Suspiria

Les bones pel·lícules de terror, com totes les pel·lícules que valen la pena, actuen en un nivell primari, visceral, més enllà de la trama i les paraules. La 'Suspiria' que Dario Argento va fer l’any 1977 jugava en aquesta lliga, amb la seva explosió de colors i gore estilitzat. Feia dècades que Luca Guadagnino volia dirigir-ne una nova versió, i en el resultat ha demostrat que entén el cine d’Argento a nivell molecular. Tant, que partint de la mateixa premissa ha sabut trobar la seva pròpia màgia. Conjugada en roses pàl·lids i marbres verds, amb l’enigmàtica música de Thom Yorke i el fred d’un hivern berlinès, la seva 'Suspiria' sap fer-nos passar por sense trampes ni ensurts, simplement deixant que ens perdem en un estat d’ànim general, on Dakota Johnson fa de Susie Bannion i Tilda Swinton broda el paper de Madame Blanc.