Soc barceloní i vell com l'arbre de David el Gnomo. Escrivint sobre cinema des que tenia cabells. Crec en Billy Wilder i en Groucho Marx, en Epi i Blas, i en Pepe Rubianes. Guardo com un tresor una xapa que em va regalar l'Agnès Varda. Hauria volgut compartir pis amb Jack Lemmon i Walter Matthau. Reivindico rondinar. Cruyffista, guardiolista i messista, nostàlgic, suposo...