Albert Riera

Wine aficionados will be happy to know these brilliant Barcelona wine bars can certainly compete with some of the best in Spain – even though it may never quite match Navarra, La Rioja or the Basque Country in this department. That means you can get it red, white, pink, fizzy, by the glass or by the bottle here. And whatever you fancy, this list’s got it. Increasingly, local wines populate the menus of the very best Barcelona bars, bodegas and restaurants. With this guide, you don’t have to be an expert; just pop along, ask, and the sommelier will help you choose what best suits you. RECOMMENDED: Full guide to the best bars in Barcelona

Fer un parell de canyes i tapes en una terrassa semnpre és un bon pla, de vegades ve de gust trobar un racó amb encant allunyat de l'enrenou, per dinar o sopar tranquil·lament. Per això hem seleccionat alguns dels nostres restaurants preferits de la Costa Brava que compten tenen una magnífica terrassa, ja sigui a peu de carrer, en un idíl·lic jardí o amb unes vistes espectaculars. 

Heu planificat una excursió a l'Alt Empordà i no sabeu on anar a dinar? Sou dels que dediqueu els caps de setmana a conèixer nous restaurants? Aquí en teniu 15 que nosaltres no ens perdríem. Hi ha una mica de tot: estrelles michelin i restaurants de cap i pota de tota la vida, dels que reinvidiquen la manera de fer de la cuina de l'àvia. Bon profit! 

Les comarques gironines tenen el privilegi de tocar mar i muntanya. Aquesta diversitat paisatgística queda reflectida també en un dels plats més típics de la cuina tradicional de la zona: l’arròs. Seguiu la nostra llista i tastareu els millors exemplars de l’espècie! Bon profit! 

Curat, fos, gratinat, laminat,... el formatge és un dels ingredients més versàtils a la cuina. Us presentem alguns dels plats més suggerents dels restaurants de Girona que el tenen incorporat i que us faran caure en la temptació d’aquest delicatessen làctic. 

Cap restaurant pot prescindir dels menús de migdia. En alguns casos això ha provocat una retallada de qualitat, però també ha creat una competència ferotge i, per tant, uns menús de luxe. Us presentem alguns dels restaurants on trobareu els millors menús de les comarques gironines. Bon profit! 

Croquetes o truita de patates? Quin és l'autèntic plat estrella de la cuina popular? És impossible triar-ne un però ens hem proposat reivindicar el plat estrella de la cuina popular i, per això, hem recorregut Girona a la recerca de la millor truita de la ciutat. O de les quatre millors. Sí, ja sabem que la millor és la de la mare o àvia, però les que fan en aquests locals estan bones. Molt bones. Amb ceba o sense, més o menys líquida, més o menys esponjosa... N'hi ha per tots els gustos! Hi esteu d'acord? Quina és la vostra? 

Els valencians us diran que les autèntiques, les de veritat, són les seves. Que nosaltres només fem "arròs amb coses". Nosaltres estem convençuts que si tasten aquestes quatre, admetran que a l'Empordà també sabem fer paelles com cal i que estan per llepar-se'n els dits. Bon profit! 

Les braves són segurament una de les tapes més versàtils, una de les tapes més demanades al nostre país i la recepta que probablement conserva més misteri entre els que la posen en pràctica: No cal que insistiu, ningú us desvelarà el seu secret. De patates braves n’hi ha per a tots els gustos i de salses encara més. Us presentem les que considerem les millors de la ciutat de Girona. Hi esteu d'acord? Bon profit! 

Com seria una jornada dedicada completament a la gastronomia per terres empordaneses? Entre tantes propostes suculents, tan sols fer una selecció de restaurants on dinar o sopar ja és tot un repte. Però calia mullar-nos i ho hem fet. Aquesta és la nostra ruta gastronòmica empordanesa durant tot un dia.

L'hora del vermut ha tornat per quedar-se. Sortir a prendre un aperitiu s'està convertint gairebé en un hàbit obligatori. Us presentem els millors bars de Girona i voltants on posar-ho en pràctica.

Tot i que el Casamar té moltes dècades d’història com a bucòlic hotel-restaurant de la Costa Brava, sospès a la badia de Llafranc, no és fins al 2000 que comença a agafar embranzida gastronòmica fins al punt d’assolir, el 2011, la primera estrella Michelin. La culpa és en bona part d’en Quim Casellas, net del fundador i xef. Sense haver despertat mai cap interès especial per la cuina tot i ajudar en el negoci familiar des de jove, en un moment donat, i mentre el Casamar estava tancat els hiverns, va començar a aprofitar al màxim aquests períodes per fer estades intensives amb grans mestres de la cuina com Jean-Luc Figueres, Joan Bosch, Carles Gaig, Joan Roca o Fermí Puig, i impregnar-se de saviesa. Així, i sense massa pretensions, va començar a construir una nova cuina empordanesa que no es pot assenyalar d’avantguarda sinó d’actualització, amb l’slow food com a filosofia diària.  La carta canvia tres cops a l’any per adaptar-la als productes de temporada i, en la seva majoria, provenen de no més enllà d’uns 5 km a la rodona. Així, si és temps de carxofes, pot haver-hi un saltat de carxofes confitades amb pedrers d’ànec i ous de guatlla poché. Menció especial mereix la carta de vins, amb gairebé 400 referències on predomina la DO Empordà.

