Pride

Dominic West ballant música disco en el centre cívic d’un poble miner de Gales per delectació de les molt receptives dones de la festa? Aquestes mateixes dones, vestides com Paco Martínez Soria a 'La ciudad no es para mí', integrant-se d’allò més bé en l’ambient del soterrani d’un club gai dedicat al BDSM? Si això no els fa tremolar de vergonya aliena, 'Pride' és la seva pel·lícula. Sona més ridícul del que realment és, perquè, com a 'Billy Eliott' o 'The Full Monty', el cinema britànic torna a demostrar que sap tocar la fibra sensible explotant una fórmula magistral –la inabastable honestedat de la classe proletària, la lluita pels drets de les minories i/o els desfavorits– que va cuinar l’enutjat Free Cinema i que ara s’ha convertit en carn de canó per a musicals del West End. La salva la seva energia positiva, encara que sigui de laboratori.