Juan Carlos Olivares

Voleu saber què opinem de les obres de teatre que hi ha a la cartellera de Barcelona? Doncs aquí teniu la resposta! Els nostres crítics veuen tot el que hi ha damunt d'un teatre a la ciutat i us expliquen què els ha semblat. Us avisem de les estrenes de cada setmana i us recomanem les que no es perdeu de cap de les maneres. I també us parlem del més destacat de la creació feta a casa nostra. NO T'HO PERDIS: Com anar al teatre per 12 euros... o menys

Ja podem emetre una valoració de molts dels espectacles que hem vist del Grec 2017, alguns dels quals encara són a la cartellera o hi tornaran. Ens hem emocionat, hem gaudit i també ens hem avorrit (poc). Aquesta és la valoració dels crítics i periodistes de Time Out de les obres de teatre i dansa del primer Grec de Cesc Casadesús com a director.

Peter Pan necessita la pols màgica de la fada Campaneta per volar. Ramon porta 39 anys a coll d'una immarcescible adolescència. Fins que la realitat d'una malaltia degenerativa sense cura sacseja la família i esgota de cop tota la màgia. I Ramon topa de cara contra el dur terra de la responsabilitat de l'adult. Ramon és un magnífic Francesc Ferrer que assumeix en solitari l'orfebreria dramàtica que és el text tragicòmic escrit per Mar Monegal. Sense saber com l'espectador passa de la lleugeresa d'una 'stand-up comedy' a un honest realisme dramàtic que manté un bon equilibri entre la dimensió emocional i la lliçó de vida que, malgrat tots els duels, imposa la dictadura del quotidià. Ferrer domina tots els escenaris que proposa l'obra, tot adaptant-se sense esforç a aquesta gran metàfora sobre l'alzheimer que és el mateix text i la posada en escena, també dirigida per Monegal: des dels primers i aïllats senyals que semblen no interferir en la normalitat fins a les últimes etapes que absorbeixen tota l'energia dels cuidadors, cosa que trastoca l'espai i l'ànim.El 22 de març participa a Cap Butaca Buida, la gran festa del teatre de Catalunya. I no et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.   No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.

Peter Pan necesita el polvo mágico del hada Campanilla para volar. Ramon lleva 39 años en volandas de una inmarchitable adolescencia. Hasta que la realidad de una enfermedad degenerativa sin cura sacude a la familia y agota de golpe toda la magia. Y se da de bruces contra el duro suelo de la responsabilidad del adulto. Ramon es un magnífico Francesc Ferrer que asume en solitario la orfebrería dramática que es el texto tragicómico escrito por Mar Monegal. Sin saber cómo el espectador pasa de la levedad de una 'stand-up comedy' a un honesto realismo dramático que mantiene un buen equilibrio entre la dimensión emocional y la lección de vida que, a pesar de todos los duelos, impone la dictadura de lo cotidiano. Ferrer domina todos los escenarios que propone la obra, adaptándose sin esfuerzo a esa gran metáfora sobre el alzhéimer que es el mismo texto y la puesta en escena, también dirigida por Monegal: desde las primeras y aisladas señales que parecen no interferir en la normalidad hasta las últimas etapas que absorben toda la energía de los cuidadores, trastocando el espacio y el ánimo.Autoría y dirección: Mar Monegal. Interpretación y composición musical: Francesc Ferrer. ¡El 22 de marzo, participa en Cap Butaca Buida, la gran fiesta del teatro! Y no te pierdas la lista de las obras recomendadas que hay en la cartelera ahora mismo.

