Spencer

No és fàcil fer una pel·lícula d’autor sobre una icona tan profundament arrelada en l’imaginari popular com la princesa Diana, però Pablo Larraín té qualitat de sobres per enfrontar-se al repte. Utilitza alguns fets coneguts –i altres d’imaginats– per confegir una visió singular, barroca i matisadament psicològica de la vida en una gàbia daurada de Lady Di, amb una virtuosa interpretació de Kristen Stewart.

Com va fer en el retrat d’una primera dama igualment icònica, 'Jackie' (2016), Larraín no escatima recursos per envoltar la família reial en una esplendor que frega el gòtic. És una pel·lícula extraordinària a l’hora de conjurar un ambient enrarit per la neurosi, i a més ho fa detallant els factors que van contribuir al fràgil estat mental de Diana (com ara la freda monitorització de cada petit moviment seu).

I és que a Larraín no li interessa el biopic, sinó mostrar com el desig de ser una princesa rica i bonica es converteix en un malson, cosa que 'Spencer' aconsegueix amb un to claustrofòbic i decadent.

Estrena el 19 de novembre.