Selfie

Fent servir el simulacre d’accés total que permet el fals documental, 'Selfie' mostra la caiguda lliure del fill d’un ministre acusat de corrupció, que acaba compartint pis amb un immigrant i un activista 'indignat'. La pel·lícula pretén jugar amb l’absurd de la presència de les càmeres, però acaba traint el dispositiu de manera arbitrària, i anul·la la cruesa del format donant a la imatge una il·luminació tova, més pròpia de l’estètica publicitària. En qualsevol cas, se li ha de reconèixer l’encert de posar nom (i rostre) als cercles polítics 'peperos' i 'podemitas' on transcorre la funció, tot i que comptar amb el vistiplau dels partits posa en entredit el poder càustic de l’obra, sobretot en un país on qualsevol mem està amenaçat per la llei mordassa.