Roma

Director de thrillers distòpics com 'Hijos de los hombres' i d’aventures còsmiques com 'Gravity', Alfonso Cuarón crea un relat molt personal, en blanc i negre, que comença mostrant les coses més petites i de mica en mica va obrint l’objectiu per explicar-nos com era Ciutat de Mèxic als anys 70, el paisatge on es va criar. Amb un to elegíac tirant a sobri, Cuarón ens parla de la seva pròpia infància i, sobretot, de les dones que va tenir al voltant. La protagonista, de fet, és la Cleo (Yalitza Aparicio, excepcional), una serventa bondadosa que treballa per a Sofia (Marina de Tavira, també increïble) i la seva família, a qui el director filma en llargues preses que descobreixen els seus rituals quotidians, a la manera de Chantal Akerman: netejar la casa, tenir cura de quatre criatures, anar al cinema en les seves estones lliures amb un xicot apassionat de les arts marcials. El resultat és una perfecta interacció entre relat i context, que recorda films meticulosament coreografiats com els 'Contes de Tòquio' d’Ozu, amb trets del neorealisme italià de clàssics com 'Roma, ciutat oberta'.