Eulàlia Iglesias

There are a thousand reasons to love Barcelona (and you’ll find 30 here, in our list of the best things to do in the Catalan capital), but there’s one thing that really sets it apart from most other major European cities: the beaches. Whether you’re looking for sporty beaches, nudist beaches, large beaches, small beaches, dog-friendly beaches, lively beaches, or quiet beaches which are perfect for reading, this city has it all, and this list will help you discover them. Just remember that smoking is prohibited on all Barcelona beaches, except at the beach bars and on the promenades. Prefer a pool to the sea? No problem: check out our list of the city’s best outdoor pools. Which is the nicest beach town near Barcelona? If you fancy getting away, but aren’t ready to leave the hustle and bustle too far behind, Les Casetes del Garraf is the beach for you. More of a beach hamlet than a beach town, it has a hotel and a couple of restaurants and the fine sand beach is lined with wooden huts, formerly used by fishermen to store their equipment. For somewhere a bit bigger, we’d recommend Sant Pol. Sadly, Carme Ruscalleda's Michelin-starred restaurant is now closed, but there are still plenty of reasons to visit Sant Pol de Mar. Before rushing to the beach, have a wander through the terraced, whitewashed houses, looking out for the modernist façades while you’re at it, and head up to the Sant Pau chapel, where you’ll find panoramic views of the Mediterranean. Both Les Casetes del Garra

Platges per fer esport, platges nudistes, platges grans i altres de petites, platges per anar-hi amb gossos, platges animades, platges tranquil·les i perfectes per llegir, però totes sense fum: recordeu que està prohibit fumar a totes les platges de Barcelona, excepte a les guinguetes i el passeig. D'això va aquesta llista: d'explicar-te quines són per a nosaltres els millors llocs per fer un bany a l'estiu Barcelona, en funció de què estiguis buscant. A la ciutat tenim 10 platges urbanes per escollir, tot i que si no et fa res anar més lluny, també tenim una llista de bones platges a mitja hora de Barcelona. I si prefereixes les piscines a l'aire lliure, també te'n podem recomanar les millors de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les 25 millors platges de Catalunya

Nuestra ciudad tiene rincones que no solo te dejan boquiabierto, sino que te trasladan a otros lugares como si hubiéramos entrado en una película de ciencia ficción. Estos son 15 lugares increíbles que te harán creer que existe la teletransportación y que en tu ciudad cabe lo mejor y lo más bonito del mundo. NO TE LO PIERDAS: 101 cosas para hacer en Barcelona.

A Barcelona s'hi poden fer milers de coses –algunes fins i tot gratis– i també té racons que no només et fan quedar bocabadat, sinó que ens traslladen a altres llocs com si haguéssim entrat en una pel·li de ciència-ficció! Aquests 15 indrets increïbles et faran creure que la teletransportació existeix i que a la teva ciutat hi cap el millor i més bonic del món. NO T'HO PERDIS: Llocs que són únics a Barcelona (de debò)

El cine, como el teatro o la música, se ha convertido estos turbulentos meses en un refugio al que acudir. Pero como tantas otras disciplinas, también ha tenido que reinventarse por la crisis sanitaria. Ahora, los títulos llegan antes a las plataformas digitales que a las salas, pero no las olvidemos, disfrutar de una película en la gran pantalla nunca será igual que hacerlo en el salón de tu casa. Si sois tan cinéfilos como nosotros, no os perdáis esta selección de títulos que llegan el año que viene y que estamos deseando que se estrenen ya.  RECOMENDADO: Las mejores series para ver ahora mismo.

