XX, a Cuba. A Santiago i l’Havana va obrir les botigues La Perla amb els mateixos serveis que al carrer Mercaders. Avi i pare, a partir del 1934, continuen amb Casa Lama. Amb filosofia de quarta generació, en Toni assumeix l’altra especialitat dels ascendents: reparació de paraigües. El segell d’identitat, però, són les eines de tall per a sastreria, perruqueria, carnisseria, xefs... Perquè un dels plats forts són els ganivets. Des dels autòctons Pallarès de Solsona fins als Kai japonesos. I, seguint amb tendències, pinces per a cuiners o culleres foradades per fer esferificacions.