Pot ser que 'Fairfly' sigui una comèdia amb les cartes marcades en les seves directrius ideològiques, però el discurs de fons fa diana en la seva denúncia contra un sistema que –com els casinos– mai no perd. Joan Yago –autor de capçalera de la Calòrica– ha escrit un text sense fissures, amb personatges que conviden el públic a asseure's al costat per unir-se en la seva frenètica aventura per la selva de l'economia liberal. Un viatge que comença amb un ERO i acaba... Prohibit avançar el desenllaç. Només destapar que Yago fa anar el temps a voluntat, pilota al seu gust el viratge de comèdia a drama, i que Israel Solà aconsegueix que quatre excel·lents intèrprets visquin amb intensitat totes les vicissituds que pateixen els personatges.  No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!   

Puede que 'Fairfly' sea una comedia con las cartas marcadas en su directriz ideológica, pero el discurso de fondo hace diana en su denuncia contra un sistema que –como los casinos– nunca pierde. Joan Yago –autor de cabecera de La Calòrica– ha escrito un texto sin fisuras, con personajes que invitan al público a sentarse a su lado para unirse en su frenética aventura por la selva de la economía liberal.   Un viaje que empieza con un ERE y acaba… Prohibido avanzar el desenlace. Solo destapar que Yago maneja a voluntad el tiempo, pilota a su antojo el viraje de comedia a drama, y que Israel Solà logra que cuatro excelentes intérpretes vivan con intensidad todas las vicisitudes que sufren sus personajes. No te pierdas la lista de las obras recomendadas que hay en la cartelera ahora mismo y recuerda que el 16 de marzo es un día muy importante para los teatros catalanes: ¡Vamos a llenar todas las localidades bajo el lema Cap Butaca Buida!

A partir de mujeres reales y anónimas y su experiencia, Marta Aran ha escrito 'Els dies mentits', un monólogo donde se hablará de la anorgasmia y el tabú que supone dentro de una sociedad donde todo el mundo debe tener una sexualidad plena para sentirse integrado. Un texto escrito desde las mentiras que nos decimos y nos dicen. Dramaturgia y dirección: Marta Aran. Con: Lara Salvador.

'La volta al món en 80 ties' està en plena sintonia amb 'FEM (la llista de Lourdes)', muntatge de Teatre Kaddish que explicava la història de l'art a partir de les dones que van contribuir a trencar el cànon dominant i excloent. La proposta de Georgina Llauradó (performer i dramaturga), Cristina Martínez (pianista i performer) i Joan Codina (director i dramaturg) obre el focus a tots els camps recollits en les saberudes enciclopèdies. Aquests imponents volums que han silenciat la contribució de les dones a la ciència, les arts, el pensament i la política. Per posar remei a aquest oblit la Sala Atrium acull un cabaret didàctic-feminista que amb molta ironia recorre una selecta biografia de pioneres i revolucionàries sense les quals és impossible entendre el món que vivim, però a les que no sabem posar ni cara ni nom. Aquest divertit espectacle parodia els codis de la cultura emocional i popular televisiva per connectar amb més facilitat amb el públic. Cançons, concursos, dives del pop empoderades, per compondre un xou lleuger en la forma i contundent en el fons. Un missatge tan clar i amè com demolidor sobre la sistemàtica omissió del talent femení, quan no apropiació per part dels homes dels seus èxits. Direcció: Joan Codina. Dramatúrgia: Georgina Llauradó, Joan Codina. Intèrprets: Georgina Llauradó, Cristina Martínez.

'La volta al món en 80 ties' está en plena sintonía con 'FEM (la llista de Lourdes)', montaje de Teatro Kaddish que explicaba la historia del arte a partir de las mujeres que contribuyeron a romper el canon dominante y excluyente. La propuesta de Georgina Llauradó (performer y dramaturga), Cristina Martínez (pianista y performer) y Joan Codina (director y dramaturgo) abre el foco a todos los campos recogidos en las sesudas enciclopedias. Esos imponentes volúmenes que han silenciado la contribución de las mujeres a la ciencia, las artes, el pensamiento y la política. Para remediar ese olvido la Sala Atrium acoge un cabaret didáctico-feminista que con mucha ironía recorre una selecta biografía de pioneras y revolucionarias sin las que es imposible entender el mundo que vivimos, pero a las que no sabemos poner ni cara ni nombre. Este divertido espectáculo parodia los códigos de la cultura emocional y popular televisiva para conectar con mayor facilidad con el público. Canciones, concursos, divas del pop empoderadas, para componer un show ligero en la forma y contundente en el fondo. Un mensaje tan claro y ameno como demoledor sobre la sistemática omisión del talento femenino, cuando no apropiación por parte de los hombres de sus logros. Dirección: Joan Codina. Dramaturgia: Georgina Llauradó, Joan Codina. Intérpretes: Georgina Llauradó, Cristina Martínez.