Si las salas de cine resisten al maltrato por parte de gobiernos y de los grandes estudios, 2021 será un año de estrenos importantes, teniendo en cuenta los títulos ya previstos para estos próximos meses y los que han ido retrasando la fecha. Os proponemos una selección variada de algunas de las películas más esperadas para este nuevo año, en el que queremos volver a disfrutar de la pantalla grande en todo su esplendor. NO TE LO PIERDAS: Las mejores series para ver ahora mismo

Si les sales de cinema resisteixen al maltractament per part de governs i dels grans estudis, 2021 serà un any d'estrenes importants, tenint en compte els títols ja previstos per a aquests propers mesos i els que han anat retardant la data. Us proposem una selecció variada d'algunes de les pel·lícules més esperades per aquest nou any, en què volem tornar a gaudir de la pantalla gran en tota la seva esplendor. NO T'HO PERDIS: Les millors sèries noves que has de veure

Pocas veces el mundo real se ha parecido tanto a una película del Festival de Sitges como este 2020. El certamen catalán, que se celebra del 8 al 18 de octubre, es uno de los primeros grandes eventos culturales de este otoño todavía excepcional. "Tras superar un primer escenario de mucha incertidumbre, hemos conseguido organizar una edición que mantiene todo el espíritu de Sitges", nos explica su director Ángel Sala. Sin actos paralelos como la popular Zombie Walk, un menor número de invitados, la reducción de títulos seleccionados (50 menos respecto al año pasado) y los protocolos para garantizar la seguridad de todos, Sitges apuesta este año por un formato híbrido. "De los 120 títulos que conforman la programación, más de 70 se podrán ver en línea". Esta temporada de restricciones en el mundo de la cultura y de sequía de 'blockbusters' de Hollywood es una buena ocasión para reivindicar, como hace Sala, que el papel de los festivales no consiste en "estrenar la nueva de 'El expediente Warren'" sino en dar visibilidad a aquellos filmes que lo tienen difícil para acceder a los espectadores. El director se siente satisfecho porque, en este panorama tan complicado, el certamen acogerá hasta 22 'premières' mundiales y no dejará de ofrecer una representación precisa y variada del estado del fantástico todo el mundo. ¡Celebrémoslo! Los títulos bomba El tándem formado por Alexandre Bustillo y Julien Maury, que zarandearon Sitges 2007 con 'À l’intérieur', regresa con 'Kandisha', que 

Poques vegades el món real s’ha assemblat tant a una pel·lícula del Festival de Sitges com aquest 2020. El certamen català, que se celebra del 8 al 18 d’octubre, és un dels primers grans esdeveniments culturals d’aquesta tardor encara excepcional. "Després de superar un primer escenari de molta incertesa, hem aconseguit organitzar una edició que manté tot l’esperit de Sitges", ens explica el seu director Àngel Sala. Sense actes paral·lels com la popular Zombie Walk, un menor nombre de convidats, la reducció de títols seleccionats (50 menys respecte de l’any passat) i els protocols per garantir la seguretat de tothom, Sitges aposta aquest any per un format híbrid. "Dels 120 títols que conformen la programació, més de 70 es podran veure en línia". Aquesta temporada de restriccions al món de la cultura i de sequera de 'blockbusters' de Hollywood és una bona ocasió per reivindicar, com fa Sala, que el paper dels festivals no rau pas a "estrenar la nova de 'L’expedient Warren'" sinó a atorgar visibilitat a aquells films que ho tenen difícil per accedir als espectadors. El director se sent satisfet perquè, en aquest panorama tan complicat, el certamen acollirà fins a 22 'premières' mundials i no deixarà d’oferir una representació precisa i variada de l’estat del fantàstic arreu del món. Celebrem-ho! Els títols bomba El tàndem Alexandre Bustillo i Julien Maury, que van sacsejar Sitges 2007 amb 'À l’intérieur', hi tornen amb 'Kandisha', on invoquen la fada marroquina de la venjança.

Sense adonar-nos, les nostres accions tenen un impacte directe sobre l'entorn. Però no calen gestes heroiques ni inversions milionàries per viure d'una manera molt més respectuosa amb el medi ambient. Un gest tan quotidià com pot ser anar a comprar a granel, es pot convertir en una iniciativa que us ajudarà a cuidar el planeta. Us proposem 5 botigues per comprar sense envasos. NO T'HO PERDIS: establiments que prescindeixen del plàstic.

