Su mejor historia

El cinema britànic ha tingut sempre una especial predilecció per l’època de la Segona Guerra Mundial, ja sigui en forma de drama o comèdia, de film bèl·lic o d’espionatge, com si l’estètica d’aquells temps li anés especialment bé. Aquest i no un altre és el mèrit de 'Su mejor historia', la darrera pel·lícula de Lone Scherfig, directora danesa establerta a Anglaterra que es va donar a conèixer amb Italiano para principiantes i va ser nominada a uns quants Oscars per 'An education'. Contractada com a guionista per uns estudis cinematogràfics, Catrin (Gemma Arterton) comença a escriure un film de propaganda enmig d’actors en decadència, atractius assessors militars i bombardejos alemanys. El vestuari és vistós, els colors esmorteïts i els diàlegs suposadament brillants. Però l’estil de Scherfig no té la més mínima energia, confon l’elegància amb el llanguiment i resulta incapaç d’imprimir el ritme que demanava aquesta pel·lícula amb vocació de cine clàssic i imatges repolides. Atenció a una magnífica troupe d’actors, que dignifiquen el producte