Dani Chicano

El titular és una miiica exagerat. Ho sabem. Però els llocs, bars i monuments que formen part d'aquesta llista s'ho mereixen, de debò.  S'ho han guanyat a pols perquè són al·lucinants, impressionants i una llarga llista interminable d'adjectius. Llocs de Girona i la Costa Brava que no es poden explicar, s'han de veure. I no només un sol cop: una vegada i una altra i una altra... Això sí, si creieu que ens n'hem deixat algun, digueu-nos-ho als comentaris!

No us ve de gust cuinar i necessiteu carn tendre, melosa i amb una pell ben cruixent. Esteu descrivint perfectament un pollastre a l'ast i segurament és el que necessitaríeu per no complicar-vos la vida. A Girona hi ha rostisseries i botigues de menjar per emportar que en són especialistes, sobretot les que l'elaboren al caliu. 

No és cap secret: Girona és magnífica, però no és una ciutat barata. Per fer res, i encara menys per menjar. Inconvenients de l'excel·lència gastronòmica assolida. Partim d'aquesta premissa. Ara bé, hi ha uns quants reductes, restaurants de tota mena, que ofereixen menús diaris a preus molt econòmics. Aquells en què la tan cacarejada relació qualitat-preu és òptima. Els denominadors comuns: la cuina catalana, casolana, de mercat, de temporada, de producte fresc i, això sí, fet tot amb molt d'amor.     

Lluny de la Girona de postal i de la Síndrome de Stendhal que ens agafa a tots plegats, cal descobrir nous espais, la bellesa on crèiem que no hi era. Us proposem la (nostra) Girona més bonica. Una ciutat que no trobareu a les guies, més enllà del Barri Vell i les cases de l'Onyar. Agafeu la càmera de fotos (o el mòbil) i prepareu-vos per retratar aquests racons. 

Si ets pare o mare, saps de què parlem. En ocasions cal sortir a prendre l'aire, respirar, deixar que la mainada tresqui, gasti piles, posi l'atenció en quelcom o algú que no siguis tu. A Girona, on no hi ha parcs d'atraccions, ni grans instal·lacions adequades pels infants, hi ha uns quants llocs ideals on anar per aconseguir amansir a les nostres petites feres, nens i nenes incansables. Te'n proposem uns quants. Pràcticament no haureu d'agafar el cotxe! 

L’oferta gastronòmica de Girona és força àmplia però, malauradament, sovint el tòpic es compleix: és una ciutat cara. Tot i així, hem anat rascant i rascant i, finalment, trobat deu restaurants on podreu menjar per menys de 10 euros. En sortireu satisfets tot i que, evidentment, no podreu menjar qualsevol cosa de la carta i haureu de vigilar un xic el pressupost. En tot cas, bon profit! 

Sabies que només hi ha un bar on fan els entrepans amb llonguets? I que pots encarregar una escultura de tu mateix? Que hi ha un ull que tot ho veu i que un monstre apocalíptic t'acompanya de festa? O que Gala i Dalí es van casar als Àngels? I si et descobrim el lloc on fan el millor cafè de la ciutat, amb diferència? Segur que ens ho agrairàs!  

A Girona li falten algunes coses, però la ciutat també té moltes coses bones: ens agraden molts bars, llibreries, croquetes, ponts, nachos, en Terribas, La Planeta, una sardana, els xuixos, l'Adrià Puntí o el parc de la Devesa... per mirar-lo, no per passejar-hi. 

Les cases de l'Onyar, el Barri Vell, el call jueu... la ciutat de Girona està plena de racons que ens enamoren. Això ho sabem tots. Però també hi ha espais i edificis pels quals passem gairebé cada dia i ni ens hi fixem. Llocs infravalorats que sovint titllem de lletjos. Nosaltres ens hem proposat mirar-los amb uns altres ulls. Us hi apunteu? 

La ciutat és el millor parc d'atraccios que existeix. Bé, potser no. Tots sabem que Port Aventura és brutal i Disneyworld encara més. En tot cas, el que està clar és que hi ha vida més enllà de l'iPad, Youtube i els vídeos d'El Rubius. Us proposem 13 activitats per fer en família on tots, especialment els més petits, s'ho passaran molt bé. 

Una selecció de bars que són el Valhalla de l’autònom. 8 llocs ideals per treure el portàtil, carregar-lo (sí, és possible!), connectar-se al wifi i posar-se a treballar. No voldreu tornar a l'oficina quan descobriu tots aquests establiments!