Sin darnos cuenta, nuestras acciones tienen un impacto directo sobre el entorno. Pero no hacen falta gestas heroicas ni inversiones millonarias para vivir de una manera mucho más respetuosa con el medio ambiente. Un gesto tan cotidiano como puede ser ir a comprar, se puede convertir en una iniciativa que os ayudará a cuidar el planeta. ¡Os proponemos 5 tiendas para comprar sin envases! NO TE LO PIERDAS: establecimientos que prescinden del plástico.

L'arribada al poder municipal de tota una sèrie de polítiques bregades en els moviments socials ha fet palesa una realitat de la qual no sempre en som conscients: les lluites de base estan protagonitzades per dones, però moltes vegades no ens arriba la seva veu. Recollim els perfils de diferents figures femenines que es fan sentir des dels seus àmbits de treball respectius dins del món de la cultura, una mostra molt reduïda d'aquestes filòsofes, dramaturgues, artistes, productores, escriptores, fotògrafes, cineastes i llibreteres que fan sentir la seva veu.

Un hombre importante en la historia reciente de la tapa es Txema Martínez, que fue el chef del Inopia de Albert Adrià, zona cero de la reinvención de la tapa nuestra. Ahora es cocinero y socio de la Bodega Amposta, un encantador local restaurado que recupera la memoria histórica de la Fuente de la Codorniz, así como la mejor cocina catalana de platillo y tapa, hecho con un horno de brasa. Pies de cerdo con picadillo, callos con 'capipota' ... ¡Y unos garbanzos con carabineros inolvidables!

La perspectiva postcolonial és encara una assignatura pendent del cinema català i espanyol, símptoma de fins a quin punt tenim invisibilitzades les romanalles de les estructures de domini que Europa ha mantingut respecte, en aquest cas, a Àfrica. Marc Serena, que ja s’havia endinsat en un territori africà amb vincle europeu, Cap Verd, al seu film anterior Tchindas, codirigit amb Pablo García, viatja a L’escriptor d’un país sense llibreries a Guinea Equatorial de la mà de l’escriptor establert a Valldoreix Juan Tomás Ávila, encarnació dels reptes de la lluita per la democràcia en un país sotmès a una dictadura d’ADN franquista. Serena segueix el protagonista primer a Catalunya i després en un dels viatges a Guinea, el que ens permet conèixer aquest país on les oficines de correus no envien les cartes. Tot combinat amb un molt bon ús de l’animació gràfica per il·lustrar els passatges evocatius i la incorporació de músiques autòctones que palesen una ràbia que encara té pocs mitjans per canalitzar-se.

Practicants de un cine activista que no se conforma con registrar la realidad y también interviene, los responsables de 'Ciudad muerta' dedican su nuevo filme a Idrissa Diallo, el joven que murió en el Centro de Internamiento de Extranjeros de Barcelona el 5 de enero de 2012 en circunstancias aún no aclaradas. En la primera parte, el documental recorre la investigación en torno a la muerte del chico y la localización de su cadáver, en un proceso que pone en evidencia el hermetismo de un sistema que invisibiliza sus dinámicas de violencia racista. Como se comenta a lo largo del metraje, el mismo estado que hizo lo posible para expulsar Diallo mientras estaba vivo, le dificulta una vez muerto el regreso al país de origen. Por eso la película también se convierte en un cortejo fúnebre: posibilita, acompaña y nos hace partícipes del funeral de Idrissa a su pueblo en Guinea. El cine como reparación.

