Thelma

Si De Palma hagués rebut una educació calvinista, cuinada sota zero a l’estepa noruega, probablement 'Carrie' s’assemblaria molt a 'Thelma'. La protagonista de la delicada pel·lícula de Joachim Trier també prové d’una família extremadament religiosa i el despertar dels seus poders telecinètics és la sublimació del seu despertar sexual.

El director d’'Oslo, 31 de agosto' té una sensibilitat especial per retratar la solitud i l’angoixa de la diferència, però aquí també triomfa a l’hora de representar el naixement de l’amor. Els moments més memorables del film tenen a veure amb la fascinació de Thelma per una companya d’universitat, en el joc de mirades que les vincula, en l’apropament dels cossos que enfila una relació que amenaça de tornar-se perillosa.

El problema apareix quan Trier apel·la als codis del terror, que irrompen d’una forma brusca, sense acabar de decidir-s’hi, com si la repressió de la protagonista es contagiés a l’ànima de la pel·lícula, que confon contenció amb falta de risc.