Edi Pou

No té rival. El món del hip hop està als seus peus. Tots intenten copiar-lo, però ningú no sap fer el que fa MC RAPJOY: rapejar hores sense transmetre cap idea, cap opinió, cap proposta. Res. Zero. L’abisme de les idees. És el rapper zen, Yung Marian-O ha arribat al nirvana dels MCs buidant-se de tot. “Quan rapeges, és molt probable que acabis dient alguna cosa”, comenta un crític especialitzat, “però MC RAPJOY és l’únic capaç de parlar sense dir absolutament res, és el puto amo del nihil-hop”. Sí, ho heu llegit bé, el nihil-hop de Yung Marian-O ha arribat per quedar-se, i aviat els festivals d’estiu estaran plens d’imitadors dels seus versos bellament insubstancials. A les xarxes socials encara es comenta el seu darrer concert a l’Audiència Nacional. RAPJOY havia de rapejar sobre el seu famós SMS a Bárcenas on deia “hacemos lo que podemos”, i es va treure de la màniga una frase que passarà a la història del rap: “hacemos lo que podemos significa, exactamente, lo que significa hacemos lo que podemos”. Mai ningú havia dit tan poc amb tantes paraules. Imitadors no li’n falten. Pedro Sánchez ho ha intentat, i no li podem negar el mèrit d’haver eliminat el discurs socialista del partit socialista, però Rajoy juga a una altra lliga. La seva no és la Lliga de les Estrelles, és la Lliga dels Forats Negres. Pregunteu-li el que sigui, i ell sempre sabrà respondre sense respondre. De fet, hem escrit a MC RAPJOY per preguntar-li les properes dates de la seva gira espanyola i ens ha resp

Catalunya, 2017. Tots els festivals d’estiu estan patrocinats per marques de cerveses. I totes les sales de concerts. I totes les revistes musicals. El mercat està saturat. S’han exhaurit totes les fórmules de patrocini. Totes? No! La cervesa americana Duff presenta un projecte innovador: el seu propi grup de música catalana. Amb tots vostès, Els Amics de la Duff! “Portàvem anys gastant-nos una morterada per contractar el grup de moda”, ens explica un responsable de comunicació de la marca. “Ara, Els Amics de la Duff toquen als nostres festivals, fan els nostres anuncis, i els drets d’autor de la cançó de l’estiu són nostres. Tot és molt més còmode”. Els amants de l’indie-pop català xalaran amb el seu primer àlbum, '10 Milles per Beure una Bona Cervesa'. L’estil és fresc i agradable, com una canya ben tirada. Les lletres tenen la fórmula infalible per triomfar: costumisme nostrat ('A la vermuteria d’en Quimet'), independentisme metafòric ('La meva mitjana no és un tercio'), passió mediterrània ('No et facis l’estreta a Cala Ídem') i amor d’horari infantil ('Sis parts de cervesa i quatre de petons'). Un altre dels objectius és combatre l’intrusisme de la cervesa artesana. Els Amics ho canten així en la seva cançó 'L’artesana no és més sana': “Vull una birra de sempre / una birra com cal / i que no tingui gust / de suc de pa integral”. Aquesta brillant idea ja ha tingut resposta: una altra coneguda marca està negociant amb l’Ajuntament de Barcelona perquè la ciutat porti el nom

