Mi vida a los sesenta

Luise, una biòloga de 60 anys, és prejubilada de manera inesperada. Amb l'única companyia de la seva mare, la protagonista no troba sentit a la seva vida, ja que la societat no sembla preparada per a aquells que han passat la seixantena. Potser per això, i per sorpresa de tots, es planteja tenir un fill. 'Mi vida a los sesenta' té la virtut de fixar-se en una època de la vida que no acostuma a ser el centre d'atenció del cinema. El problema, però, és que això queda en les bones intencions. La idea d'imitar les comèdies romàntiques americanes i traslladar-les de la trentena als 60 anys podria tenir la seva gràcia, però aquí no fa gens de riure. La pel·lícula és sobretot un despropòsit. 'Mi vida a los sesenta' ridiculitza els seus personatges sense compassió, té la forma d'un telefilm i es basa en un sentit de l'humor essencialment patètic.