Girona ens enamora i no ens cansem mai de redescobrir-la, però sabem que no és (del tot) perfecte. Mitjançant una enquesta sense rigor científic hem decidit fer un llistat de coses que trobem a faltar: més comerç de proximitat, una passera sobre l'Onyar, més cines que estrenin pelis mainstream en V.O. i una pista de gel, entre d'altres coses. Hi esteu d'acord? 

Al bar i restaurant Quatre Forquilles, el #4forkis pels amics, se les empesquen totes. Agrada especialment a la penya la iniciativa de les birres a un euro -una mica menys d'una canya-, que trobareu en pocs llocs. Aquesta és només una de les iniciatives que ha dut a terme aquest establiment, que des que va canviar la propietat està fent un esforç important per guanyar públic i s'han empeltat d'una certa bogeria festiva elaborant menús de Joc de Trons, amb Pop a la Greyjoy, Peix de la costa de Braavos o rebosteria Lannister. La ubicació li va a favor: al bell mig del carrer Nou del Teatre i amb la plaça Bell- lloc per posar-hi la terrasseta. A l'estiu s'hi està de cine.

Aquesta és una de les poques incursions que farem al Barri Vell. EL carrer del Portal Nou és un carrero estret que, en ocasions, no permet admirar com cal algunes de les meravelles arquitectòniques que alberga. Com ara les cases Dalmau i Rigau, obra de l'arquitecte Joan Roca Pinet en la seva etapa de racionalisme formal. La millor manera d'observar aquestes dues cases, molt properes, és enfilats a la muralla de Girona

Quan parlem de braves en aquesta ciutat, el primer que ve al cap són les més conegudes d'una cadena amb logo reial i barbut. Però us suggerim un descobriment: les braves d'en Paco, que dóna nom al seu bar, de la Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. Estan impressionants. En el punt just de cocció, cruixents, amb una salsa d'allò més saborosa que, atenció, deixa satisfets als amants del picant i als que prefereixen una cosa més moderada. No em direu que això no té mèrit.  

Voleu fer-vos una rèplica en miniatura? Voleu fer un petit exèrcit de mini-vosaltres per jugar-hi com ho fèieu amb els soldadets de plàstic? Amb l'aparició de les impressores 3D ja és possible. A Girona hi ha un petit establiment, 3DCopy que us facilita aquest servei, fent-vos rèpliques en tres tamanys: escala 1x12, 1x10 i 1x08 i els preus van de 75 a 130 euros. Per aconseguir fer la rèplica us escanegen durant 10 minuts, en què haureu d'estar immòbils, de manera que recomanen que adopteu una postura còmoda i dugueu roba de colors vius per contrastar.

When Girona locals talk about patatas bravas, the first place that comes to the mind of most are those of a certain chain with a logo featuring a bearded royal (hint: it's König). But we have an alternative suggestion: the bravas made by Paco at his eponymous bar in Plaça de l'Assumpció de Sant Narcís. They're pretty impressive, with potatoes cooked just right and that are crispy, plus a delicious sauce that fans of both spicy food and more moderate flavours will enjoy - and you can't say that that doesn't have its own merits. 

Només fa 3 mesos que han obert, però us encoratgem a conèixer La Braseria dels Químics, us encantarà. Amb la cuina oberta tot el dia, el festival arriba sobretot a migdia, amb els seus menús basats en una cuina de producte fresc, de proximitat, casolana i de brasa, que n'és la principal especialitat, juntament amb els cargols. Els menús diaris són molt variats, però si hi aneu, deixeu-vos aconsellar pel seu personal que, com si es tractés d'un secret, us explicaran quin és el plat que li ha quedat millor al xef aquell dia. A més, fan menjar apte per celíacs i tota mena d'intoleràncies alimentàries. El preu, més econòmic, no pot ser: 9'50 euros  

Ja fa 2 anys que la Carla i en Michel van obrir aquest petit local al carrer Ferran Agulló, en què treballen sobretot amb la carn a la brasa i les verdures, i ja s'han fet una clientela molt fidel. Cada dia ofereixen un completíssim menú composat per 5 primers plats i 5 segons plats a triar. A més, el menú inclou beguda, i postre o cafè per uns mòdics 10 euros. El local destaca per la senzillesa i el bon gust pel que fa a l'interiorisme, traient petroli d'un espai que en mans d'altri seria molt poc agraciat. Fan esmorzars i, si és per encàrrec, també fan sopars de grup.  

