Socotra, l'illa dels djinns

Hi ha llocs on el temps s'ha aturat, potser perquè viuen en la dimensió del mite, de la tradició oral, del conte atàvic. Són els llocs que li interessen a Jordi Esteva com a fotògraf, periodista i àvid viatger. A Socotra, paradís perdut en l'Oceà Índic, entre Somàlia i Aràbia, els nadius viuen com fa dos mil anys. A la salvatge natura de l'illa, que la càmera en blanc i negre d'Esteva fa un xic massa estètica, hi conviuen arbres amb sàvia de sang, genis i camells. De la vida quotidiana dels seus habitants, que viatgen cap a les muntanyes fugint de l'època de pluges, i de les seves històries, que donen una imatge de l'Islam més tolerant a la que estem acostumats i que ens informen que no hi ha lloc del món sense genocidis, en surt un documental etnogràfic petit, bell i concís, il·lustració del llibre que el mateix Esteva va publicar el 2012.