Muñeco diabólico

Nova versió de la pel·lícula del mateix títol del 1988 –la primera part d’una saga de llarguíssima durada–, aquest 'Muñeco diabólico' que ara s’estrena vol ser molt més realista i agressiu que l’original. El ninot en qüestió és un invent informàtic amb un defecte de fàbrica que el torna fidel com un gos, però també implacable i violent. L’adolescent que esdevé el seu amo se’ns presenta com un 'millennial' amb problemes de relació obsessionat amb la tecnologia. I la societat en què viu sembla que només pugui pensar en el consum. El noruec Lars Klevberg gestiona aquests elements amb habilitat no exempta d’ironia, amb una mirada crítica que barreja la paròdia del cinema de Steven Spielberg amb el gore més sagnant. Però el resultat no deixa de ser paradoxal. De mica en mica acaba transformant-se en allò que volia posar en solfa: la pel·lícula, finalment, es mostra incapaç de superar la seva condició de producte de consum confeccionat amb sang, fetge i brometes potser massa fàcils.