The Party

Un grup d'amics es reuneix en una celebració, i de seguida surten a la superfície els conflictes, les enveges i els odis amagats. Així es presenta el darrer treball de Sally Potter, que vol ser alhora el retrat negre, negríssim, de certa generació britànica i una sàtira salvatge de la tradició dramatúrgica en què s’escriu. En ocasions, Potter no pot evitar caure en els tòpics habituals: hi pareixen dues lesbianes, un neoliberal, un professor de Yale i un budista, entre altres arquetips. Alguns dels diàlegs són tan irònicament british que fan que el film caigui de vegades en una molesta autocomplaença. Però quan el to es fa més agressiu i grotesc també emergeix una mala bava implacable, la visió ferotge d’un país i una classe social –la burgesia intel·lectual– que també és la de la cineasta, tot plegat filmat en un blanc i negre sinistre.