Si Dios quiere

Més ambiciosa del que sembla, aquesta història d’un cirurgià trasbalsat per la decisió del seu fill de fer-se capellà vol ser alhora una faula sobre el nostre temps i una tragicomèdia moral. Comença, en efecte, com un vodevil d’embolics típicament italià, amb la família i el sexe com a fonaments d’unes quantes situacions convencionalment divertides. I acaba com si haguéssim assistit a un procés d’aprenantatge, on la vida del protagonista canvia radicalment al contacte amb un mossèn molt peculiar, alhora un il·luminat i un vitalista. Podríem pensar que es tracta de mera propaganda vaticana, però el missatge és més retorçat i també més maliciós: contra la gran crisi moral del nostre temps, la millor opció és un retorn a l’espiritualitat, encara que sigui tan superficial i grollera com la posada en escena d’aquest film en el fons previsible i avorrit.