Tot i que el Casamar té moltes dècades d’història com a bucòlic hotel-restaurant de la Costa Brava, sospès a la badia de Llafranc, no és fins el 2000 que comença a agafar embranzida gastronòmica fins al punt d’assolir, el 2011, la primera estrella Michelin (que va perdre el 2021). En Quim Casella, xef i nét del fundador, exerceix una nova cuina empordanesa que no es pot assenyalar d’avantguarda sinó d’actualització, amb l’slow food com a filosofia diària.  La carta canvia tres cops a l’any per adaptar-la als productes de temporada i, en la seva majoria, provenen de no més enllà d’uns 5 km a la rodona. Així, si és temps de carxofes, pot haver-hi un saltejat de carxofes confitades amb pedrers d’ànec i ous de guatlla poché. I si teniu la sort que estigui a la carta, no es pot deixar escapar el subtil i revival caneló tebi de porro amb escamarlans i formatge parmesà. Menció especial mereix la carta de vins, amb gairebé 400 referències on predomina la DO Empordà.

Since its opening in 2016, this small and simple gastrobar has won over the palates of locals in (and visitors to) Girona, thanks especially to the healthy dishes served. Technically, and according to Chef Xavier Aguado, Bionbo's cuisine is prebiotic with Catalan roots but clearly open to international influences. The formula has worked. And now you have to book well in advance if you want to get a table. There's no menu at Bionbo, and what they prepare changes every day, so they just tell you what's coming out of the kitchen once you're there. Novelty and surprise set the pace, with dishes based on seasonal products chosen from the Mercado del León. Don't shy away from the labels 'healthy' and 'prebiotic': you won't get hospital food here, just attractive and tasty fare. For example, a mezzo paccheri pasta with baby carrots, courgette, shiitake, dried gouda cheese and pesto rosso. In this case, the carrots are the most prebiotic elements because they contain pectin, one of the most fermentable fibres and ideal for microbial diversity. Tubers are also great prebiotic foods. They also make a baked sweet potato with Bimi broccoli, and romesco sauce emulsified with coconut milk and walnuts. Baked and cooled, the sweet potato releases a lot of resistant starch, which is what good bacteria like best. This healthy cooking activism is not at odds with meat, eggs and fish as long as they are good quality, like the grilled turkey marinated with chive sauce, quinoa with black sesame an

Un gastrobar petit i auster que des de la seva obertura, el 2016, ha aconseguit el fervor dels gironins del morro fi tot i fer bandera, per sobre de tot, de la cuina saludable. Tècnicament i segons el seu xef, Xavier Aguado, el Bionbo practica una cuina prebiòtica amb arrels catalanes però descaradament oberta a influències internacionals. La fórmula ha funcionat. I és que ara mateix haureu de trucar amb força antelació si voleu aconseguir taula. Al Bionbo no hi ha carta i el menú canvia cada dia, cantat a viva veu. La novetat i la sorpresa marquen el ritme a partir dels productes de temporada que surten del Mercat del Lleó. I tot i portar l’etiqueta de saludables i prebiòtics, els plats són molt atractius, gens d’hospital. Posem uns exemples? Pasta mezzi paccheri amb pastanga baby, carbassó, shitake, formatge gouda deshidratat i pesto rosso. En aquest cas, la pastanaga és l’element més prebiòtic perquè conté pectina, una de les fibres més fermentables i ideals per a la diversitat microbiana. Els tubercles també són grans aliments prebiòtics. Al Bionbo fan un moniato al forn amb bimi a l’anglesa, salsa romesco emulsionada amb llet de coco i nous. Cuit al forn i refredat, el moniato deixa anar molt de midó resistent, que és el menjar que més agrada als bacteris bons. Aquest activisme amb la cuina saludable no està renyit amb la carn, els ous i el peix mentre siguin de qualitat. Per exemple, un gall d’indi a la planxa macerat amb salsa de cibulet, quinoa amb sèsam negre i pols

