Vivir de noche

Abans de convertir-se en Bruce Wayne emmascarat per primer cop, Ben Affleck era com una versió jove de Clint Eastwood, un patriota que ens explicava històries sobre la moral i l’heroisme americà. Amb aquest melodrama, situat en plena Llei seca i executat amb màxima precisió, recupera el seu vell tarannà. En efecte, podríem traçar un recorregut que anés dels silencis d’'Adéu, nena, adéu' a les persecucions de cotxes a 'Ciudad de ladrones', acabant amb l’humor d’'Argo', i obtindríem la fórmula màgica d’aquest film. Repleta de barrets estil fedora, mafiosos traïdors i paios que parlen anglès amb un accent curiós, 'Vivir de noche' és una barreja d’elements del cine negre, disposada en una amalgama d’escenaris dispersos pels carrers de Boston, infestats pel crim, i els sufocants ambients de Florida, on abunden els traficants de rom. Un conjunt excitant. Llàstima que la durada excessiva del metratge, els moviments repetitius dels personatges entrant i sortint d’hospitals i presons i una combinació de múltiples finals implícits faci trontollar la solidesa del producte.