Colin Firth vida a Donald Crowhurst, mariner amateur. Som davant d’una història d’una altra època: un pare de família dels anys 60, empresari local, decideix posar una mica de pebre a la seva vida participant en una cursa per fer la volta al món a bord d’un veler. Tan bon punt s’acomiada de la seva dona (Rachel Weisz, en un paper per desgràcia passiu), ja sabem cap a on ens portarà la pel·lícula: un viatge a mar obert, salvatge, amb altes probabilitats d’acabar en naufragi.
El director James Marsh, a qui coneixem pel documental 'Man on wire', ja ens havia explicat abans històries sobre homes tossuts i encegats pels aires de grandesa. Aquí explora conceptes vinculats a l’orgull del mascle, mentre ens ofereix una aventura marítima que bascula entre la situació còmica i el terror oceànic. El ritme picat de les escenes en què Firth lluita al timó de l’embarcació, amb l’expressió desencaixada, s’alterna amb moments de calma, en què llegim les notes del seu quadern de bitàcola, escoltem les trucades per ràdio i, de tant en tant, ens enfonsem en algun flashback.
Marsh no es preocupa d’aprofundir en els misteris del passat del protagonista. El que vol, sobretot, és preguntar- se per què un individu seria tan inconscient de jugar-se la integritat sense cap raó de pes. No és ben bé un relat heroic. De fet, el més interessant és la distància un xic incòmoda que manté amb el personatge.