[title]
El nou film de Sorrentino triga una bona estona a arribar al seu centre de gravetat. Potser es tracta d'una manera d'emular l'itinerari del seu primer motor dramàtic, Sergio Morra, un Riccardo Scamarcio que posa la mirada penetrant al servei de la determinació d’un emprenedor sense gaire escrúpols que té una epifania després de veure el rostre de Berlusconi tatuat en el cul d'una prostituta, i abandona la província per intentar acostar-se a l’home més poderós del país, temptant-lo amb festa i dones. Durant aquest segment, la compulsiva exhibició de la nuesa femenina s’arrisca a traspassar la frontera entre el retrat decadent de la política italiana com un home amb els pantalons abaixats i la pura glorificació cosificadora. Però un cop entra en escena el Berlusconi torrat de maquillatge de Toni Servillo, d’ulls inescrutables i somriure prostètic, Sorrentino recupera els clarobscurs amb què va tenyir Giulio Andreotti a 'Il Divo', iniciant un pols estimulant entre el magnetisme d'un seductor que es creu capaç d’esquivar tots els escàndols, i la tristor de veure tota una nació segrestada emocionalment per l'ego d'un vell corrupte a qui només dues dones allunyades del bunga-bunga són capaces de copsar en tot el seu patetisme