És d’aquells llocs que s’hi ha d’anar expressament si no vius a Germans Sàbat de Girona perquè el bar La Capi no es troba en cap dels carrers principals del barri, amb trànsit de cotxes, sinó amagat en un petit carrer enmig de pisos. Ens hi vam sentir atrets per un entrepà de mida considerable, batejat amb el nom de la "suela” (la sola): uns 55 x 15 centímetres de xapata, sucada amb tomata i normalment servida amb abundància de llom o bacó a la planxa, formatge i ous de guatlla, com a cirereta del pastís. Val la pena anar-hi només per veure aquest espectacle visual i el millor és ser una bona colla si no goses haver de demanar paper de plata per emportar-te’l quan te’n adonis que no te’l pots acabar. Pots tenir esmorzar per una setmana sencera. A part d’això, el bar és conegut al barri com a lloc de referència per fer sopars de grup a base de carn a la brasa, feta a la llar de foc del menjador.

Si es vol menjar bon peix i marisc, normalment es pensa en algun restaurant de la costa però el Parrufu d’Hostalric és aquella excepció que confirma la regla. Nascut els anys trenta del segle passat com a bar de poble, va passar a ser un restaurant de menú de cuina tradicional els anys vuitanta. La seva predilecció per tenir sempre a la carta peix i marisc fresc del dia, procedent majoritàriament de la llotja de Blanes, va tenir tant d’èxit que, finalment, i des de fa ja un grapat d’anys, s’ha prescindit del menú diari i el restaurant s’ha especialitzat en una cuina senzilla a la carta partint majoritàriament de producte del mar fresc i de qualitat. Cal destacar els arrossos i, en general, qualsevol peix i marisc de temporada cuinat de manera senzilla, com popets saltejats amb all i julivert, musclos de roca al vapor, morralla fregida ben cruixent o peix salvatge -com turbot o llenguado- fet al forn o a la planxa. Quant a postres, no us perdeu el “Parrufet”, unes lioneses d’una pastisseria d’Hostalric de la mida d’un pilota de tennis, acompanyades de gelat artesà de vainilla, xocolata desfeta i nata muntada.

Si dius que vas al carrer de la Barca nº17 pot ser que algun veí històric del Barri Vell et posi una cara més aviat curiosa. I és que, abans de la reconversió urbanística de l’anomenat “Barri Xino”, aquest local era un conegut mueblé de baixos fons i, en general, el carrer no convidava a passejar-s'hi de nit… Però ha plogut molt des de llavors i, actualment, són molts els que matarien per tenir un pis a aquesta bucòlica zona del Barri Vell. La Vedette és una creperia decorada amb aires cinèfils i especialitzada en galettes bretonnes, o el que és el mateix: creps bretones. A diferència de la resta, aquestes porten una massa de farina de fajol sense gluten i, per tant, apta per a celíacs. La crep més sol·licitada és “La Vedette”, amb formatge cabra, magret d’ànec amb chutney de poma, pera, raïm i panses, i reducció de vinagre de gerds. En segona posició hi ha la crep “Pastoret”, també amb formatge de cabra però incorpora xampinyons, ceba, bacó, crema de llet i julivert. A més a més, de la carta cal fer una menció especial a la fondue de formatges artesans importats directament de Suïssa.

Like many other Empordà villages that are located to the north of Figueres, Garriguella has an age-old connection to wine. However, it was the establishment of the Cooperativa in 1963 and later the designation of Empordà's protected origin status (DO) that were key for gradually improving the quality of its output, and helped it gain a foothold in the wine market. Currently, the vineyard combines selling in bulk with bottled wines, the latter of which are increasingly refined thanks to the progressive incorporation of new technologies and a focus on quality rather than quantity. In the same building that houses the cooperative, there's also a bar-restaurant, which is great for a bite to eat and a tasting of the wines on offer.

In the centre of Cadqués sits this wine bar that belongs to the town's only active vineyard, Martín Faixó. They only serve their own wines, which are organic and full of character, produced from recovered vines that have become acclimatised to the dry land and harshness of the tramuntana wind. You can accompany your glass of wine with tapas created with local ingredients. To drink, as well as the wine, and also made in-house, you can choose craft beer or vermouth, while they also produce extra virgin olive oil using a variety of olive, known as 'verdal' or 'Llei de Cadaqués', that is only grown around Cadaqués and Port de la Selva.  

Every long-time resident of Sant Feliu will tell you that Viader Vins is THE bodega in town, the place to go for all your Christmas cava or a fabulous bottle of wine to accompany Sunday lunch with all the family. Ever since 2011, and thanks to a push from the third generation of the owners, who have studied to become sommeliers, it's also a wine bar with almost 4,000 varieties, making it an ideal place to go for advice on what to drink and to relax on the terrace with a good glass of wine. 

