The Whale

Darren Aronofsky no és un director que faci pel·lícules fàcils. Ja sigui l'addicció a les drogues ('Rèquiem per un somni'), la malaltia terminal ('The Fountain') o l'autolesió obsessiva ('The Wrestler', 'Black Swan'), aborda temes difícils de cara, presentant reptes profunds al seu públic, especialment els de caràcter sensible. I ho fa de manera brillant.

Tot i ser una adaptació d'una obra de teatre (del dramaturg nord-americà Samuel D. Hunter) i estar ambientada gairebé íntegrament en un sol lloc, 'The Whale' no n'és una excepció. De fet, s'assembla més a 'The Wrestler' del 2008, tot i que més que la lluita professional suïcida, és l'augment de pes extrem i l'aïllament social que defineixen el seu personatge principal. Charlie (Brendan Fraser) és un professor universitari afligit i destinat a un apartament que està desesperat per tornar a connectar amb la seva filla alienada abans que el seu cor malaltís s'esgoti. 

Gràcies a uns sorprenents treballs de maquillatge amb pròtesis (del maquillador canadenc Adrien Morot) que d'alguna manera fan que l'antic George of the Jungle sigui totalment reconeixible però totalment transformat, 'The Whale' ofereix diversos moments angoixants, sobretot les escenes on Charlie endrapa qualsevol cosa que pugui menjar. 

No obstant això, el film no és ni tant trist ni tant voyeurista com podria haver estat. Charlie no és ni un objecte de ridícul (com sovint ho són els personatges de les seves característiques a Hollywoodland), ni el focus del fàstic i la burla. Aronofsky i Hunter (adaptant el seu propi treball) s'esforcen perquè tingui matisos convincents i, malgrat tots els seus defectes, sigui profundament simpàtic. Charlie té una fe sorprenent en la decència de la naturalesa humana que desmenteix la seva compulsió autodestructiva.

És difícil imaginar que algú ho faci millor que Brendan Fraser

És difícil imaginar que algú ho faci millor que Fraser, els ulls del qual brillen com a fars de benvinguda a cada escena. Té el suport hàbil de l'estrella de Stranger Things, Sadie Sink, com a la seva descendència àcida Ellie i, el més impressionant, Hong Chau com a astuta cuidadora i millor amiga Liz. Però aquesta fascinant peça realment pertany a Fraser. És, amb diferència, la seva actuació més impressionant, tant pel que fa a satisfer les seves exigències físiques extenuants com pel que fa a encarnar un ésser humà complet, des de la superfície suada fins a l'ànima brillant.

Sí, de vegades és difícil de mirar. Però Fraser fa de 'The Whale' una experiència profundament empàtica i commovedora.

A les sales de cinema a partir del 27 de gener a Espanya.