Poesia de post-guerra per a Millenials.Els estudiosos de la literatura espanyola no acaben de creure-s’ho: Gloria Fuertes amb ‘autotune’ i a ritme de ‘dancehall’?? Camilo José Cela havia parlat de l’existència d’aquest disc, però ningú no l’havia cregut. Avui sabem que Cela no mentia: acaba de sortir a la llum un àlbum inèdit que deixarà a tothom amb la boca oberta i la cintura desencaixada. Es tracta de Gloria Dellafuertes, un ‘mixtape’ totalment avançat al seu temps.Gloria Fuertes és cèlebre pels seus poemes infantils, però la seva obra és molt més àmplia, culta i plena de reivindicacions socials. El que ningú esperava és que Fuertes també fos pionera del trap i la música urbana: mentre a ‘Los 40 Principales’ sonava La Década Prodigiosa, Gloria Fuertes gravava en secret el tema ‘Pimp Gato’ i donava la benvinguda al futur.“El feminisme no el va inventar la Zowi, i l’empoderament no el va inventar Bad Gyal: Gloria Dellafuertes ja lluitava contra l’heteropatriarcat abans que aquestes nasquessin”, comenta Héctor Pavoni, periodista musical. Pavoni afegeix que el disc ha sigut molt ben rebut per la crítica més especialitzada: “Abans perdíem el cul per l’indie i tiràvem ‘beef’ a tota la resta; ara que perdem el cul pel Trap i tirem ‘beef’ a tota la resta de fekas, Dellafuertes ho peta perquè té molt de ‘swag’” (beef, petar-ho, fekas, swag, és vocabulari de jove guay que Pavoni domina molt bé).Mentrestant, els professors de literatura celebren que els seus alumnes adolescents s’¡nt

Sílvia Pérez Cruz, Rosalía, Maria Rodés... i Susana Díaz. La líder del PSOE andalús és la nova parella artística de Refree, un músic expert a treure el millor dels seus col·laboradors. Junts publiquen 'Tu problema no soy yo', un disc que no deixarà a ningú indiferent.“Vull sonar flamenca, però moderna –afirma Díaz–, i Refree és el productor perfecte per fer-me triomfar tant a la Feria de Abril com al Primavera Sound”. És possible reunir la tradició flamenca amb la modernitat indie? Refree opina que sí, i creu que Susana és la persona ideal per fer-ho. “Ella és la reina de les barreges impossibles: és socialista però no és d’esquerres, és antinacionalista i alhora ultranacionalista espanyola, critica Ciudadanos però ha pactat amb ells a Andalusia per governar... És capaç de tot!”.Després de la seva humiliant derrota a les primàries del PSOE, molt poca gent donava un duro per ella, però els crítics s’han desfet en elogis cap a aquest nou àlbum. La revista Rockdelux escriu que “Díaz ha convertit la seva ràbia contra Pedro Sánchez en una obra d’art flamenca al nivell de García Lorca i Miguel Hernández”. En llegir això, Susana Díaz ha demandat la revista Rockdelux per associar-la amb comunistes i per “reobrir velles ferides del passat”.Un bon productor pot convertir un artista mediocre en una estrella, i això també ho saben altres polítics com Germà Gordó, que després d’abandonar el seu grup està preparant una nova carrera en solitari amb el famós productor escocès d’Els Amics de

Reial Madrid i Barça uneixen forces per lluitar contra la “judicialització del futbol” amb un macroconcert solidari.Leo Messi, Cristiano Ronaldo, Sandro Rosell, Neymar, Di María… La persecució política i econòmica dels futbolistes és una evidència. Enrera queden aquells temps en què el futbol era només un esport i els jugadors eren lliures, com Diego Armando Maradona. “Avui en dia no pots ni fer un anunci de 35 milions sense factura, ens hem tornat bojos”, declara un dels afectats.Davant de la imparable judicialització del futbol, els principals equips de la Lliga han dit prou: per primer cop a la història, Barça i Madrid s’han unit per organitzar un macroconcert titulat #nopagarem: per la llibertat d’expressió i la llibertat d’evasió. Perquè com diu Cristiano Ronaldo, no es pot perseguir algú només “per ser ric, guapo i bon jugador”.Shakira, Kevin Roldán (contigo empezó todo), DJ Pinto i una batalla de gallos entre Tomás Roncero i Joan Gaspart són els caps de cartell d’aquest macrofestival solidari. Tots plegats han composat una cançó titulada Sólo es un juego, a l’estil We are the world, que podeu escoltar fent clic al vídeo de sota.Durant tot el dia s’impartiran diversos tallers, dels quals destaquem el de “Comptabilitat creativa” -a càrrec de Sandro Rosell- i el de “Construeix la teva pròpia plataforma petrolífera DIY” -a càrrec de Florentino Pérez. Els futbolistes han aplaudit la iniciativa, i alguns han dit la seva a les xarxes. Sergio Ramos ha sortit en defensa dels se

