Zipi y Zape y el club de la canica

Penso en la 'Matilda' de Danny DeVito, en els seus pastissos de xocolata, en el barret untat amb superglú i en aquella Trunchbull filonazi que tancava els nens en un armari ple de claus. Penso en les andanes que feien d’accés al Hogwarts de 'Harry Potter'. De fet, penso en Hogwarts en general. Penso en l’ascensor de vidre del Willy Wonka de Tim Burton. I penso en Johnny Depp fent de Barrie a 'Descubriendo nunca jamás'. I quan ja crec que no puc pensar en res més, em ve al cap el taulell de joc de 'Jumanji'. Al final, esgotat de veure les pel·lícules de la meva infància i més transformades en una mena d’espot de Nesquik de finals dels 90, em pregunto què pinten Zipi i Zape en tot això. No he sabut trobar ni un sol indici de vida intel·ligent que em faci pensar en els mítics bessonets cap de trons, hiperactius i insaciables de can Bruguera. Si no fos pel títol, juraria que no hi tenen res a veure.