Últimos días en el desierto

No li falten ambicions artístiques a aquesta darrera pel·lícula de Rodrigo García. Concebuda com un episodi apòcrif de l’estada de Jesús al desert, narra la trobada amb una família en la qual es veurà reflectit.

Però, tot i la fotografia d’Emmanuel Lubezki, el film no té cap sentit plàstic, les seves imatges són absolutament planes i per això acaba mancat de qualsevol volada poètica. Vol ser un relat despullat i sobri, i en canvi resulta redundant i privat de tot matís.

I, en fi, la confrontació que proposa entre l’espiritualitat del personatge i la complexitat de la vida, així com els conflictes interiors de Crist, resulten tan arbitraris com la decisió de posar en escena un dimoni pervers i maquiavèl·lic, això sí, també amb els trets d’Ewan McGregor.