Personal Shopper

Aquesta darrera i magistral pel·lícula d’Olivier Assayas no és un 'thriller' de terror. No hi busqueu ensurts ni sobresalts, per molt que hi aparegui fins i tot un fantasma. Allò que emprèn la Maureen –la noia nord-americana que treballa com a assistenta d’una diva europea a París, i que actua com a improvisada mèdium per retrobar el seu germà bessó recentment mort– és més una recerca personal que una història de suspens. Hi ha ambients barrocs i laberíntics, com en el cinema de Dario Argento. Hi ha conflictes existencials com en els films d’Ingmar Bergman. Hi ha realitats impenetrables com en els drames metafísics de Michelangelo Antonioni. Per alguna cosa Assayas va ser crític abans que director, i coneix la història del cinema de cap a cap. Però els seus treballs anteriors –sobretot la prèvia 'Viatge a Sils Maria', també protagonitzada per la gran Kristen Stewart– ja han demostrat que el seu estil no és mai ni feixuc ni pedant, i 'Personal Shopper' ho corrobora amb un enlluernant exercici de cinema en estat pur que inclou escenes memorables: un angoixant viatge en tren que modernitza Hitchcock, un assassinat en el qual les protagonistes acaben sent les habitacions d’un hotel sinistre, una trobada amb el fantasma tan terrorífica com emotiva… Maureen busca també reflexos, imatges que li retornin el sentit de la seva vida devastada. I Assayas sap que per mostrar això no hi ha art com el cinema.