Finalment, els Pujol ho han confessat tot. La famosa carta dels missals no era cap missatge en clau: Marta Ferrusola és realment la Mare Superiora d’una Congregació religiosa secreta, els Pujolians. Per demostrar-ho, Ferrusola ha decidit publicar les 'Misses Pujolianes' en un doble àlbum, 'Missal nº1: Pujolian Chill Out' i 'Missal nº2: Andorra-La Meca'. La història de la religió Pujoliana es remunta als anys 80. Durant el mandat de Jordi Pujol, Marta Ferrusola va entendre que Catalunya necessitava la seva pròpia religió, independent de Rouco Varela, de la Inquisició Espanyola i del Padre Apeles. Amb aquest objectiu, Marta Superiora creà la Congregació dels Pujolians, la secta més nostrada de totes les sectes que es fan i es desfan. Els Pujolians tenen Antic Testament (el de l’avi Florenci), tenen una Terra Promesa (Andorra), tenen un profeta (Lluís Prenafeta) i tenen un Messies: Jordi Pujol Ferrusola, el “capellà de la parròquia”. Crucificat pels seus miracles, com ara la famosa multiplicació dels Cotxes de Luxe, els Pujolians esperen el dia en què Junior surti de l’infern de Soto del Real i torni a la Terra Promesa sobre un Lamborghini alat. Si parlem de música, el disc 'Missal nº1 - Pujolian Chill-Out' ha tingut una gran rebuda al Café del Mar d’Eivissa, en particular el tema 'Una mà al davant i una altra al darrere', que fa referència a un ritual pujolià per tapar-se les vergonyes. És una cançó antiga, perquè les vergonyes dels Pujol han crescut tant que ara el ritual es t

Hem aconseguit entrar en la mansió de l’MC de Dub i Reggae més passota del Vallès. Fèlix Millet viu tranquil. Relaxat. Han passat vuit anys des que va esclatar el Cas Palau, però ell no s’ha mogut de la seva mansió a l’Ametlla del Vallès. Al principi llegia, encuriosit, les novetats del cas des de la seva piscina climatitzada, però ara ja només va al quiosc a comprar la revista 'Cáñamo'. Millet està tan ple de pau i de flow que ha decidit abraçar una nova religió: la Rastafari. “El cristianisme, la culpa, els pecats… tot això no m’enrotlla”, declara l’expresident del Palau de la Música, que ens ha rebut a casa seva en pantalons thai i camisa de flors. “Com deia Bob Marley, els bitllets de 500 euros estan per fumar-se’ls”. Millet riu i ens demana foc. Mentre canvia l’aigua a la catximba, ens explica que ha viatjat a Jamaica (pagat pel Palau), s’ha canviat el nom per RASTA MILLET LION, i que per celebrar el seu segon bateig, ha editat un àlbum de Dub. El disc és una recopilació de les seves compareixences al jutjat, sempre relaxades, amb 'groove', i en les quals mai no recorda res. “És difícil recordar alguna cosa quan et fas Rastafari… Com deia Bob Marley, els bitllets de 500 euros estan per fumar-se’ls”. Quan li preguntem si té por d’acabar a la presó, torna a riure i ens explica els seus plans de futur: muntar un festivalot de dub i dancehall a la seva mansió. “No sé si dir-li 'Jah-metlla' del Vallès o 'Ganja-metlla' del Vallès”. De moment, té confirmada la presència de Bad

