Snowden

Encara que la peripècia de l’espia Edward Snowden coincideixi amb les obsessions desplegades per Oliver Stone a les seves millors cintes, siguin 'Nacido el 4 de julio' o 'Nixon', aquest darrer treball no té ni el to ni la força que les distingia. Hi trobem la història típicament stoniana d’un nord-americà que de mica en mica s’adona que el seu país no és l’ideal de puresa que pensava. També hi ha una estructura de gran dinamisme, i un muntatge sincopat en el seu millor estil que, de vegades, remet a l’energia que desprenien 'JFK' o 'Nascuts per matar'. Però el relat va perdent força a mesura que avança, presoner d’una anèmia implacable i progressiva. I la vena tràgica que ha estat sempre marca de fàbrica s’esvaeix en benefici d’una narració més aviat rutinària, d’un recompte desmaiat dels fets que tots coneixem.