[title]
Valgui com exemple el sumptuós moviment de càmera que baixa des del cel fins a recórrer les trinxeres de l'exèrcit francès abans de l’armistici per definir les ampul·loses ambicions d'una superproducció d'època que vol ser melodrama familiar, història picaresca, comèdia bufa amb tocs surrealistes, denúncia social i, davant de tot, producte industrial d’eficàcia provada. Albert Dupontel, que també coprotagonitza el film, pretén condensar les múltiples incidències del Premi Goncourt 2013 en poc menys de dues hores, sovint amb desafortunats canvis de to en una mateixa escena i traient partit d’un París d’allò més digital, però el millor efecte especial d’aquesta irregular pel·lícula són els ulls de Nahuel Pérez Biscayart, que interpreta un dibuixant morfinòman que disfressa la seva discapacitat –li falta una mandíbula– amb màscares que no disgustarien al 'Judex' de Franju.