Com molts altres pobles empordanesos per sobre de Figueres, Garriguella està lligat al vi des de temps immemorials però la constitució de la Cooperativa, el 1963, i més tard el reconeixament de la DO Empordà, han estat elements clau a l’hora de millorar, de mica en mica, la qualitat de la producció i de posar un peu al mercat de vins de taula. Actualment, el celler combina la venda a granel amb la de vins embotellats, aquests últims cada cop més refinats gràcies a la progressiva incorporació de noves tecnologies i al predomini de criteris de qualitat per sobre dels de quantitat. Al mateix edifici de la Cooperativa, també hi ha habilitada una zona de bar-restaurant, ideal per fer-hi un mos i tastar-hi tot el catàleg de vins produïts.

Al mig de Cadaqués hi trobem l’enoteca que ha obert l’únic celler que produeix vi al terme municipal del poble, Martín Faixó. Aquí només serveixen el seus propis vins, amb caràcter i ecològics, extrets d’unes vinyes recuperades i aclimatades al terreny sec i a la duresa de la Tramuntana. Podreu acompanyar la copa de vi amb tapetes elaborades a partir de primeres matèries de km 0. A banda dels vins, i també d’elaboració pròpia, hi podeu comprar cervesa artesana, vermut i oli d’oliva verge extra de Cadaqués. Aquesta varietat d’oliva, coneguda com a verdal o Llei de Cadaqués, només es cultiva a la zona de Cadaqués i el Port de la Selva.

  A aquestes alçades de la pel·lícula el König és el rei indiscutible del menjar ràpid i de qualitat en terres gironines i provoca cues llarguíiiiiiissimes allà on va. És, gairebé, una institució gironina per als que busquen emplenar la panxa amb poc temps, amb menjar bo i a un preu raonable. I siguem sincers: pels que no, també. El König és una institució pels seus frankfurts (que van marcar un abans i un després a Girona) les seves hamburgueses i, sobretot, per les seves patates braves. Ara bé, també ha sabut fer un espai per a una selecció d’entrepans fets amb pa artesà, com el bagel de salmó fumat, mousse de formatge i alvocat; la coca d’oli de pernil ibèric, confitura de tomàquet, ruca, mozzarella i cruixent de parmesà; o el pa de cereals de pollastre rostit, alvocat, salsa curri, bacó de gall d’indi i ou dur. Atreviu-vos i tasteu-los. Ja ens ho direu. 

Al carrer del Carme 75 de Girona hi ha un gastrobar petit i auster que des de la seva obertura, el 2016, ha aconseguit el fervor dels gironins del morro fi tot i fer bandera, per sobre de tot, de la cuina saludable. Tècnicament i segons el seu xef, Xavier Aguado, el BionBo practica una cuina prebiòtica amb arrels catalanes però descaradament oberta a influències internacionals. La fórmula ha funcionat. I és que ara mateix haureu de trucar amb força antelació si voleu aconseguir taula. I què és la cuina prebiòtica? La paraula pot sonar estranya i, a priori, fer pensar en algun tipus de dieta. Res d’això. Simplement es tracta d’una cuina que té molt en compte què cal menjar per aconseguir l’equilibri bacterià de l’intestí, indispensable per a una bona salut. I és que, amb els progressius mals hàbits alimentaris a Occident, malalties com el càncer, la diabetis o les al·lèrgies han augment per culpa de no regular bé la flora intestinal.  La pectina de la poma i la pastanaga cuites, el midó resistent de la patata i el moniato, o els mucílags de les llavors de lli o de xia són grans aliats de la cuina prebiòtica. Però, en general, es tracta de saber cuinar de la millor manera productes frescos de temporada, de proximitat, i ecològics sempre que es pugui. Prepara’t per començar a afegir al teu lèxic gastronòmic paraules com fibres fermentables o polifenols, autèntics regals per a la flora intestinal. Tot això s’explica bé al llibre 'Alimentación prebiótica' (Plataforma Editorial, 20

Com ho llegiu. A Germans Sàbat, a la perifèria de Girona - que hauríem de visitar molt més-, hi ha un bar anomenat La Capi on fan un entrepà d’uns 55 centímetres de llarg i 15 d’amplada. No us ho creieu? Podeu anar a comprovar-ho amb una cinta mètrica i, sobretot, amb molta gana al damunt. Tot i que el més assenyat seria anar-hi amb una colla d’amics i menjar-vos-el junts si no esteu fets per rècords Guinness. L’amo del bar La Capi, en Manuel Soto, l’ha batejat amb el nom de la "suela” (la sola) i us la farà del que vulgueu tot i que la clàssica és la de llom o bacó amb formatge i ous de guatlla. No cal que us diem que està per llepar-se'n els dits. Si per alguna raó que no entenem decidiu compartir-lo i tastar altres delícies del bar, no us perdeu les tapes o la paella. Al·lucinareu.