El millor de l'Esquerra de l'Eixample
És gairebé com un joc de nines russes: una ciutat dins d'una ciutat dins d'una altra ciutat. Perquè l'Antiga i la Nova Esquerra de l'Eixample són tan sols una part de la immensa i característica quadrícula de l'Eixample barceloní (un districte que conté sis barris diferents).
Tots dos veïnats comparteixen trets: tradicionalment allunyats de les guies de viatges i els circuits més turístics, acullen el que podríem anomenar una vida autènticament barcelonina, amb negocis de tota la vida que bateguen al ritme de l'atrafegat dia a dia dels veïns i les veïnes i unes actives comunitats connectades pels tradicionals patis interiors de l'històric pla urbanístic d'Ildefons Cerdà.
Tot i això, el barri presenta característiques molt diferents depenent de la zona que es decideixi explorar. A l'extrem sud-oest, podem relaxar-nos a la gespa del Parc de Joan Miró, amb la monumental i acolorida escultura 'Dona i ocell', de cara a la muntanya de Montjuïc. Resseguint la Gran Via, que limita amb Sant Antoni i es deixa contagiar de la seva vitalitat en forma de petits bars i cafès, ens trobem la Casa Golferichs, un centre cívic en una casa modernista del 1900-1901, i, ja a la frontera amb el Raval, l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, una construcció neogòtica amb un jardí interior preciós.
No ens oblidem de la concentració de negocis LGBTI+ 'friendly' del barri, que per això s'ha guanyat el sobrenom de Gaixample, ni de la zona de copes de Muntaner, ni de l'encant burgès del carrer