Noche de juegos

Un càsting competent no és suficient per aconseguir aixecar un guió tan estúpid. L’humor de baixa estofa i uns personatges tan bidimensionals com el taulell del Monopoly caracteritzen una comèdia amb una premissa irresistible i un desenvolupament horrorós. Els protagonistes són un grup d’amics de mitjana edat en un 'suburb' americà que es preparen per a la seva nit de jocs setmanal, quan de sobte dos homes emmascarats esbotzen la porta d’entrada i s’enduen l’organitzador de la partida. Els altres jugadors es convencen que no ha sigut més que una broma per inaugurar la vetllada, i per crear una atmosfera de misteri immersiu. Però el que han vist és de debò. La idea és llaminera. Llàstima que als directors John Francis Daley i Jonathan Goldstein només els interessin els acudits irreverents i no tinguin cap sentit del ritme narratiu.