[title]
Quan, al final de 'Caras y lugares', Agnès Varda veia com Jean-Luc la deixava plantada, el sentiment de tristesa que s’havia anat apoderant del documental es feia més gran. Aquella pel·lícula era un acomiadament, per part d’una directora que havia recorregut, amb un somriure i molta curiositat, bona part de la història del cinema. Ara, quan tan sols han passat uns mesos de la seva mort, s’estrena Varda por Agnès, un documental que segueix la trajectòria de Varda en primera persona, ja que el fil conductor és una xerrada de la mateixa directora. Transita des del record de com l’èxit d’Al final de l’escapada de Godard li va permetre fer Cléo de 5 a 7, fins al viatge als Estats Units, on va rodar amb les Black Panthers. El vessant juganer de Varda queda evident en tot moment, i també la naturalitat amb què ha participat dels canvis que s’han anat produint al llarg de la història: la seva renúncia a seguir treballant en el terreny de la ficció i la seva predisposició a acceptar la tecnologia digital mostren com n’era d’especial.