Mia madre

No ens hauria de sorprendre la capacitat d’un director com Nanni Moretti d’abordar el dolor des de la més profunda intimitat. Ja ho va fer a L’habitació del fill, en què relatava l’estrip emocional d’una família que acabava de perdre el seu fill petit. A Mia madre, Moretti retrata el comiat d’una dona que veu com la seva mare, malalta i gran, està a punt de deixar-la. La protagonista funciona com una mena d’àlter ego del cineasta: ella també és directora de cinema, una dona forta, que ha de batallar amb el seu calvari vital a la vegada que amb una consentida estrella de Hollywood, paper reservat a un estrident John Turturro, que encapçala el càsting d’una producció sobre la lluita obrera.

Moretti filma una pel·lícula intimista, a estones divertida, per moments feminista i cerebralment reflexiva entorn de l’art cinematogràfic. Mia madre resumeix tant l’estima entre mare i filla com l’amor per la cultura i pel coneixement.