Als gironins ens grada explicar històries de manera que un recorregut pel Passeig Arqueològic, o Passeig de la Reina Joana, pot ser apassionant. Mai en un espai tan breu pel que fa a longitud s'hi havien congriat tantes llegendes, entre la realitat i la ficció, com la del fantasma de la jueva Torana, la de la Majordoma, els forats a la muralla de la Guerra del Francès, la muntanya de Montjuïc des d'on ens bombardejaven els francesos, i els seus orígens, la Torre Gironella, el Jardí de la Francesa i, com a cirereta del pastís, la bruixa de pedra de la Catedral. Terror, amor, aventures, càstigs divins... hi teniu tots els ingredients possibles. Un a mica d'informació prèvia, una altra mica de traça explicant rondalles, uns entrepans, unes mantes i podeu passar un matí o una tarda sencers explicant contes apassionants cada 25 metres. El mobiliari urbà i les extensions de gespa hi ajuden molt.

Heu de sortir una mica de la ciutat, heu d'anar fins a Riudellots de la Selva, a 5 quilòmetres escassos. Allà hi ha la Fundació Mona, una institució sense ànim de lucre, de les grans desconegudes a Girona però que, poc a poc, ha arribat a obtenir un gran reconeixement. Es tracta d'un centre de rehabilitació en què es recuperen del maltractament ximpanzés i macacos que han estat artistes de circ, televisió, models publicitaris o fins i tot mascotes, als quals la fundació els proporciona una llar i la possibilitat de viure en família amb els seus congèneres en un entorn natural. No cal equivocar­se: pel que han passat aquests primats és maltractament, i tampoc cal equivocar­se en què el que us proposem no és una visita al zoo en absolut. És una visita iniciàtica que a la mainada ­també als adults­, els ha de fer prendre consciència de manera didàctica, pedagògica, a base de tallers, exposicions i visites guiades, d'activitats atractives i divertides, de la problemàtica a què s'enfronten aquestes espècies, com el perill d'extinció, el tràfic il·legal o el maltractament.

Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­vos les esportives o agafeu les bicis i, amb els nens, ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants . Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós amb una gratificació final en ambdós casos: unes vistes espectaculars que compensen les exigències del camí. Masos amb torres fortificades i el monestir benedictí del segle XI fundat per Ermessenda són punts de molt interès que trobareu en el recorregut. Una excursió fantàstica.

Veure de molt a la vora l'enorme panxa blanca d'un avió, el soroll eixordador que fa en enlairar­se, l'astorament en veure que una massa de ferro d'aquell calibre és capaç d'aixecar­se amb una aparent facilitat és un espectacle fascinant per a qualsevol marrec que ho pugui observar a pocs metres de distància. A l'aeroport de Girona­Costa Brava, malgrat la reducció de vols de Ryanair, s'enlaira i aterra un nombre gens menyspreable d'avions, amb una certa regularitat. Fa anys els marrecs havíem d'esperar fins a 2 hores entre avió i avió, i les famílies instal·laven les seves taules de pícnic a la banda nord de la pista de l'aeròdrom. Això ha canviat, la freqüència d'arribada i sortida de vols no deixa tants temps morts, la gent no hi acostuma a anar a fer berenades, però sí que ha augmentat el nombre de famílies que s'acosten al paratge per sentir­se retrunyir fins i tot la melsa quan els avions passen per damunt dels seus caps, i per observar les cares de fascinació dels nens mentre dura una experiència gairebé iniciàtica.

Fa poc més de sis anys, en una de les places més boniques i pintoresques de Salt, la de la Vila, coneguda popularment com la de les llúdrigues, allà on ara hi ha el restaurant El Petit Racó hi havia un popular pub. Des que va tancar el dispensador de copes, en Carles, el cuiner, va cada dia a plaça a comprar per nodrir la seva cuina . Es vanta, amb raó, que el que millor toca són els productes de temporada, especialment les verdures. Carxofes quan acaba l'hivern, pèsols, mongets, i tot fresc, res congelat. La carn a la brasa també és un dels punts forts de la casa, que ofereix un menú de quatre primers, tres segons i tres o quatre postres, a triar, més la beguda, per només 11 euros. Deixeu que en Carles us faci recomanacions, coneix el gènere de primera mà.