Cuando aún formaba parte de The Sugarcubes, Björk debutó en el cine en esta pequeña joya ahora restaurada y lista para ser (re)descubierta. A partir de uno de los cuentos más macabros de los hermanos Grimm, 'Del enebro', la directora norteamericana Nietzchka Keene elabora una fábula medieval donde entrelaza la fantasía con los diferentes imaginarios de las mujeres como brujas. Björk encarna a una chica con visiones que acompaña a su hermana hechicera en la búsqueda de un nuevo hogar después de que su madre haya muerto lapidada. Como en los filmes medievales de Ingmar Bergman, Keene consigue evocar un tiempo histórico a partir del uso ascético de un blanco y negro que dota a los paisajes finlandeses de una calidad trascendental. A la vez, reflexiona sobre la condición femenina desde una perspectiva que reivindica desde una poderosa ingenuidad a lo que hay de humano en el crimen más atroz.

Quan encara formava part de The Sugarcubes, Björk va debutar al cinema en aquesta petita joia ara restaurada i llesta per ser (re)descoberta. A partir d'un dels contes més macabres dels germans Grimm, 'Sota el ginebró', la directora nord-americana Nietzchka Keene elabora una rondalla medieval on entrellaça la fantasia d'aquestes faules amb els diferents imaginaris de les dones com a bruixes. Björk hi encarna una noia amb visions que acompanya la seva germana fetillera en la cerca d'una nova llar després que lapidin la seva mare. Com en els films medievals d'Ingmar Bergman, Keene aconsegueix evocar un temps històric a partir de l'ús ascètic d'un blanc i negre que dota els paisatges finlandesos d'una qualitat transcendental. Alhora que reflexiona sobre la condició femenina des d'una perspectiva que reivindica des d'una poderosa ingenuïtat a allò que hi ha d'humà en el crim més atroç. 

Las consecuencias de la política del hijo único en la China actual adoptan rostro humano en la nueva película de Wang Xiaoshuai, uno de los nombres que con Jia Zhangke o Zhang Yuan conforman la llamada Sexta Generación, el grupo de directores surgidos en la resaca post Tiananmen para ofrecer una mirada crítica de su país. Wang construye un drama ambicioso que se despliega a lo largo de casi medio siglo y que, como aquellas superproducciones de David Lean o las novelas decimonónicas, trenza los grandes acontecimientos históricos con las tribulaciones personales de sus protagonistas. Así seguimos los monumentales cambios vividos en China en el salto de una economía comunista a un mercado competitivo, siempre bajo la mano firme y opresiva del estado, a través de la pareja protagonista y su entorno más cercano. Yaoyun y Liyun quedarán marcados ya desde el inicio por la muerte de su hijo único en un misterioso accidente cuando es pequeño. La herida profunda que arrastran durante décadas y en la que han hundido el dedo los dictados políticos tiene su reflejo irónico en la buena suerte de sus amigos íntimos, un matrimonio siempre afín al pensamiento dominante. Pero Wang no deja que la amargura carcoma a los personajes, ni tampoco el film. Mantiene siempre la mano abierta a comprender las razones de todos y cada uno de los protagonista.

Les conseqüències de la política del fill únic a la Xina actual adopten rostre humà a la nova pel·lícula de Wang Xiaoshuai, un dels noms que amb Jia Zhangke o Zhang Yuan conformen l’anomenada Sisena Generació, el grup de directors sorgits en la ressaca post Tiananmen per oferir una mirada crítica del seu país. Wang construeix un drama ambiciós que es desplega al llarg de gairebé mig segle i que, com aquelles superproduccions de David Lean o les novel·les decimonòniques, trena els grans esdeveniments històrics amb les tribulacions personals dels seus protagonistes. Així resseguim els monumentals canvis viscuts a la Xina en el salt d’una economia comunista a un mercat competitiu, sempre sota la mà ferma i opressiva de l’estat, a través de la parella protagonista i el seu entorn més proper. Yaoyun i Liyun quedaran marcats ja des de l’ inici per la mort del seu fill únic en un misteriós accident quan encara és petit. La ferida profunda que arrosseguen durant dècades i en la qual han burxat els dictats polítics té el seu reflex irònic en la bona sort dels seus amics íntims, un matrimoni sempre afí al pensament dominant. Però Wang no deixa que l’amargor corqui els personatges, ni tampoc el film. Manté sempre la mà oberta a comprendre les raons de tots i cadascun dels protagonistes

