Utoya, 22 de julio

Lluny de ser una crònica de la massacre que un terrorista d’extrema dreta va provocar en un campament juvenil noruec el juliol del 2011, aquest nou llargmetratge d’Erik Poppe proposa una història de ficció basada en aquells fets reals. Veiem una adolescent a la recerca de la seva germana un cop començat el tiroteig. I el seu recorregut ens és mostrat en un pla-seqüència en temps real que deixa agosaradament fora de camp tant l’assassí com la major part de les víctimes. El resultat és més un esgarrifós film de terror que no pas un exercici naturalista o una reflexió política, però no deixa de proposar una metàfora devastadora respecte al gènere. Ara ja no és cap psicòpata de fireta el que persegueix la nostra final girl. Ara la cosa va de debò.