El Mariachi de las Ramblas és un artista pioner en aquest nou gènere emergent, la “música tradicional post-veritat”.En Borja Tutusaus tenia un grup de post-rock, 'The Andromeda Equation'. Van fer una desena de concerts, amb una vintena d’assistents en total. Un dia van sortir a BTV (sa mare ho té gravat). Però ara, en Borja Tutusaus omple cada nit qualsevol sala del Raval amb el seu Mariachi de las Ramblas. I les sales del Raval somriuen, veient com els diners tornen a rajar a base de mojitos i tapes reescalfades.El Mariachi és el precursor d’un nou gènere, la música tradicional post-veritat. “Jo faig música d’aquí. Dit d’una altra manera, faig la música que els turistes s’imaginen que fem aquí”, afirma Tutusaus. El resultat és una barreja sonora de ranxeres i flamenc mentre ell canta sobre paella, 'frijoles' i toros. “Complaure el públic no és cap delicte, i si ells imaginen que aquí anem amb barrets mexicans i ballem sevillanes mentre toregem una 'vaquilla' a la gespa del Camp Nou, per què no fer-ho?”Alguns músics locals han criticat aquesta iniciativa, però s’estan quedant sols davant l’evidència: els bars tornen a estar plens, els turistes paguen, i els grups toquen. I l’administració calla, perquè els diners entren. Un cop més, el turisme ens ha salvat de la crisi.Si us ha agradat el 'Mariachi de les Rambles' (podeu escoltar-lo a sota) flipareu amb la nova fornada de grups per a turistes, com ara Els Amics de Zapata, els Love of Mexican, o els Sopa de Miso (el nou projec

El món dels DJs es troba en el punt de mira. Cada setmana llegim que Tiestö, Martin Garrix o algun altre famós Disc-jockey portava tota la sessió gravada, en un pendrive. Tots els DJs ho neguen. Tots? No! Hi ha una DJ a Suïssa que admet que no sap ni on s’endollen els auriculars. Es diu Borbonika DJ i potser la coneixeu pel seu anterior nom artístic: Infanta Cristina.“Actualment, per fer de DJ com David Guetta només cal estar dret, saludar, somriure i fer veure que fas alguna cosa. Em fa la impressió que m’he estat preparant tota la vida per aquesta feina”, ens explica Borbonika. Tenint en compte la immensa fama d’aquesta DJ a Suïssa (el seu país de residència) és admirable la seva humilitat: “jo no faig res, tot és mèrit del meu marit. Ell prepara les sessions, mescla els temes, em connecta el 'pendrive' i li dóna al 'play'”. El seu marit també edita les sessions a través del seu propi segell, Aizoon Records, una discogràfica multinacional que genera milions de beneficis. El secret de l’èxit? “Ni idea, el tema econòmic el porta el meu marit”.El darrer àlbum de Borbonika DJ és una sessió en directe en un club de Zurich, d’on destaquem el hit 'Mi marido', número 1 a Suïssa i que podeu escoltar en exclusiva a sota. Molts es pregunten sobre el significat de la lletra: “ni idea, el tema del significat de les lletres ho porta el meu marit”.Altres cases reials europees ja estan seguint l’exemple: la reina d’Anglaterra ha enviat al Príncep Harry a un campament per DJ’s, i el petit F

La proposta de desobeir l’Estat espanyol ha prosperat amb els vots de JxS i la CUP: Catalunya tindrà representació pròpia a Eurovisió 2017. Tota l’oposició ha votat en contra de presentar-hi una cançó catalana, excepte Sonia Sierra de Ciutadans, que ha votat en solitari a favor de PerreoPelSí.La votació ha sigut caòtica, amb els diputats del PP desplegant cartells de “Massiel sí, Mas no”, i cantant 'Europe is living a celebration' en senyal de protesta (no han cantat la cançó espanyola que anirà a Eurovisió 2017 perquè no se la sap ningú).El grup que representarà Catalunya serà Artur Mazz & Da Funky Democrats, el nou projecte musical de l’expresident Mas. “Sí, vaig fer un pas al costat… però després vaig fer un pas endavant, un enrere, mitja volta i sense adonar-me’n ja estava ballant com James Brown”. Per aquest projecte, Mas compta amb coristes de luxe, com Irene Rigau i Joana Ortega, conegudes com les Funky Democrats. “Hem escollit el funk-jazz perquè agrada molt als països del nord, i nosaltres volem demostrar als europeus que som moderns, demòcrates i enrotllats”. El Tribunal Constitucional ja ha afirmat que l’expedició catalana no podrà actuar a l’escenari d’Eurovisió, però Mas ja té preparada una alternativa: “Tranquils,farem un escenari de cartró a les portes de l’oficial”. De moment, cap personalitat europea té previst assistir a l’actuació d’Artur Mazz, però Pilar Rahola promet animar com 1.000 ambaixadors, i Catalunya Ràdio i RAC1 faran tota la seva programació des

