Séptimo

La mediocritat és un mal endèmic de gairebé tots els 'thrillers' que s’estrenen ara. La falta d’originalitat, l’abundància de clixés i la repetició d’esquemes són el pa de tota la pel·lícula, i no és habitual, en canvi, trobar exercicis d’estil que sustentin l’obra i ajudin a donar-li personalitat. 'Séptimo' és un exemple de tot això, un film d’intrigues psicològiques amb una mica de tensió hitchcockiana que remet al 'Frenètic' de Polanski. Ni desentona ni desperta entusiasme. Guió formulari i actors solvents per a una pel·lícula que si en alguna cosa destaca és en l’interessant treball d’ambients: d’una banda l’interior de l’edifici, que acaba convertint-se en un personatge imprescindible, de l’altra la ciutat de Buenos Aires, gairebé tan asfixiant com els espais tancats.