Carles Valbuena

Carles Valbuena

Articles (9)

Temps de gel

Temps de gel

Fred VargasTrad. Anna Torcal i Salvador CompanyAmsterdam424 pàg. 22,90 € Diferents. Així són les obres policíaques de l’escriptora francesa Fred Vargas. I aquesta singularitat és el principal atractiu de 'Temps de gel', la nova entrega de la sèrie de noveŀles protagonitzades pel comissari Adamsberg. En aquesta ocasió, l’heroi investiga una sèrie d’assassinats que l’obliguen a trobar la relació entre els brutals fets que van tenir lloc en una petita illa d’Islàndia i una peculiar associació que es dedica a iŀlustrar els actes de Robespierre durant la Revolució Francesa. El gran mèrit de la Vargas és el d’aconseguir que aquestes dues línies d’investigació conflueixin de manera fluida, cosa gens fàcil si tenim en compte la complexitat d’un cas que es defineix com una “inextricable bola d’algues”. Al final, totes les peces encaixen a la perfecció gràcies a les sorprenents relacions deductives d’Adamsberg i a l’ajuda dels seus coŀlaboradors. També, naturalment, hi ha el factor sobrenatural marca de la casa, simbolitzat en aquest cas per l’afturganga, un dimoni islandès que tindrà un paper determinant en la resolució del cas. És possible que la Vargas se centri massa en l’anàlisi de la figura de Robespierre i que això cansi alguns lectors. Però manté aquell punt d’interès que et fa estar en tensió fins a l’última pàgina. I és que les intrigues de la Vargas pocs cops defrauden.
Amb la corda al coll

Amb la corda al coll

Joseph ConradTrad. Marta Pera CucurellViena208 pàg. 17 € Les noveŀles de Joseph Conrad van més enllà de l’entretingut i molt respectable gènere literari de les aventures marines. El que les fa diferents és la profunditat psicològica dels seus personatges, sovint enfrontats a complexos dilemes morals que els turmenten interiorment. Un bon exemple d’aquesta personal visió literària és aquesta 'Amb la corda al coll', en la qual, com passa en moltes de les obres d’aquest gran escriptor, un marí ha de fer front al seu inexorable destí.Aquest és el cas del capità Henry Whalley, un vell llop de mar que afronta la seva última experiència marina capitanejant el 'Sofala', un vaixell de vapor que fa la seva ruta per aigües dels arxipèlags del sud-est asiàtic.No desvelarem el secret personal que oculta aquest heroi d’essències tan conradianes que, des que va enviudar, té com a únic objectiu a la vida assegurar la felicitat i el benestar econòmic de la seva filla casada. Però sí que podem dir que Conrad sap reflectir a la perfecció el neguit interior d’aquest home que prefereix sacrificar-se abans que acceptar la seva incapacitat i el deshonor. Una actitud que revesteix d’una aurèola de tràgica dignitat la seva figura.  La peripècia personal d’en Henry Whalley és l’eix d’una història en la qual trobem altres elements habituals en la narrativa d’aquest escriptor. Com el magnífic retrat de personatges (cal destacar especialment el mesquí patró Massy o el lúcid i sofisticat colon Van Vyk), l
Mi Gaudí espectral

Mi Gaudí espectral

Mi Gaudí espectralRafael ArgullolAcantilado80 pàg. 9 € Una de les principals virtuts de l’escriptor Rafael Argullol és que sap expressar de manera entenedora el significat de les obres d’art i el seu efecte en la sensibilitat del públic. Ho demostra un cop més a 'Mi Gaudí espectral', una visió molt personal de la personalitat i l’obra de l’arquitecte. Argullol utilitza un recurs fantàstic (unes trobades ocasionals amb el fantasma d’Antoni Gaudí) com a leitmotiv d’un llibre en què evoca, amb prosa acurada, les impressions i experiències viscudes durant les visites a les seves construccions. El Gaudí d’aquest llibre se’ns mostra íntim i proper. I és aquesta premeditada i literària subjectivitat el principal atractiu d’una narració en què l’autor indaga en la turmentada psicologia del geni, i tracta de desxifrar el sentit últim de les seves obres. Argullol fa unes molt lúcides i raonades interpretacions de la Sagrada Família, un temple imponent en què, més enllà de l’apoteòsic homenatge al Déu cristià, l’autor sap veure els aspectes més ocults i terrenals d’un monument icònic, que admet més d’una lectura. I és que, segurament, només Antoni Gaudí sabia quin era l’autèntic significat de les seves inclassificables i agosarades arquitectures. Un significat sovint enigmàtic, que aquest original llibre ens ajuda a entendre una mica millor.
Lila

