Terminator génesis

Revitalitzar èxits dels 80 i 90. Donar-los una segona vida. Apel·lar l'element nostàlgic de l'espectador original i buscar noves formes de fidelizar als actuals. Són les coordenades bàsiques que justifiquen les seqüeles i 'reboots' que proliferen constantment en la cartellera, i que aquest any han estat representades per 'Mad Max: Fury Road', 'Jurassic World' i, ara, 'Terminator Génesis.' Mentre la cinta de George Miller aconseguia diferenciar-se de qualsevol patró establert per ratificar la seva poderosa i lliure personalitat, els intents de resurrecció tant dels dinosaures de Spielberg com dels robots de Cameron han resultat poc estimulants, i en el cas de la pel·lícula que ens ocupa, definitivament frustrants. Un guió plagat d'explicacions injustificables, que generen una confusió argumental enravenada i innecessària, un ritme narratiu marcat pel tedi i la desgana, i una absoluta falta de personalitat i carisma. Només el bo de l'Arnie sembla encantat rescatant el seu benvolgut personatge i aportant-li un to irònic. La resta, és tot desídia i sensació d'esgotament. De fàstic.