[title]
Diana Toucedo demostra que la realitat no s'acaba en la nostra percepció; que, en definitiva, el documental pot ser un subgènere del fantàstic. No es tracta només d’explorar un paisatge desconegut de la Galícia profunda, amb els seus boscos atlàntics i els seus oficis antics, sinó també de registrar tot allò que s’escapa al món visible, que roman en la mirada d’una adolescent que es converteix en mèdium entre la nostra fe i el món dels esperits. Així doncs, la pel·lícula no és la simple crònica d’un lloc en trànsit de ser deshabitat, sinó una sessió d’espiritisme convocada des de les estratègies d’un documental que rebutja qualsevol etiqueta. A la fluïdesa del conjunt hi contribueix l’àmplia experiència de Toucedo com a muntadora: hi ha màgia en la col·lisió entre allò quotidià i allò fantasmagòric.