Spectre

Als fanèrrims de James Bond, el nom de Sam Mendes els deu fer mal com una pedra a la sabata. Primer, va i roda 'Skyfall', on en 007 es converteix en una mena de justicier alat de la ciutat de Gotham –nano, t’has equivocat d’història! Ara, per gosadia o avorriment, l’ha assegut a la falda de la seva Irene Adler, o més ben dit Léa Seydoux, una reina de les neus amb pell de lladró que li estova el cor com un crostó de pa remullat en llet.

La pel·lícula comença bé, amb una seqüència d’acció bruta i terrosa a les avingudes de Mèxic D.F., durant la desfilada del Dia dels Morts. Després, cau en el tedi supí, amb una aventura amorosa tipus 'Australia' que intenta festejar amb el tòpic del crepuscle de l’heroi, més interessat a casarse i posar-se unes plantofes de quadres que a caçar dolents. A una icona pop com en Bond no li cal reinventar-se. Puc sentir el crit queixós d’Ian Fleming esquerdant la terra.