Carmen Marfà i Yago Alonso són molt aficionats a complicar-los la vida als seus personatges. Persones normals, units per llaços familiars, que de sobte es troben amb un marró. El llast que faltava en les seves vides tan semblants en microdificultats a les nostres. A 'Ovelles' es tractava de què fer amb la inoportuna herència d'un ramat d'ovelles. A 'Instruccions per enterrar un pare' el mort en el pitjor moment és l'avi. Plàcidament mort al seu llit just quan la família no disposa dels 8.000 euros del programa bàsic de la funerària. El tàndem d'autors i directors es mou bé en aquest humor natural que neix de les contrarietats que depara la simple voluntat de sobreviure. Com a l'Azcona d''El pisito' o 'El cochecito', el gag sorgeix de l'absurd que nia en l'existència de la depauperada classe mitjana, sacsejada entre la miserable realitat i les aparences. I es serveixen de tres generacions per mostrar diferents maneres d'enfrontar-se a un mateix problema: enterrar un ésser estimat sense ser atracat pel sistema. Comèdia costumista de fi humor negre que a més ofereix tres bones interpretacions de Teresa Vallicrosa (l'àvia), Eduard Buch (el fill) i Sara Diego (la néta). Text i direcció: Carmen Marfà i Yago Alonso. Amb: Eduard Buch, Sara Diego, Teresa Vallicrosa.

Carmen Marfà y Yago Alonso son muy aficionados a complicarles la vida a sus personajes. Personas normales, unidos por lazos familiares, que de repente se encuentran con un marrón. El lastre que faltaba en sus vidas tan parecidas en micro-dificultades a las nuestras. En 'Ovelles' se trataba de qué hacer con la inoportuna herencia de un rebaño de ovejas. En 'Instruccions per enterrar un pare' el muerto en el peor momento es el abuelo. Plácidamente fallecido en su cama justo cuando la familia no dispone de los 8.000 euros del programa básico de la funeraria. El tándem de autores y directores se maneja bien en ese humor natural que nace de los sinsabores que depara la simple voluntad de sobrevivir. Como el Azcona de 'El pisito' o 'El cochecito', el gag surge del absurdo que anida en la existencia de la depauperada clase media, zarandeada entre la mísera realidad y las apariencias. Y se sirven de tres generaciones para mostrar distintas maneras de enfrentarse a un mismo problema: enterrar a un ser querido sin ser atracado por el sistema. Comedia costumbrista de fino humor negro que además ofrece tres buenas interpretaciones de Teresa Vallicrosa (la abuela), Eduard Buch (el hijo) y Sara Diego (la nieta). Texto y dirección: Carmen Marfà y Yago Alonso. Con: Eduard Buch, Sara Diego, Teresa Vallicrosa.

