Mug

Què passa quan el rostre s’eclipsa, es desfigura, es descompon com la cera d’una espelma incendiada? S’invoca el vell tema de la identitat, que ara tant preocupa el cinema europeu que vol aixecar acta d’una Europa escindida. Després de dedicar-se al cos com a metàfora d’aquest desconcert que ens porta pel carrer de l’amargura a la seva anterior pel·lícula, 'Cuerpo', sembla lògic que la cineasta polonesa Malgorzata Szumowska s’hagi interessat a explicar com trontolla la identitat d’una comunitat tancada, suposadament ben avinguda, quan un dels seus membres s’ha de canviar de cara, així, en sentit literal. Perquè 'Mug' explica la història del primer home de Polònia que va de rebre un trasplantament facial.

Convertit en alteritat per gràcia divina –la ironia més ferotge de la pel·lícula és que l’accident que converteix en Jacek, el protagonista, en un monstre que necessita una cara nova es produeix per culpa d’una estàtua gegant de Jesucrist–, aquest màrtir de la causa facial es troba amb el rebuig de tot el poble que l’apreciava. Szumowska parla, doncs, de la hipocresia de la societat polonesa, educada en el fanatisme catòlic, mentre aquest pobre aficionat al heavy ha d’acostumar-se a no reconèixer-se quan es mira al mirall. De vegades, la cineasta cau en la caricatura buscant malvats pels racons, però, en general, la pel·lícula es mou en un estimulant interregne, on la situació, prou excèntrica, acaba resultant commovedora.