Zama

Diego de Zama podria ser un dels bojos de Herzog, una mena d’Aguirre condemnat a representar, sense treva ni descans, el paper de l’heroi patri en un teatre sense públic, pels segles dels segles. Amb la casaca vermella i el barret tricorni, aquest oficial de la corona espanyola a les Amèriques sobreviu i desespera en un racó perdut del Paraguai, confiant que algun dia arribarà una carta del rei que doni l’ordre de transferir-lo a Buenos Aires. Silenciós i empudegat, per la calor i la brutícia, s’arrossega com un fantasma en aquest cul-de-sac, on la gent mor de febres i els salvatges estan sempre a l’aguait, amb les fletxes a la mà. Algú ens explica la història d’una esclava que es va escapar d’una plantació, nedant amb el corrent del riu durant dies i dies. Quan la van trobar, li van arrencar un tros de cada peu i li van cobrir el monyó de fulles. Mentrestant, una aristòcrata promíscua beu copetes de vi dolç mentre fa equilibris per aguantar sobre el cap una perruca molt pesada, que se li torça a un costat. L’argentina Lucrecia Martel firma una cinta d’època estranya, misteriosa, terrorífica.