Lila

Marilynne RobinsonTrad. Esther TalladaEdicions de 1984304 pàg. 19.90 € Tothom pot refer la seva vida, fins i tot els més desfavorits. Aquest és el missatge que la nord-americana Marilynne Robinson ens transmet a 'Lila', l’emotiva història de superació personal d’una noia que inicia una nova vida després d’una existència plena de penalitats. Robinson escriu molt bé i aconsegueix dotar de cos i ànima el personatge de la jove Lila i també el del vell reverend protestant John Ames, els dos protagonistes d’aquesta història que transcorre en el petit poble de Gilead, a Iowa.La relació afectiva entre aquests dos personatges de vides i orígens tan diferents resulta convincent perquè, en el fons, tots dos es necessiten. Els millors fragments són aquells en què l’autora recrea l’erràtica peripècia vital de la jove amb el grup d’homes i dones que sobreviuen fent feines ocasionals en els camps de l’Amèrica profunda. Un colpidor retrat coŀlectiu dels oblidats que es resignen al seu destí sense perdre la dignitat.Més qüestionable és el missatge profundament religiós, amb referències a fragments de la Bíblia, que ajuden la Lila a reflexionar sobre la seva vida i la conversió espiritual. Una opció respectable per part de l’autora però que, de manera inevitable, defineix una visió del món i l’existència molt personal, que poc compartiran els lectors agnòstics.
Matar un rossinyol

Matar un rossinyol

Harper LeeTrad. Xavier PàmiesEdicions 62368 pàg. 19 € Gairebé tothom ha vist 'Matar un rossinyol', la famosa pel·lícula de Robert Mulligan, però són pocs els lectors catalans que han llegit l’obra original. I caldria resoldre aquesta carència, perquè la que fins fa poc estava considerada l’única novel·la de Harper Lee és una d’aquelles lectures que no s’obliden: una història, ‘com les d’abans’, que es llegeix amb delit des de la primera fins a l’última pàgina i que ara es reedita en català acompanyant la publicació de la seva seqüela, 'Vés i aposta un sentinella'. Hi ha moltes raons per llegir aquest clàssic del 1960: el retrat costumista de Maycomb, una petita població del sud dels EUA en els anys 30; l’al·legat antiracista o el retrat de personatges entre els quals sobresurt l’inoblidable advocat Atticus Finch. Equànime, just, modest, sensat i tolerant, aquest heroi nord-americà i universal defensa les seves conviccions a ultrança.Però segurament el secret de l’èxit de 'Matar un rossinyol 'i principal mèrit que cal atribuir a la seva autora sigui el d’haver triat una nena com a narradora d’aquesta història a vegades còmica i d’altres dramàtica, en la qual conflueixen el millor i el pitjor de l’ésser humà. La mirada alhora lúcida i innocent de la Jean Louise Finch, filla de l’Atticus, mitifica i dóna als fets aquell punt de màgia i misteri que només tenen els bons relats.
El rei de groc

El rei de groc

El rei de grocRobert W. ChambersTrad. Albert PijuanAngle Editorial192 pàg. 13 € No tinc clar si en el món real la lectura d’un llibre maleït pot comportar conseqüències tan terribles com en el terreny de la ficció literària. Com a mínim, pel que fa a les històries que integren 'El rei de groc', del nord-americà Robert William Chambers, un clàssic del gènere fantàstic que ara es tradueix per primer cop al català.'El rei de groc' va ser publicada l’any 1895, una referència cronològica que ens permet valorar encara més l’originalitat i el caràcter precursor d’aquest llibre que en la seva versió íntegra es compon de deu relats. Sens dubte, els més inquietants i terrorífics són els quatre que han tingut l’amabilitat de reunir en aquest volum i que tenen com a leit motiv la maleïda obra de teatre que dóna títol al llibre. Els lectors que esperin trobar en les històries d’'El rei de groc' molta sang i violència explícita quedaran del tot decebuts. I és que el terror de Chambers sorgeix de l’amenaça latent d’una mitologia ancestral que viu més enllà de l’espai i el temps i supera la comprensió humana. La que té el seu origen en l’antiga ciutat de Carcosa i l’obscura simbologia i geografia que l’envolta.  Ja sabem que tot és fruit de la imaginació. Que Carcosa no ha existit ni existirà mai. Tampoc 'El rei de groc', el llibre maleït que marca tràgicament el destí de tots aquells que s’atreveixen a llegir-lo. Però això poc importa. El que compta és la capacitat de Robert W. Chambers per