50 primaveras

Deu ser cosa de la mirada heteropatriarcal, però es poden comptar amb els dits d’una mà les pel·lícules que han parlat de la menopausa sense utilitzar eufemismes o circumloquis. Hi ha pocs personatges sucosos per a actrius que ja han traspassat la barrera dels 50, però molts menys que tractin cara a cara les sufocacions i els canvis d’humor de la revolució hormonal que suposa la retirada de la regla.

En aquest sentit, '50 primaveras' fa justícia col·locant com a epicentre del relat una dona que ha d’assumir que el seu cos està canviant mentre intenta recuperar el seu primer amor. Potser l’Agnès Jaoui, esplèndida actriu i millor guionista, no acaba de resultar creïble com a dona de fer feines en crisi, sobretot perquè el relat l’eximeix de preocupacions econòmiques i d’altres vel·leïtats realistes, i potser el tractament de la menopausa és de vegades massa bufonesc, però la cinta mostra sensibilitat per retratar moments d’intimitat (l’escena del sopar-espectacle) i abraça els personatges amb afecte.