Un minuto de gloria

Vam conèixer els directors búlgars Kristina Grozeva i Petar Valtxanov gràcies a 'La lliçó' (2014), una paràbola entorn de la impossibilitat de mantenir-se fidel a uns valors ferms dins d’una societat podrida moralment. En la seva segona pel·lícula, 'Un minuto de gloria' (guanyadora indiscutible del Festival de Gijón), tornen a incidir en aquest tema a través de la història d’un funcionari de ferrocarril que troba una gran suma de diners a les vies del tren i la lliura a la policia. Aquest acte d’integritat xocarà diametralment amb la corrupció que habita en les altes instàncies, i també amb la pèrdua absoluta d’humanitat per part dels seus integrants. Si a 'La lliçó' els directors mostraven un to de gravetat, aquí utilitzen la sàtira com a forma precisa de denúncia. I ho fan d’una manera tan precisa com la maquinària del rellotge que dona lloc a tot el conflicte de la pel·lícula: a cop de rigor, minuciositat i una enorme clarividència a l’hora de desenvolupar una metàfora que ens parla de com és de difícil ser honest en un món degradat.