Broadway mai no ha estat aliè a les turbulències de la seva metròpoli. La Gran Depressió treu el cap entre les espectaculars coreografies de 'Gold Diggers of 1933'. Pel·lícula que mostra les dues cares del negoci: el glamur davant del públic i la dura vida entre bastidors. 'A Chorus Line' de Michael Bennett posseeix el mateix esperit, actualitzat a la profunda crisi que vivia Nova York el 1975. Escassejaven els grans xous. Mals temps per als centenars de ballarins que es buscaven la vida. En els seus testimonis reals se centra aquest revolucionari musical recordat per la majoria per l'espectacular número final ("One") que serveix de brillant –i secretament amarga– apoteosi d'una funció que rep el públic amb un escenari buit i la companyia vestida per assajar . Un càsting dramatitzat que Bennett va convertir en un dels musicals de més èxit del gènere. Aquest mític títol torna ara a Barcelona de la mà de la impecable producció d'Antonio Banderas i la valuosa guia de Baayork Lee, ballarina de el muntatge original. Pocs recordaran la producció de 1984 que també va recalar al Tívoli. Diners espanyols i companyia amb artistes hispans, molts de Nova York. Ara la fórmula és semblant amb més presència d'artistes locals, tot i que Banderas també ha buscat reforços en altres països. Un gran espectacle –fabulosa orquestra en directe, esplèndida recreació del disseny de llums– que seria perfecte si existís un major equilibri entre el ball, el cant i la interpretació. Parafrasejant un dels

Broadway nunca ha sido ajeno a las turbulencias de su metrópolis. La Gran Depresión se asoma entre espectaculares coreografías en 'Gold Diggers of 1933'. Película que muestra las dos caras del negocio: el glamur ante el público y la dura vida entre bambalinas. 'A Chorus Line' de Michael Bennett posee el mismo espíritu, actualizado a la honda crisis que vivía Nueva York en 1975. Escaseaban los grandes shows. Malos tiempos para los cientos de bailarines que se buscaban la vida. En sus testimonios reales se centra este revolucionario musical recordado por la mayoría por el espectacular número final (“One”) que sirve de brillante –y secretamente amarga– apoteosis de una función que recibe al público con un escenario vacío y la compañía vestida para ensayar. Un casting dramatizado que Bennett convirtió en uno de los musicales de más éxito del género. Este mítico título regresa ahora a Barcelona de la mano de la impecable producción de Antonio Banderas y la valiosa guía de Baayork Lee, bailarina del montaje original. Pocos recordaran la producción de 1984 que también recaló en el Tívoli. Dinero español y compañía con artistas hispanos, muchos de Nueva York. Ahora la fórmula es parecida con más presencia de artistas locales, aunque Banderas también ha buscado refuerzos en otros países. Un gran espectáculo –fabulosa orquesta en directo, espléndida recreación del diseño de luces– que sería perfecto si existiera un mayor equilibrio entre el baile, el canto y la interpretación. Parafras

Les bones intencions generen de vegades infundades suspicàcies. Quan un muntatge teatral està encapçalat pels seus propòsits ètics el fàcil és pensar que tota la resta és secundari, tot i que el text vingui signat per Jordi Casanovas. 'Gazoline' és una producció de Primer Acto, la línia d'actuació de la Fundación Teatro Joven / LaJoven i les Fundacions Edmond Rothschild per a la promoció de la diversitat ètnica i cultural als escenaris. Un text que ficciona en clau de comèdia social un episodi dels disturbis de 2005 a la banlieue de París sembla la situació perfecta per veure en un teatre perfils de joves intèrprets que habitualment no hi tenen un lloc per la uniformitat de la nostra dramatúrgia a l'hora d'imaginar personatges de la nostra realitat social. La sorpresa arriba quan el jove repartiment dirigit per José Luis Arellano García sobrepassa el voluntarisme del compromís ètic i ofereix un treball actoral viu i solvent que genera empatia per uns caràcters que viuen un conflicte d'un altre entorn cultural i social. Aires d'un Robert Guédiguian lleuger per a unes interpretacions que projecten frescor i credibilitat. L'únic dubte és per què aquesta diversitat no s'empra també per representar històries més pròximes i normalitzades en les programacions dels nostres teatres. Autoria: Jordi Casanovas i LaJoven. Direcció: José Luis Arellano García. Amb: Mard B. Ase, Michael Batista, María Elaldi, Prince Ezeanyim i Delia Seriche.