El pueblo de los krahons habita en el norte de Brasil, casi aislado del mundo de los blancos. La cineasta Renée Nader lo conocía bien y decidió rodar, junto a João Salaviza, una película insólita que se mueve en el territorio híbrido entre el documental y la ficción. 'El canto de la selva' nos adentra en el universo de los krahons y su relación con el mundo de los muertos, introduciendo un relato de ficción de la mano del personaje de Ihjãc, un joven que no sabe cómo afrontar los rituales para la muerte del padre y decide marcharse a la ciudad para curarse de esta angustia. Pero en el Brasil blanco no parecen tener cura para este tipo de mal... Nader y Salaviza combinan el rigor de la mirada etnográfica con la fascinación por un entorno bello y fantástico a la hora de envolver un relato universal del tránsito hacia la madurez desde unas coordenadas culturales muy diferentes a las nuestras.

El poble dels krahons habita al nord del Brasil, gairebé aïllat del món dels blancs. La cineasta Renée Nader el coneixia bé i va decidir rodar-hi, juntament amb João Salaviza, una pel·lícula insòlita que es mou en el territori híbrid entre el documental i la ficció. 'El canto de la selva' ens endinsa en l'univers dels krahons i la seva relació amb el món dels morts, tot introduint-hi un relat de ficció de la mà del personatge de Ihjãc, un jove que no sap encarar els rituals per la mort del pare i decideix marxar a la ciutat per guarir-se d'aquesta angoixa. Però al Brasil blanc no semblen tenir cura per a aquest tipus de mal... Nader i Salaviza combinen el rigor de la mirada etnogràfica amb la fascinació per un entorn bell i fantàstic a l'hora d'embolcallar un relat universal del trànsit cap a la maduresa des d'unes coordenades culturals molt diferents a les nostres.

Justo un año después del centenario de su nacimiento, homenajeamos de nuevo Ingmar Bergman de la mano de Margarethe von Trotta, que sigue sus pasos por París, Suecia y Alemania con la participación de familiares, colaboradores, admiradores e incluso algún escéptico en una aproximación íntima que complementa la importancia de su legado. Olivier Assayas recuerda hasta qué punto abrió las puertas a la modernidad gracias a, entre otras cosas, cómo cambió el papel de las mujeres en la pantalla. Y el documental de hecho pone de manifiesto que quizás ningún otro cineasta ha despertado la admiración consciente y compartida de tantas mujeres, desde sus actrices habituales pasando por directoras como la misma Von Trotta hasta críticas de cine como la que esto firma.

Just un any després del centenari del seu naixement, homenatgem de nou Ingmar Bergman de la mà de Margarethe von Trotta, que ressegueix els seus passos per París, Suècia i Alemanya amb la participació de familiars, col·laboradors, admiradors i fins i tot algun escèptic en una aproximació íntima que sospesa la importància del seu llegat. Olivier Assayas hi recorda fins a quin punt va obrir les portes a la modernitat gràcies a, entre d’altres coses, com va canviar el paper de les dones a la pantalla. I el documental de fet fa palès que potser cap altre cineasta ha despertat l’admiració conscient i compartida de tantes dones, des de les seves actrius habituals passant per directores com la mateixa Von Trotta fins a crítiques de cinema com la que això firma.

La compra sin envases ha llegado también a los productos de limpieza tanto para la higiene personal como para la del hogar. En El Safareig encontraréis detergentes biodegradables y sin fosfatos concentrados, champús y gel, así como aceites esenciales para combinar con los productos. El trato y el producto de proximidad –son críticos con las certificaciones ecológicas y prefieren los productos hechos aquí con buenas composiciones– son su punto fuerte.