Nadie nos mira

La tercera pel·lícula de Julia Solomonoff té un títol que funciona en diferents direccions: d’una banda, parla dels secrets i les mentides que s’han fet habituals en la vida d’en Nico des que va decidir deixar l’Argentina, on era actor de televisió, per provar sort a Nova York, amb la promesa d’un projecte cinematogràfic que mai no arriba a concretar-se. De l’altra, constata la invisibilitat dels immigrants a la gran ciutat, on fins i tot aquells que no encaixen en els estereotips (com el protagonista, que amb els seus cabells rossos ni tan sols dona el perfil de 'llatí') malviuen de feines precàries i malden per aconseguir el permís de residència. Però, més que un film de denúncia social, és una reflexió sobre la relativitat de termes com 'èxit' i 'fracàs', moguda pel retrat de Nico; un cúmul de contradiccions interioritzat per l’actor Guillermo Pfening.