[title]
En una llista de les coses més innecessàries d'aquest planeta figuraria, entre les primeres posicions, la idea de fer una pel·lícula sobre la jubilació de Sherlock Holmes. Perquè entre Benedict Cumberbatch en la versió televisiva i Robert Downey Jr. en la franquícia de Guy Ritchie ja teníem la febre Conan Doyle més que coberta. En una altra cas ens hauríem llençat a la jugular oportunista de Bill Condon, però per Ian McKellen farem una excepció. Interpreta un detectiu rondinaire de 93 anys que viu retirat al costat del mar, amb la seva habitual elegància, esvelt però arrugat, protagonista d'aquest melodrama lent i una mica estàtic. Som al 1947, i l'intel·lecte comença a fer-li figa. Abans de quedar-se completament gagà, decideix reobrir un cas que mai no va aconseguir resoldre i esprémer les últimes neurones que encara belluguen per marxar d'aquest món en pau.