El dia de la seva dimissió, Pedro Sánchez va dir que “agafava el seu cotxe per recórrer el país”. El que no va dir és que allò es convertiria en el primer tour del seu grup de hardcore-punk: DIRTY SANCHEZ.Amb el lema ‘PSOE’s not dead’ pintat a la porta del maleter, Sánchez i la seva banda fa setmanes que estan de gira, tocant només en locals autogestionats i cases okupes. Alguns diuen que ho fa per principis. Altres diuen que la carrera de Sánchez toca més el final que el principi.El seu primer àlbum es titula 'Never mind the Susana, here’s the Dirty Sanchez', i és un producte 100% do it yourself. S’ho ha fet tot ell sol. Per què? Alguns diuen que Pedro Sánchez no vol col·laborar amb el sistema. Altres diuen que el sistema no té gens d’interès a col·laborar amb Pedro Sánchez. Al PSOE el disc no ha agradat: “Abans trauríem un casset d’acudits de José Montilla”, ens comenten fonts properes a Susana Díaz. L’àlbum és una gravació en directe en una okupa de Gavà, i compta amb la col·laboració d’un emocionat Miquel Iceta que aquella nit va acabar tatuant-se "Dirty Sanchez" al pit. “El que més m’agrada del punk és que et pots cagar en tot sense oferir cap solució, m’encanta!”, ens comenta Pedro Sánchez. Certament, la irrupció d’un polític ha causat estupefacció a l’escena, però Sánchez assegura que els punkies l’han rebut amb els braços oberts: “No tinc amics, odio tothom i no sé tocar: igual que els Sex Pistols!”.Sigui com sigui, els Dirty ja preparen un split 7” amb un altre grup

La mort d’una estrella del rock és sempre una notícia agredolça. La part dolenta és que no el veurem mai més en directe. La part bona és que la seva discogràfica s’encarregarà de publicar tot allò que no va sortir a la llum per explotar-ho comercialment. Després de treure un tema inèdit el dia del seu 70è aniversari, el segell propietari dels drets de David Bowie rescata ara un àlbum ocult: Aladdin Sardana. El disc es va enregistrar l’any 85 i compta amb la col·laboració de la cobla sardanista La Principal de la Bisbal. Són dotze versions de Bowie en format electrosardana, o sarda-dance. “Pensàvem que la sardana ho petaria –comenta un dels productors– però ens vam equivocar. I molt”. Escolteu el single, Sardana Oddity, per fer-vos una idea.L’LP no es va publicar en el seu moment perquè a Bowie el va horroritzar el resultat: “Aladdin Sardana? Tranquils, no el sentireu mai, és el pitjor que he fet –va declarar Bowie en una entrevista–, i fa dos mesos que vaig a teràpia per treure’m el so de la gralla del cap”. Tanmateix, la discogràfica creu que “el públic mereix escoltar-lo”. I comprar-lo, esclar. 15 euros a iTunes. Després d’un 2016 funest per a les estrelles, s’albira un 2017 brillant per als seus segells: aviat podrem gaudir del DVD amb la funció escolar que va fer David Bowie a tercer de bàsica (ell feia d’arbre). Netflix també ha comprat els drets de les compareixences de George Michael davant del jutjat, i no us perdeu l’àlbum més personal de Leonard Cohen, un disc recop